15
març
Com és millor plantejar l’economia domèstica en parella? Compte corrent conjunt i diners compartits? Cadascú manté apart el que és seu (separació financera)? Aquest és un tema recurrent en alguns clients. I també en l’àmbit dels mitjans de comunicació. En una darrera col·laboració amb Radio Euskadi es va tornar a posar de manifest. Per a mi el millor és el que més ajudi a mantenir un ordre amb els diners de casa. Certament, aquesta emissora va decidir abordar l’assumpte amb un toc d’humor. I està molt bé que ho fes així. Però més enllà d’això m’agradaria aprofitar per a fer una anàlisi més profunda. La meva experiència és que un compte conjunt on va a parar tot acostuma a ser la punta d’iceberg d’un cert descontrol econòmic.
El que és meu és teu
Qui no ha escoltat la frase que encapçala aquest apartat. La idea de base és molt romàntica. I també és veritat que la manca de separació financera comporta algun avantatge. Per exemple, pot estalviar les comissions que alguns bancs cobren per tenir més d’un compte. Llegir més
18
abr.
Us convidava fa unes setmanes en un post anterior a aprofitar el confinament per a posar en ordre les pròpies finances. Semblava llavors que la situació s’allargaria tan sols uns dies, però no ha estat així. Per a alguns autònoms i propietaris de petits negocis, el que llavors era una recomanació potser ha passat a ser prioritari. Cal començar a fer números de veritat. El Coronavirus posarà a prova la resiliència financera d’un bon nombre de persones. Intentaré ajudar a tenir-hi èxit a continuació.
L’acceptació com a primera etapa en la resiliència financera
La crisi que tenim per davant ve marcada per una aturada general que deu tenir pocs precedents. Només cal passejar-se per qualsevol carrer més o menys comercial. Tot està tancat. Centenars de milers de persones no poden oferir els seus productes o serveis. Les vendes per a molts són inexistents. I sovint hi ha pagaments que cal seguir liquidant. És un panorama preocupant, però cal acceptar que això és el que ens toca viure. Llegir més
16
març
Fa uns dies recomanava en un vídeo gaudir del que ja tenim i de les petites coses que són gratis o costen molt poc. Francament, hauria preferit que res ens obligués a fer-ho. Però les circumstàncies ens hi han portat. Degut al confinament passem més estona a casa que la que, possiblement, hauríem triat. Això dóna peu a fer-nos algunes preguntes. Estem prenent consciència que existeix un altre tipus de lleure? Quin és l’avantatge de modificar el ritme financer que portem? Donem un pas més i aprofitem per a fer balanç de com està la nostra economia personal o familiar? Podem treure algun aprenentatge de tot això? Intentem donar-hi resposta tot seguit.
El confinament ens presenta un nou ritme financer
Estic segur que coneixeu aquesta frase. “La vida és un 10% el que ens passa i un 90% com ens ho prenem”.Siguem optimistes. D’entrada, el confinament ens pot dur temps de qualitat amb els qui compartim sostre. I també ens pot fer adonar dels avantatges d’adoptar nous hàbits de consum i estalvi. Llegir més
08
nov.
És molt possible que el concepte de zona d’influència no us vingui de nou. La seva definició a nivell polític (veure al final) ja és prou gràfica. Des de l'òptica del coaching, es podria descriure com el conjunt d’aspectes de la nostra vida on creiem tenir un cert nivell de control. Per tant, la zona d’influència financera equivaldria a la part de la nostra economia personal, familiar o professional que podem canviar. O, encara més interessant, millorar. És important ser conscients que els límits d’aquesta zona són variables. L’àrea que ens interessa acostuma a superar la d’influència financera. Tenim interès en tota la nostra economia, però no la controlem completament. A mesura que aprenem o tenim més eines, l’àrea es pot eixamplar. Les línies que llegireu a continuació poden ajudar-vos a fer-ho.
Una bona estratègia amplia la zona d’influència financera
Llegir més
01
oct.
Per a aconseguir un objectiu, el primer pas és establir-lo. Si no sabem cap a on anem, difícilment hi arribarem. I, un cop determinat, ens cal anar mesurant com hi estem de propers. Amb un somni financer passa quelcom similar. En aquesta entrada n’establirem cinc categories. Cadascuna d’elles dóna un nivell diferent de satisfacció. Correspon a cada individu decidir quines vol treballar. En certa manera, i per als qui la conegueu, els diferents nivells recorden la piràmide de Maslow (link al final). Però aquesta no és la font d’inspiració. En aquest cas, ho és el llibre “Dinero: domina el juego” de Tony Robbins. No cal que digui que la seva lectura és molt recomanable.
Nivell 1 de somni financer: seguretat
El nivell de seguretat consisteix en tenir cobertes les necessitats bàsiques per a viure. Això vol dir disposar d’un sostre, subministraments, menjar, transport i serveis sanitaris totalment assegurats. Llegir més
25
juny
Qui no ha parlat algun cop de bons o mals moments? Hi ha dies que ens llevem amb una energia especial, i ens sembla bona idea aprofitar el moment per a fer front a un assumpte que se’ns resisteix. O, a la inversa, hi ha etapes de la vida què és convenient preparar amb temps. A nivell de diners, considero que existeixen el que podem anomenar moments financers. Són períodes de temps què mereixen atenció a nivell econòmic. Alternativament, també són bons per a adoptar decisions financeres. Escrivia al post anterior que la vida és plena de canvis financers. Em centrava llavors en aquells associats a la feina o a la sort, i en les decisions que se’n poden desprendre. Les línies que segueixen en són la continuació. Ens fixarem ara en moments financers associats a la trajectòria vital que gairebé tots experimentem.
La vellesa (aquest cop, la dels que ens envolten)
Llegir més
07
juny
“Ningú es banya al riu dos cops perquè tot canvia al riu i al que s’hi banya”. La cita és d’Heràclit. L’evolució és permanent. I de tots els canvis que vivim, som especialment sensibles als profunds. Aquests són els que ens ocuparan les properes línies. Alguns els decidirem nosaltres. D’altres ens vindran donats. N’hi haurà de positius, i també de traumàtics. Molts d’ells tindran com a conseqüència canvis financers. I, és clar, haurem de prendre decisions al respecte. Anem a repassar diverses tipologies de canvis financers que normalment motiven que ens sol·licitin els nostres serveis. Serà impossible esmentar-los tots en una sola entrada del blog. Com ja hem fet altres cops, acabarem en un article posterior.
Canvis financers associats a la feina
És probable que tots recordem la nostra primera feina. Amb ella, comencem a guanyar independència econòmica.Habitualment encara no tindrem massa obligacions. És una oportunitat fantàstica per a posar-nos fites i començar a planificar una mica objectius i estalvi. Llegir més
01
abr.
En general, l’apoderament implica un augment de la confiança en les pròpies capacitats i accions. Trobo que és una definició prou adequada per l’objectiu que avui persegueixo. Revisats tota una sèrie d’esculls en posts anteriors, ara és el moment d’aconseguir el propi apoderament financer. Amb aquesta finalitat, repassarem algunes eines que ens poden ajudar a fer camí.
Sentir dolor per a comprar menys
Fa uns dies ens referíem que tenim tendència a anestesiar el dolor per a poder gastar més. Per tant, si aconseguim que pagar ens faci mal de nou, possiblement ens estarem de fer algunes compres. I farem un pas més cap a l’apoderament financer. Us imagineu què sentiríeu pagant un cotxe amb feixos de bitllets de 50 EUR? Com més diners haguem de treure físicament de la cartera per a fer una compra més dolorós serà. Per tant, farem bé d’oblidar les targetes de crèdit o dèbit (i similars) sempre que ens sigui possible, perquè ambdues ens fan els pagaments massa fàcils. Capítol apart mereixen tots els webs de venda online, que estan especialment dissenyats per a que comprem amb tota comoditat. Llegir més
17
març
Aquesta entrada és la continuació de la publicada fa uns dies. Insistirem en passar revista a diversos enganys financers. Sovint ens els ofereix l’entorn consumista en el qual vivim. Estan molt ben dissenyats per autèntics experts en la matèria. Saben com tocar la fibra que ens impulsa a moure’ns d’una determinada manera. De vegades, no obstant, ens els parem nosaltres mateixos. El cap, el cor, o tot a l’hora, se’ns posa en contra dels nostres interessos. Com sempre, en el moment que els coneixem, tenim mitja partida guanyada. La resta depèn de la voluntat de canviar hàbits que hem descobert i que no ens ajuden a respectar els objectius que ens marquem.
Els clàssics enganys financers relacionats amb l’aversió a perdre
Quan hem provat o tingut quelcom, ens costa més renunciar-hi. Ens posen fàcil gaudir d’un servei gratuïtament durant tres mesos perquè és molt probable que passat aquest temps acabem contractant-lo. Que no ho fem estarà en funció del nostre autocontrol. I no sempre podem comptar amb ell, oi? Llegir més
03
març
La majoria de nosaltres sabem que vivim en una societat que ens impulsa al consum. Els paranys financers ens envolten arreu, dificultant aconseguir objectius que ens havíem marcat. La seva desactivació passa per ser conscients que existeixen. Això és imprescindible per a detectar-los abans hi caiguem de quatre potes. Les línies que segueixen pretenen ajudar a desemmascarar-los. Per a fer-ho, comptem amb el valuós acompanyament del llibre de Dan Ariely i Jeff Kreisler “Las trampas del dinero”. Recomano la seva inspiradora lectura, que intentaré resumir en aquesta entrada del blog (i alguna altra de ben propera). Anem a veure de quines trampes parlem.