Blog
03
nov.
Periòdicament, tinc un clàssic cavall de batalla amb alguns dels meus alumnes a la universitat. Es tracta que s’adonin que una empresa (petita o gran) pot tenir molts beneficis i, no obstant, anar curta de diners. I fins i tot a l’inrevés. Es poden tenir moltes pèrdues i comptar amb força líquid als comptes bancaris. També trobem ambdues situacions a nivell domèstic. Per a disposar d’efectiu, no ens podem aturar només en una anàlisi d’ingressos i despeses. El flux financer també depèn de dos factors més. En primer lloc, de quines inversions fem (o desfem). I, d’altra banda, de com ens financem (o retornem deute). Anem a veure què ens podem trobar en cadascun dels dos àmbits.
La importància del flux financer per a autònoms
Comencem amb una obvietat. Si es ven per valor de 30 i el conjunt de les despeses és de 10, el guany és de 20. Vol dir això que un cop acabi tot plegat es trobaran al banc aquests 20? Doncs depèn. No és tan senzill com això. Llegir més
21
oct.
Una clienta em recordava fa unes hores una frase que vaig llegir al diari mesos enrere. Curiosament, visualitzar de nou aquest article enllaçava molt bé amb el post que em disposava a escriure sobre mereixement financer. Considero que només pel fet de néixer hauríem de tenir accés a un munt de coses bones. El problema el tenim quan ens fan creure que ens mereixem allò que no podem pagar i que, a més, tampoc ens fa falta. I, sobretot, quan ens ofereixen endeutar-nos per a aconseguir-ho. Reprenem un moment l’article. Diu més o menys que la felicitat és la diferència entre la manera que un individu veu els esdeveniments de la seva vida i la seva expectativa de com hauria de ser aquesta. Quan no es compleixen les expectatives, hi ha un sentiment d’infelicitat. Et sona?
El problema de les altes expectatives i el mereixement financer
Llegir més
06
oct.
A acOnseguir ens encanta ajudar que els nostres clients siguin financerament independents. Això implica menys deute i més estalvi. Quan disposem d’uns diners, sovint ens plantegem invertir-ne una part. I, en aquest punt, convé preguntar-nos quin nivell de risc financer volem assumir. Una lectura clàssica que ha inspirat a milers d’estalviadors és “L’inversor intel·ligent” de Benjamin Graham. En aquesta entrada del blog em dedicaré a repassar alguns aspectes que en el seu dia em van cridar l’atenció. I, en especial, un “ni ho sé ni m’importa” que se’m va quedar gravat.
Preguntes clau per a decidir sobre risc financer
L’autor ajuda a fer un repàs de quina és la situació personal abans de prendre qualsevol decisió relativa a risc financer. Proposa fer-se preguntes com les que segueixen: Llegir més
23
set.
A acOnseguir ja portem des de 2010 acompanyant clients com tu en el seu despertar financer. Fa uns anys ja vàrem penjar gratuïtament al web un full de planificació que ajuda a posar en ordre tota la informació econòmica necessària per a fer-ne la posterior anàlisi. Molta gent ens ho ha agraït. Ara avancem una mica més.
Despertar financer amb un petit exercici de presa de consciència
Qui ens segueix de fa temps sap que ens encanta posar a disposició dels usuaris del nostre web exercicis molt senzills que contribueixen a aquest despertar financer. Vàrem començar la sèrie amb un que ajudava qui el fes a avaluar quin era el seu nivell d’independència financera. A aquest va seguir un altre que explicava la manera de pagar mig cotxe de més (o el producte que sigui), amb les compres a crèdit. Llegir més
07
set.
Per a la majoria de la gent, i especialment per als pares, les vacances s’han acabat. És temps de tornar a les rutines i, també, moment de represa financera. Un mitjà de comunicació es va posar en contacte amb acOnseguir a finals d’Agost. Ens varen demanar ajuda per a preparar un article sobre la costa de Setembre. Dedicaré la present entrada del blog a aquest tema. Els qui ens seguiu de fa temps ja sabeu quina és la nostra opinió sobre les costes. Amb una bona planificació, no haurien d’existir. Ja ho explicàvem a una entrevista a Betevé fa mesos. El moment per a parlar de la costa de Setembre no és ara. Idealment, se’ns hauria d’haver demanat l’opinió fa mesos. L’objectiu és evitar-la. Les passejades en pla requereixen menys esforç i tensió que l’alpinisme.
Quan es planifica, la represa financera és una passejada en pla
Llegir més
13
ag.
Hi ha situacions en què ens recorden cruelment la rellevància que té la salut. En el moment que la perdem, la resta de temes acostumen a passar a un segon pla. Tot i això, hi ha diversos elements que poden ajudar a suportar millor una malaltia d’importància. Des d’un punt de vista econòmic, una bona previsió financera seria un d’ells. M’inspiro per a redactar aquesta entrada en una xerrada que vàrem preparar per a membres de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Tal com esmentava en un article anterior, la majoria de successos que anomenem “imprevist” en realitat no ho són. Però una malaltia d’aquesta magnitud sí que ho és. Els cotxes s’espatllen un dia o altre. Els electrodomèstics també cal reposar-los abans o després. Ara bé, gairebé ningú espera patir una malaltia greu que ho pugui arribar a canviar tot.
Previsió financera per a una crisi de debò
Llegir més
02
ag.
Reprenem la darrera entrada d’aquest blog sobre la transformació financera que predica en Dave Ramsey. Si hem seguit les indicacions de l’anterior lliurament, hem pres consciència de quina és la nostra situació. També coneixem les quatre creences que ens serveixen de base per a iniciar el procés. Ja podem donar el primer pas financer dels set que l’autor ens proposa. Evidentment, tot el que segueix a continuació es sustenta si prèviament hem aconseguit que els ingressos superin de manera generosa les sortides de diners. Per a posar-se en forma, fa falta esforç. L’objectiu val la pena. Veiem-ho.
Primer pas financer: el coixí mínim
Llegir més
18
jul.
Ho admeto: hi ha autors americans que no m’agraden en les formes. Però més enllà d’això, cal reconèixer la validesa del que prediquen. I les moltes coincidències amb el que intento transmetre als meus clients. Per això dedico aquest article a la transformació financera que exposa en Dave Ramsey. Crec interessant fer un repàs al que diu en un dels seus llibres, “The Total Money Makeover”. Començo amb un símil que utilitza que jo ja havia llegit en alguna altra banda. Si llencem una granota dins un olla d’aigua bullint, en sortirà d’un sol bot impulsada pel dolor. Ara bé: si la posem a la mateixa olla amb aigua freda i anem augmentant la temperatura gradualment fins l’ebullició, acabarà morint cuinada gairebé sense adonar-se’n.
Un mirall per a encetar la transformació financera
Llegir més
01
jul.
Potser us sona la frase “la paciència és la mare de la ciència”. Quan jo era petit se l’havia sentit molt a dir al meu pare. I estic segur que els investigadors hi estaran d’acord. Però té un sentit molt més ampli. Com no podia ser d’una altra manera, en aquest post em centraré en la vessant econòmica de l’afirmació. La paciència financera ens porta a obtenir els resultats que volem. És una qüestió de planificació i perseverança. No hi ha cap altre secret. Com sempre, hi ha quelcom que ha inspirat aquestes línies. En aquesta ocasió, es tracta d’un capítol del programa de TV3 “Economia en colors”, del que jo recomanaria veure la sèrie sencera. Ambdues temporades.
Com la paciència financera ens compensa en el futur
Llegir més
17
juny
El que tens l'oportunitat de llegir a continuació potser et remena. De fet, confesso que està escrit amb aquesta intenció. El coaching de vegades et porta a un punt d'incomoditat. El meu objectiu és fer aparèixer punts d'inflexió financera. M'encanta observar-ne en una gràfica. Representen canvis de tendència. M'agrada encara més veure'ls en els meus clients. Canvis positius, és clar. La bona notícia és que aquests depenen en gran part de nosaltres mateixos. En alguna banda vaig llegir o escoltar que en moltes ocasions ens costa emancipar-nos. Hi ha resistències evidents: cada cop els fills marxen més tard de casa els pares. Però la manca d'emancipació va més enllà. De la protecció dels pares passem a la de les empreses o sindicats. I d'aquesta a la de l'Estat.