Un dels aspectes financers dels nostres clients on acostumem a dedicar una estona és el relatiu a les seves assegurances, és a dir, a respondre la pregunta “estem ben assegurats?”.
En general, davant qualsevol producte financer que haguem contractat, el primer que cal plantejar-nos és per a què el tenim i quina és la necessitat que cal que cobreixi, perquè en ocasions ens trobem que:
– o bé mai hi va haver un motiu concret més enllà que algú ens recomanés (o, fins i tot, ens “col·loqués”) el producte,
– o bé aquesta necessitat ha desaparegut,
– o bé l’objectiu del producte no és prou adequat per al motiu, o, en el cas d’assegurances, la cobertura no és prou correcta.
Així, en el moment que ens prenem un espai per a repassar el que tenim, és habitual adonar-se que hi ha força aspectes millorables.
Podem posar uns quants exemples.
En assegurances de la llar, hi ha dos imports bàsics que cal assegurar: continent, que equivaldria a les parets, terra, sostre i instal·lacions bàsiques de la vivenda (o, dit d’una altra manera, el que no cauria en el cas hipotètic que poguéssim tombar la vivenda del revés), i el contingut, que seria tota la resta (electrodomèstics, mobles, roba, joies, etc.).
El valor del continent no és el que hem pagat per la vivenda, perquè aquest últim inclou el valor del terreny on s’ha edificat, i, en principi, no pot passar res al sòl que afecte el seu valor. Per tant, en cas d’un sinistre de grans dimensions, el valor a assegurar seria equiparable al que costaria desenrunar el lloc on hi havia l’habitatge i tornar a deixar-lo com el dia que el constructor el va lliurar al primer propietari. Evidentment, no hi ha cap raó per la que hagi de coincidir amb el valor de la hipoteca (malgrat que sembla que hi ha força oficines bancàries que això ho desconeixen). Atès que és un import que resulta difícil d’estimar per a aquells que no estem dins el sector de la construcció, les companyies d’assegurances acostumen a recomanar un valor per metre quadrat, que estarà en funció del tipus de vivenda i dels seus acabats.
D’altra banda, convé que li donem la importància que es mereix al contingut, i dediquem una estona a fer inventari del que tenim. L’exercici que caldria fer és imaginar-se que perdem tot el que tenim a casa (sabem que no és un pensament agradable, però les assegurances són per a casos d’aquesta mena), i veure què costaria tornar a reposar-ho tot. Si ho fem bé, els resultats acostumen a ser sorprenents, perquè poc a poc en una vivenda s’acaben acumulant moltes pertinences que, totes juntes, tenen un valor monetari important.
Un darrer exemple que voldríem esmentar és el relatiu a les assegurances de vida que moltes entitats financeres demanen per a concedir una hipoteca. Convindrà que anem revisant el valor assegurat, perquè, com és normal, la hipoteca cada cop serà més petita, però si ningú en fa un seguiment, l’import assegurat a la pòlissa de vida es quedarà com el primer dia, i a mesura que passin els anys la diferència entre un i altre valors s’anirà fent més i més gran.
Per desgràcia, dins la nostra experiència hi ha molts més exemples, però una llista exhaustiva de tots ells farien aquesta entrada del blog massa llarga.
En definitiva, tornem a posar consciència sobre la importància que els productes financers que tenim siguin adequats per a la necessitat que en el seu dia va originar que els contractéssim. Val la pena dedicar-hi una estona, i, si això es fa al costat d’un expert, encara més.