Showing posts tagged with: assessor financer

Tanquem l’any: què n’he fet dels diners?

De nou, tanquem un any per a encetar-ne un altre, que és d'esperar estigui ple de projectes i il·lusions. Des d'un punt de vista financer, hi ha una pregunta que pot ajudar a saber d'on venim i reflexionar sobre on volem anar quan tanquem l'any: què n'he fet dels diners que he guanyat?. Es tracta de dur a terme el que totes les empreses amb cara i ulls fan: tancar i analitzar comptablement el darrer exercici. Per a fer-ho fàcil, no cal que hi estiguis massa estona. Només és necessari comparar dues fotos: la d'inici d'any i la de final d'any. Així, podràs veure'n les diferències i constatar si ets allà on vols ser o no.

Pas 1

Per a fer la foto a de la teva situació patrimonial actual, l'ideal és treure extractes per a cadascuna de les entitats financeres (per a molts, bancs) amb les que treballes. Separarem béns de deutes.  

Read more

Temps de prioritats: on posem el focus l’any vinent?

En uns dies arribarà Nadal, i poc després Cap d'Any. Molts de nosaltres fem balanç de com han anat els darrers 12 mesos. És temps de prioritats: on posem el focus l'any vinent? Teniu la sensació que el temps passa i que allò que cada nit de 31 de Desembre us prometeu que fareu segueix pendent? En aquest article m'agradaria donar unes pautes que ens poden ajudar a centrar-nos en el que realment sigui important per a cadascun de nosaltres, i, és clar, a enfocar les nostres finances per a acostar-nos-hi. Us proposo que fem, amb llapis i paper, un petit exercici que m'ha inspirat un llibre del conferenciant Anthony Robbins: es tracta de posar per escrit una llista amb aquelles necessitats (algú ho podria anomenar també valors) que voldríeu tenir cobertes o a les què voldríeu dedicar una especial atenció. Us poso un exemple:  

Read more

El mal ús de la targeta de crèdit (canviem-ho)

La conclusió a la que arribo després d'haver vist els comptes de força clients és que en massa ocasions es fa un mal ús de la targeta de crèdit. De fet, en aquesta mateixa línia, confesso que fa temps que tinc ganes d'escriure sobre aquest tema. I he esperat pacientment fins el mes de Desembre per tal d'intentar aflorar consciència d'aquest fet durant l'època de l'any on és més probable que s'abusi de les targetes. En realitat, per a tenir ben present que en el moment de comprar qualsevol cosa perdem la propietat dels corresponents diners no hi ha res millor que obrir el moneder o la cartera i pagar bitllet a bitllet. El pagament amb targeta de crèdit no permet visualitzar com marxen els diners i, per tant, estic segur que si aquests "diners de plàstic" no existissin, possiblement es gastaria menys o amb un nivell de consciència diferent.  

Read more

Evitem la costa de Gener (avui, abans de Nadal)

L'objectiu que ens hem marcat amb aquesta entrada del blog és molt clar: es tracta que evitem la costa de Gener, i que ho fem amb temps suficient, és a dir, molt abans que comencin les festes nadalenques. En més d'una ocasió acOnseguir ha participat en entrevistes o publicacions on ens hem referit a aquest tema. Malauradament, fins el dia d'avui en totes aquestes col·laboracions amb mitjans se'ns havien demanat consells sobre com afrontar el problema a principis de Gener, quan ja és massa tard. Una entrevista a Barcelona TV (link) ens ha donat enguany l'oportunitat de començar a difondre la importància de preparar la costa de Gener setmanes abans que ens hi trobem. En aquesta participació televisiva dèiem que amb l'arribada del Black Friday es dóna el tret de sortida a l'època de l'any on es consumeix més i, amb l'excusa que és Nadal, de vegades sense fixar-nos-hi massa.  

Read more

Pels fills, el que faci falta (financerament també)

Som molts els pares que més d'un cop hem pensat "pels fills, el que faci falta". L'estima que tenim pels nostres nens pot fer-nos arribar a un nivell de sacrifici o dedicació que, per a la majoria dels pares, no és comparable amb res més. No obstant això, val la pena assegurar-nos que les decisions que prenem (o vulguem prendre) tindran el recolzament econòmic que permeti portar-les a terme. Tots estem disposats al que faci falta, però d'entrada convé facilitar-nos al màxim el camí, perquè ja hi haurà prou temps per a imprevistos i complicacions. Potser és millor començar pel principi. Tenir fills és una experiència meravellosa, però, com tot, requereix d'uns recursos bàsics. És important aturar-se a calcular amb quina capacitat econòmica es compta abans de tenir-los, perquè les significatives despeses fixes que porten els fills són de les que no voldrem ni podrem deixar de pagar.  

Read more

Com pagar mig cotxe de més (prou préstecs)

Saps com pagar mig cotxe de més sense gairebé adonar-te'n? Vista la bona acollida del primer exercici de consciència financera, seguim amb la publicació d'aquest dedicat al cost dels crèdits. No cal dir que pots substituir la paraula "cotxe" del títol per qualsevol altra que correspongui a algun bé per al que t'hagis endeutat: reformes de la llar, un viatge, estudis, un electrodomèstic... Prou préstecs! Imagina que vols comprar un cotxe de 15.500 EUR. Analitzem dues maneres radicalment diferents de fer-ho.

Opció 1

Amb la finalitat de comprar el vehicle en qüestió, has anat posant en els darrers 10 anys 120 EUR cada mes en un producte 100% garantit a interès compost (és a dir, els interessos es van sumant als diners aportats, i la rendibilitat no es limita als diners que hi poses, sinó que els mateixos interessos generen més interessos).  

Read more

La prova de la independència financera

La prova de la independència financera forma part d'uns exercicis de presa de consciència que estem preparant a acOnseguir. Possiblement més endavant n'oferirem algun més per als nostres subscriptors. Es tracta d'uns exercicis que només volen fer aflorar consciència del moment econòmic en el que cadascú estigui. Si un cop fet el resultat és satisfactori, serà una molt bona notícia, i, si no ho és, el nostre consell es fer el que faci falta per a canviar-ho. No val la pena perdre massa temps en lamentar-se del que es podia haver fet diferent fins ara, per la senzilla raó que això no serveix de res. El que és important és actuar de cara al futur. A nivell bàsic, la independència financera comença per poder adquirir un bé d'una certa importància sense haver de recórrer a cap crèdit. Per exemple, estàs en condicions de comprar un cotxe o fer reformes al teu habitatge sense endeutar-te?  

Read more

Una petita dosi setmanal de consciència financera per televisió

En molts casos no ens adonem, però prenem decisions financeres diàriament. La majoria de les nostres accions tenen conseqüències econòmiques: treballar en una determinada feina i amb un cert nivell d'ingressos, portar els nostres fills a una escola pública, concertada o privada, comprar el menjar en un supermercat o en un altre, vestir radicalment a la moda o amb roba de fons d'armari... les decisions que prenem o que ja fa temps que vàrem adoptar són infinites. Una petita dosi setmanal de consciència financera per televisió pot ajudar a avaluar si com actuem encaixa o no amb el que volem realment. Passa moltes vegades que anem fent coses de manera automàtica a partir de patrons que ni tan sols recordem en quin moment vàrem integrar en nosaltres mateixos. Al cap i a la fi, no ens ho podem estar plantejant tot a cada moment, i aquesta mena d'automatismes ens fa la vida més fàcil.  

Read more

El negoci és el negoci (separar de l’economia domèstica)

Darrerament he tingut alguns clients que m'han fet sentir la necessitat d'escriure sobre la conveniència de separar l'economia domèstica de la relativa a l'activitat professional: el negoci és el negoci, i convé tenir clar quines partides de despesa corresponen exclusivament a aquesta activitat. De fet, el tema es centra en què, quan s'és un treballador amb un salari, és molt senzill separar ingressos de despeses, atès que la majoria de sortides de diners no tenen cap relació amb la feina que es desenvolupa (a excepció, potser, de transports d'anada i tornada de l'empresa, dinars fora de casa, cangurs i similars). No obstant, si els diners que entren a casa provenen d'una activitat professional o un petit negoci, em consta que sovint es barregen despeses relatives a aquests amb la resta de pagaments.  

Read more

L’economia de la manipulació (com gastem en el que no necessitem)

Som molt més rics que els nostres rebesavis, però arribem a fi de mes en pitjors condicions que ells. Aquest és un passatge del llibre "L'economia de la manipulació", escrit per un parell de premis Nobel (George A. Akerlof i Robert J. Shiller), i que he tingut la sort de llegir aquest estiu. Efectivament, segons els autors, l'any 1930 un dels més grans economistes de tots els temps, John Maynard Keynes, va intentar preveure com seria el món el 2030, és a dir, 100 anys més tard. Sorprenentment, va encertar gairebé de ple en un fet: va dir que la renda (inflació apart) seria 8 cops més alta, i l'any 2010, als Estats Units, ja s'havia multiplicat per 5'6, a falta de 20 anys per a la data de la previsió.  

Read more

Els nostres serveis financers personals

Enllaços d’interès