A la recerca de la sort financera (col·laboració amb Euskal Telebista)

Les festes nadalenques acostumen a ser una bogeria pel que fa als jocs d’atzar. Les notícies parlaven enguany de més de 60 EUR de despesa per persona. Tothom cerca una mena de sort financera que arregli tots els seus problemes. No obstant això, un estudi de la UOC dona una visió ben diferent del que realment acaba passant. I Euskal Telebista ens contactava arrel del sorteig de la Grossa per a comentar-ho.

Efectivament, segons l’esmentat estudi, el 70% dels guanyadors d’una loteria es gasta tot el premi en només 5 anys. Fins i tot hi ha alguns qui han acabat sols i arruïnats. Possiblement aquesta no és la sort financera que esperaven, oi? L’explicació és sovint una manca d’educació financera crònica a Espanya.

Com assegurar de la loteria representi una bona sort financera

Repassàvem a la intervenció a Euskal Telebista les principals errades que cal evitar.

  • Deixar de treballar, especialment si l’import no ens permet fer-ho (com és el cas d’una Grossa de 400.000 EUR). Seguim sent qui érem, però amb més diners.
  • Entrar en una espiral de despesa irracional: cotxes de luxe, segones residències, rellotges de marca, etc.
  • Invertir en negocis que no dominem, que fins i tot poden posar en risc el patrimoni anterior al premi. Acabar pitjor de com estàvem seria tot el contrari a un bon cop de sort financera, veritat?
  • Oblidar que no acabarem cobrant tot el premi, perquè Hisenda se’n queda una part.
  • Seguir benintencionats consells d’amics i familiars no prou formats financerament.
  • No dissenyar un pla coherent amb els nostres objectius i possibilitats. Per exemple, tornar de cop una hipoteca pot no ser una bona decisió. Especialment si aquesta té un baix tipus d’interès.

Canalitzar els diners cap a la inversió per a un canvi perdurable

L’arribada de molts diners, sigui a través d’un joc d’atzar o d’una herència, és una oportunitat. La veritable sort financera no és tot el que de cop i volta podem comprar amb aquests diners inesperats. Ben al contrari, per a no ser del 70% que ho gasta tot en 5 anys, convé destinar una bona part a inversió. Només això donarà continuïtat en el temps al canvi que representa aquest increment sobtat del patrimoni.

I quan es parla d’inversions, si no s’està prou educat financerament, convé envoltar-se de qui ho estigui. Un bon assessor financer no ens proposarà mai cap inversió sense abans conèixer:

  • La nostra situació personal: edat, ingressos, despeses, patrimoni actual i deutes.
  • Necessitats i objectius futurs.
  • La tolerància al risc que tenim, també anomenada de manera gràfica “llindar d’insomni”.

Cal no perdre de vista que hi ha infinitat d’alternatives d’inversió. I sempre hi trobarem tres factors força incompatibles: seguretat, liquiditat i rendibilitat. És complicat (gairebé impossible) aconseguir invertir amb aquestes tres característiques alhora. La inversió perfecta no existeix. En tot cas, ens hi podem apropar amb una combinació de diferents inversions.

I si la sort financera depengués de nosaltres?

Sovint confiem que siguin els altres (els jocs d’atzar, els pares, l’Estat) qui ens ajudi. No obstant, llegireu diverses vegades en aquest blog que hi ha  molts factors que depenen de nosaltres mateixos. I la sort financera és un d’ells.

Hi ha estudis que parlen d’una xifra de 450 EUR anuals per persona de despesa en jocs d’atzar a Espanya. I d’altres estimen en una mica més del 8% la rendibilitat mitjana de la borsa mundial des que hi ha estadístiques al respecte. Sense que necessàriament l’opció borsària sigui la millor, una inversió sostinguda de 450 EUR anuals al 8% dona com a resultat més de 278.000 EUR passats 50 anys. Vist així, tots podríem generar la nostra pròpia grossa, no és cert?

La importància de comptar amb un bon acompanyament

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Tots podem tenir sort financera. Si ens toca un bon premi, aquesta dependrà de la nostra habilitat inversora. I si no ens toca mai, les matemàtiques demostren que acumular un bon capital també és al nostre abast.

I, per a acabar, tanquem la publicació amb alguns enllaços. En primer lloc, l’article de la UOC que genera la trucada de Euskal Telebista. D’altra banda, el tall de la connexió en directe del mateix dia 22 de desembre. Per cert, un bon pessic va anar a parar a Bilbao, de manera que els consells van ser força oportuns. I, addicionalment, em referiré també a una entrada publicada al nostre blog sobre la transcendència de l’educació financera.

Tags: , , ,

Comments are closed.