11
ag.
La majoria dels qui em llegiu us passeu gran part de l’any treballant. Aquest fet té certs avantatges. Alguns pensareu que més bé pocs. Òbviament, el principal és que això ens permet obtenir uns ingressos. Si estem de sort, fins i tot podem realitzar-nos professionalment. I un altre de ben rellevant és que mentre fem feina en principi no gastem. Un bon capítol de despeses apareix durant les vacances. Molts associarem aquesta època de l’any amb desconnexió i lleure. L’inconvenient és que temps disponible acostuma a anar de la mà amb cost. I si us digués que durant les vacances també podem obtenir un petit benefici financer? M’inspiro aquest cop en l’entrevista que em van fer fa pocs dies a RAC1. El tema a desenvolupar era “què fer amb la casa durant les vacances”. L’enfocament inicial en centrava en possibles estalvis derivats del menor consum en subministraments. Això està molt bé, però i si anem més enllà? Comencem per aquesta proposta i després explorem altres camins.
Llegir més
01
abr.
En general, l’apoderament implica un augment de la confiança en les pròpies capacitats i accions. Trobo que és una definició prou adequada per l’objectiu que avui persegueixo. Revisats tota una sèrie d’esculls en posts anteriors, ara és el moment d’aconseguir el propi apoderament financer. Amb aquesta finalitat, repassarem algunes eines que ens poden ajudar a fer camí.
Sentir dolor per a comprar menys
Fa uns dies ens referíem que tenim tendència a anestesiar el dolor per a poder gastar més. Per tant, si aconseguim que pagar ens faci mal de nou, possiblement ens estarem de fer algunes compres. I farem un pas més cap a l’apoderament financer. Us imagineu què sentiríeu pagant un cotxe amb feixos de bitllets de 50 EUR? Com més diners haguem de treure físicament de la cartera per a fer una compra més dolorós serà. Per tant, farem bé d’oblidar les targetes de crèdit o dèbit (i similars) sempre que ens sigui possible, perquè ambdues ens fan els pagaments massa fàcils. Capítol apart mereixen tots els webs de venda online, que estan especialment dissenyats per a que comprem amb tota comoditat. Llegir més
19
gen.
Hi temes que apareixen sovint quan aprofundim en l’organització econòmica d’alguns clients. Un d’ells és el de les finances en parella. Per aquest motiu no em va estranyar que em demanessin una petita col·laboració a RAC 1 al respecte. I és que hi ha moltes maneres de repartir les despeses comunes. L’article de la periodista Anna Vallhonesta que es desprèn de la nostra conversa és força explícit. Tot i això, intentaré completar aquestes propostes una mica més. Parteixo de la base que compartir el que sigui amb altres persones requereix un mínim d’estructura. En bàsquet n’hi ha qui organitzen el joc i d’altres prenen preferentment la responsabilitat de defensar la cistella. Tots ells saben quin és el dia d’entrenament. I també amb quina anticipació cal presentar-se als partits. Això no treu que s’ho passin molt bé jugant. Però sense un mínim d’ordre possiblement no en podrien gaudir tant. I això és aplicable a empreses, famílies, clubs i qualsevol altre col·lectiu.
Primer pas: negociar les finances en parella
Llegir més
06
oct.
A acOnseguir ens encanta ajudar que els nostres clients siguin financerament independents. Això implica menys deute i més estalvi. Quan disposem d’uns diners, sovint ens plantegem invertir-ne una part. I, en aquest punt, convé preguntar-nos quin nivell de risc financer volem assumir. Una lectura clàssica que ha inspirat a milers d’estalviadors és “L’inversor intel·ligent” de Benjamin Graham. En aquesta entrada del blog em dedicaré a repassar alguns aspectes que en el seu dia em van cridar l’atenció. I, en especial, un “ni ho sé ni m’importa” que se’m va quedar gravat.
Preguntes clau per a decidir sobre risc financer
L’autor ajuda a fer un repàs de quina és la situació personal abans de prendre qualsevol decisió relativa a risc financer. Proposa fer-se preguntes com les que segueixen: Llegir més
07
set.
Per a la majoria de la gent, i especialment per als pares, les vacances s’han acabat. És temps de tornar a les rutines i, també, moment de represa financera. Un mitjà de comunicació es va posar en contacte amb acOnseguir a finals d’Agost. Ens varen demanar ajuda per a preparar un article sobre la costa de Setembre. Dedicaré la present entrada del blog a aquest tema. Els qui ens seguiu de fa temps ja sabeu quina és la nostra opinió sobre les costes. Amb una bona planificació, no haurien d’existir. Ja ho explicàvem a una entrevista a Betevé fa mesos. El moment per a parlar de la costa de Setembre no és ara. Idealment, se’ns hauria d’haver demanat l’opinió fa mesos. L’objectiu és evitar-la. Les passejades en pla requereixen menys esforç i tensió que l’alpinisme.
Quan es planifica, la represa financera és una passejada en pla
Llegir més
02
ag.
Reprenem la darrera entrada d’aquest blog sobre la transformació financera que predica en Dave Ramsey. Si hem seguit les indicacions de l’anterior lliurament, hem pres consciència de quina és la nostra situació. També coneixem les quatre creences que ens serveixen de base per a iniciar el procés. Ja podem donar el primer pas financer dels set que l’autor ens proposa. Evidentment, tot el que segueix a continuació es sustenta si prèviament hem aconseguit que els ingressos superin de manera generosa les sortides de diners. Per a posar-se en forma, fa falta esforç. L’objectiu val la pena. Veiem-ho.
Primer pas financer: el coixí mínim
Llegir més
01
jul.
Potser us sona la frase “la paciència és la mare de la ciència”. Quan jo era petit se l’havia sentit molt a dir al meu pare. I estic segur que els investigadors hi estaran d’acord. Però té un sentit molt més ampli. Com no podia ser d’una altra manera, en aquest post em centraré en la vessant econòmica de l’afirmació. La paciència financera ens porta a obtenir els resultats que volem. És una qüestió de planificació i perseverança. No hi ha cap altre secret. Com sempre, hi ha quelcom que ha inspirat aquestes línies. En aquesta ocasió, es tracta d’un capítol del programa de TV3 “Economia en colors”, del que jo recomanaria veure la sèrie sencera. Ambdues temporades.
Com la paciència financera ens compensa en el futur
Llegir més
17
juny
El que tens l'oportunitat de llegir a continuació potser et remena. De fet, confesso que està escrit amb aquesta intenció. El coaching de vegades et porta a un punt d'incomoditat. El meu objectiu és fer aparèixer punts d'inflexió financera. M'encanta observar-ne en una gràfica. Representen canvis de tendència. M'agrada encara més veure'ls en els meus clients. Canvis positius, és clar. La bona notícia és que aquests depenen en gran part de nosaltres mateixos. En alguna banda vaig llegir o escoltar que en moltes ocasions ens costa emancipar-nos. Hi ha resistències evidents: cada cop els fills marxen més tard de casa els pares. Però la manca d'emancipació va més enllà. De la protecció dels pares passem a la de les empreses o sindicats. I d'aquesta a la de l'Estat.
El canvi d'actitud com a primer pas en la inflexió financera
Llegir més
08
abr.
Algun dia prepararé un ranking de preguntes que ens formulen clients. Aposto que el dilema financer de comprar o no l'habitatge per a viure-hi estarà en les primeres posicions. I ja que hi ha aquest interès, he decidit confeccionar un full amb alguns càlculs. N'exposaré els resultats en aquest post. Vivim en un país que valora extremadament tenir pis de propietat. En la majoria de casos s'estalvia durant anys per a acumular un import inicial imprescindible per a donar el pas. Com altres cops he dit, la compra d'un habitatge destinat a viure-hi requereix que tinguem un terç del seu valor en efectiu. La seva adquisició acostuma a implicar dues conseqüències:
- es transforma una bona part dels diners estalviats en sòl, parets i formigó
- la majoria de l'estalvi futur es destinarà durant anys a pagar una hipoteca
26
març
El palanquejament financer és un dels meus temes preferits quan dono classes a la universitat. De fet, aquest concepte dóna resposta a una pregunta que tots ens formulem, a nivell personal o empresarial. Surt a compte endeutar-nos? Ja ho deia Arquimedes de Siracusa: "Doneu-me un punt de suport i aixecaré el món". A ell es deu la primera explicació rigorosa sobre els beneficis de la palanca. Com ja sabeu aquesta permet aixecar objectes tan pesats que resulti complicat moure'ls. Només cal una barra prou llarga i resistent i un punt on recolzar-la. El palanquejament financer ve a ser el mateix. En física, amb una palanca aconseguim multiplicar la nostra força. En el camp financer, el que perseguim és multiplicar la rendibilitat dels nostres diners. Us sembla que fem quatre números a partir d'un exemple?