14
gen.
Les festes nadalenques acostumen a ser una bogeria pel que fa als jocs d’atzar. Les notícies parlaven enguany de més de 60 EUR de despesa per persona. Tothom cerca una mena de sort financera que arregli tots els seus problemes. No obstant això, un estudi de la UOC dona una visió ben diferent del que realment acaba passant. I Euskal Telebista ens contactava arrel del sorteig de la Grossa per a comentar-ho. Efectivament, segons l’esmentat estudi, el 70% dels guanyadors d’una loteria es gasta tot el premi en només 5 anys. Fins i tot hi ha alguns qui han acabat sols i arruïnats. Possiblement aquesta no és la sort financera que esperaven, oi? L’explicació és sovint una manca d’educació financera crònica a Espanya.
Com assegurar de la loteria representi una bona sort financera
Repassàvem a la intervenció a Euskal Telebista les principals errades que cal evitar.Llegir més
01
set.
“Tot és possible si tenim una actitud i una manera de pensar que recolzin el nostre èxit”. Aquesta és una frase extreta d’un manual bàsic de Programació Neuro Lingüística. L’esmento perquè podria resumir força bé tot el que ve a continuació. És molt probable que les nostres vivències econòmiques responguin una programació financera prèvia. El que no es veu explica el que sí es veu. Ment, emocions i esperit influeixen en el que passa físicament. Com en altres ocasions, la inspiració per aquesta entrada prové d’un llibre. Es tracta de “Els secrets de la ment milionària” de T. Harv Eker. Val la pena llegir-lo i impregnar-se de la seva essència.
Els orígens de la programació financera
Aquest autor parla d’un patró dels diners o principi de la riquesa. La nostra programació influeix en els nostres pensaments. Aquests, a la vegada, afecten els sentiments que tenim. Uns determinats sentiments provoquen per la seva part unes accions concretes. I les accions porten associats uns resultats. Llegir més
16
maig
Els qui tenim fills, sabem la importància de la comprensió lectora. Si no s’entén què es llegeix, difícilment es pot aprendre res per aquest mitjà. Podem extrapolar això al món de les inversions. És complicat arribar a gaudir d‘independència econòmica sense haver estalviat. I és necessari saber què fer amb aquests estalvis. La comprensió financera és imprescindible. I més quan aquests darrers anys ens hem adonat que no podem delegar aquesta tasca en qui no ens pugui ajudar amb objectivitat. Tot això és el que m’ha vingut al cap en determinats contactes que he tingut darrerament. En general, la majoria relacionats amb criptomonedes. Per una banda, persones que em presenten inversions. De vegades, tinc por que alguns d’ells no siguin conscients dels diversos riscos del que ofereixen. O, el que és pitjor, que no vulguin ser-ne. I, d’altra banda, clients que em comenten sobre coneguts o familiars qui estan guanyant força diners amb inversions relacionades amb aquest actiu. Tots em parlen de rendibilitats mensuals de dos dígits. I aquesta temptadora música em porta a viatjar en el temps.
Retornant a l’època de les .com
Llegir més
08
nov.
És molt possible que el concepte de zona d’influència no us vingui de nou. La seva definició a nivell polític (veure al final) ja és prou gràfica. Des de l'òptica del coaching, es podria descriure com el conjunt d’aspectes de la nostra vida on creiem tenir un cert nivell de control. Per tant, la zona d’influència financera equivaldria a la part de la nostra economia personal, familiar o professional que podem canviar. O, encara més interessant, millorar. És important ser conscients que els límits d’aquesta zona són variables. L’àrea que ens interessa acostuma a superar la d’influència financera. Tenim interès en tota la nostra economia, però no la controlem completament. A mesura que aprenem o tenim més eines, l’àrea es pot eixamplar. Les línies que llegireu a continuació poden ajudar-vos a fer-ho.
Una bona estratègia amplia la zona d’influència financera
Llegir més
27
ag.
Quan es disposa d'una estona per a reflexionar, sovint es produeixen canvis. Només cal crear al marc adequat. La meva proposta per a aquesta entrada del blog va per aquest camí. El final de les vacances acostuma a estar en terra de ningú. Què tal aprofitar a pensar una mica sobre entrenament financer per a la nostra descendència? Proposaré algunes idees, especialment si són adolescents.
A què ve això de l’entrenament financer en temps d’estiu?
El concepte m’arriba de lluny. Un bon amic, força més gran que jo, fa molts anys em va mostrar un enfocament que se’m va quedar gravat. Segons ell, els pares tenen quelcom d’entrenadors. I la seva missió passa per anar posant reptes que aportin als nois i noies habilitats per al moment que deixin el niu. Llegir més
17
març
Aquesta entrada és la continuació de la publicada fa uns dies. Insistirem en passar revista a diversos enganys financers. Sovint ens els ofereix l’entorn consumista en el qual vivim. Estan molt ben dissenyats per autèntics experts en la matèria. Saben com tocar la fibra que ens impulsa a moure’ns d’una determinada manera. De vegades, no obstant, ens els parem nosaltres mateixos. El cap, el cor, o tot a l’hora, se’ns posa en contra dels nostres interessos. Com sempre, en el moment que els coneixem, tenim mitja partida guanyada. La resta depèn de la voluntat de canviar hàbits que hem descobert i que no ens ajuden a respectar els objectius que ens marquem.
Els clàssics enganys financers relacionats amb l’aversió a perdre
Quan hem provat o tingut quelcom, ens costa més renunciar-hi. Ens posen fàcil gaudir d’un servei gratuïtament durant tres mesos perquè és molt probable que passat aquest temps acabem contractant-lo. Que no ho fem estarà en funció del nostre autocontrol. I no sempre podem comptar amb ell, oi? Llegir més
03
març
La majoria de nosaltres sabem que vivim en una societat que ens impulsa al consum. Els paranys financers ens envolten arreu, dificultant aconseguir objectius que ens havíem marcat. La seva desactivació passa per ser conscients que existeixen. Això és imprescindible per a detectar-los abans hi caiguem de quatre potes. Les línies que segueixen pretenen ajudar a desemmascarar-los. Per a fer-ho, comptem amb el valuós acompanyament del llibre de Dan Ariely i Jeff Kreisler “Las trampas del dinero”. Recomano la seva inspiradora lectura, que intentaré resumir en aquesta entrada del blog (i alguna altra de ben propera). Anem a veure de quines trampes parlem.
Paranys financers que deriven de comparacions enganyoses
Sovint oblidem que 100 EUR tenen el mateix valor independentment del context. És a dir, potser ens semblarà que val la pena desplaçar-nos per a estalviar-nos 100 EUR en una oferta de mòbil d’una botiga de l’altra punta de la ciutat. Llegir més
04
febr.
“S’hauria d’ensenyar finances a l’ESO”. Ja fa més de 6 anys de la primera entrevista protagonitzada per acOnseguir. D’aquesta, la periodista en va extreure el titular amb què enceto el paràgraf. Afortunadament, veig que els meus fills ja en comencen a rebre nocions bàsiques a l’escola. Primera batalla guanyada. No obstant, encara queda molta feina a fer per a que tots gaudim d’uns mínims de cultura financera. Volem explorar noves maneres d’avançar en aquest sentit. I estem començant a donar tallers financers o petites conferències on oferim el nostre acompanyament a grups. El detonant de tot plegat, com a tantes coses de la vida, va ser una casualitat. Qui faci algunes setmanes que llegeix el blog coneix la nostra recent relació amb l’AECC. Des de l’Associació Espanyola Contra el Càncer ens varen contactar fa un temps per a donar una xerrada. Ara la trobada amb malalts de l’associació ha esdevingut mensual. Vista la bona acollida de les esmentades reunions, Provokarte ens va proposar repetir en format obert a tothom fa menys d’un mes. I a partir d’aquí n’han sortit d’altres.
Llegir més
15
des.
S’acaba l’any i es comença a respirar l’ambient de com pagar menys impostos. De fet, m’ha arribat una consulta relacionada amb aquest tema. Em pregunten què passarà amb les deduccions per donacions a les escoles concertades. És un tema molt concret i m’ocuparà poques línies respondre’l. Per tant, aprofito per a intentar ampliar el marc i treure’n un nou aprenentatge financer. En realitat, per a mi una bona gestió fiscal és important. Però només és una peça més en el camí d’optimitzar les nostres finances personals o professionals. El control de què entra i què surt dels comptes bancaris pot donar tantes alegries com pagar menys a Hisenda. Especialment quan el suposat estalvi fiscal té riscos.
L’esperit de les donacions i estalvis fiscals al límit
Llegir més
03
nov.
Periòdicament, tinc un clàssic cavall de batalla amb alguns dels meus alumnes a la universitat. Es tracta que s’adonin que una empresa (petita o gran) pot tenir molts beneficis i, no obstant, anar curta de diners. I fins i tot a l’inrevés. Es poden tenir moltes pèrdues i comptar amb força líquid als comptes bancaris. També trobem ambdues situacions a nivell domèstic. Per a disposar d’efectiu, no ens podem aturar només en una anàlisi d’ingressos i despeses. El flux financer també depèn de dos factors més. En primer lloc, de quines inversions fem (o desfem). I, d’altra banda, de com ens financem (o retornem deute). Anem a veure què ens podem trobar en cadascun dels dos àmbits.