18
nov.
El passat 9 de maig de 2013, el Tribunal Suprem declarava la nul·litat de les clàusules sòl en hipoteques de les entitats BBVA, Nova Galicia Banco i Cajamar, en considerar que no existia suficient transparència en la contractació de les mateixes, és a dir, que l'entitat bancària no havia dotat d'informació suficient de l’existència d'aquestes clàusules als clients a l'hora de contractar la hipoteca. Tanmateix, l'esmentada resolució no ha deixat de ser polèmica i, en opinió de molts juristes, incompleta, atès que la cort ha especificat que la sentència no té efectes retroactius, per la qual cosa no obligarà als bancs a retornar les quantitats que els clients hagin pagat de més per les seves hipoteques.
Llegir més
02
set.
Un dels aspectes financers dels nostres clients on acostumem a dedicar una estona és el relatiu a les seves assegurances, és a dir, a respondre la pregunta “estem ben assegurats?”. En general, davant qualsevol producte financer que haguem contractat, el primer que cal plantejar-nos és per a què el tenim i quina és la necessitat que cal que cobreixi, perquè en ocasions ens trobem que: - o bé mai hi va haver un motiu concret més enllà que algú ens recomanés (o, fins i tot, ens “col·loqués”) el producte, - o bé aquesta necessitat ha desaparegut, - o bé l’objectiu del producte no és prou adequat per al motiu, o, en el cas d’assegurances, la cobertura no és prou correcta. Així, en el moment que ens prenem un espai per a repassar el que tenim, és habitual adonar-se que hi ha força aspectes millorables.
Llegir més
23
ag.
Un bon col·lega de feina (gràcies Jordi) em va fer arribar fa uns dies un interessant article de "El Economista" sobre plans de pensions, que usarem de base per a introduir reflexions sobre la jubilació i productes financers pensats per a ella. Tal com ja hem dit en altres entrades d’aquest blog, els plans de pensions no són el nostre producte favorit (ni de bon tros) per a preparar la jubilació. Tenen avantatges fiscals immediats, però aquesta mateixa fiscalitat és molt pitjor que en altres productes del mercat en el moment de recuperar el capital invertit (quan arriba la jubilació). D’altra banda, tal com es pot llegir al mateix article, qui signa un pla de pensions cal que sigui conscient que no podrà tocar els diners que hi col·loqui fins el dia que es jubili, a no ser que pateixi alguna de les següents situacions (totes elles poc desitjables): mort, atur de llarga durada, infermetat greu o, des de fa poc, un desnonament.
Llegir més
04
març
Fa uns dies es podia llegir a La Vanguardia un article sobre les alternatives que donen els bancs al dipòsits que ara tenen limitacions de rendibilitat de l’1’75% a un any. Es tracta d’un bon escrit que informa sobre diverses possibilitats on posar-hi diners amb una certa seguretat i rendibilitat, però, sota el nostre punt de vista, el que és important no són els productes, sinó les necessitats i objectius financers als quals volem donar cobertura amb aquests productes o d’altres. Tenim dos problemes de base: - La majoria de la gent estalvia (o intenta estalviar) sense tenir clar quin és l’objectiu d’aquest estalvi i, d’aquesta manera és difícil determinar una estratègia financera adequada. - En els pocs casos que la necessitat que cal cobrir està clara, hi ha poques entitats financeres que l’escoltin, perquè moltes vegades l’oferta de productes que tenen és limitada i el seu principal objectiu és col•locar al client algun d’ells, sigui o no el més apropiat.
Llegir més
14
des.
Ahir vaig llegir al diari que les famílies aconsegueixen un ‘estalvi’ mensual del 65% després de refinançar el seu deute amb els bancs. Article a La Vanguardia El mateix article explica que el refinançament no és res més que agrupar tota una sèrie de deutes en un de sol, a un tipus d’interès més baix i a un termini superior. La garantia del nou crèdit és gairebé sempre hipotecària. Tal com està escrit l’article, sembla que el refinançament sigui una gran solució: les famílies que refinancen passen a pagar un 65% menys. Jo voldria puntualitzar que, des del meu punt de vista, es tracta d’una solució només per a aquells casos en els quals aquesta sigui l’única manera possible d’evitar un embargament. Si hi ha qualsevol altra manera de fer front als deutes, segur que és més barata que aquesta. Fan molt bé de posar al títol de l’article ‘estalvi’ entre cometes, perquè el que hi ha en realitat al darrera és una despesa molt més elevada en forma d’interessos.
Llegir més
28
set.
Us convido de nou a prendre una mica més de consciència sobre l'estalvi a l'economia domèstica. Si sou treballadors per compte d'altri, us agrairé que aneu a buscar un full de nòmina, i mireu detalladament què hi ha.
Exemple de nòmina
28
juny
M'entristeix constatar que hi ha moltes persones que han perdut la confiança sobre tot el que poden fer per elles mateixes. En realitat hi ha molts pocs límits que ens impedeixin prendre decisions i actuar. De vegades, ens hem acostumat en excés que algú decideixi per nosaltres (ho comentàvem a la meva última entrada en aquest blog sobre l'estalvi), i esperem que algú resolgui els nostres problemes.
Llegir més
30
maig
22
maig
