En uns dies arribarà Nadal, i poc després Cap d’Any. Molts de nosaltres fem balanç de com han anat els darrers 12 mesos. És temps de prioritats: on posem el focus l’any vinent? Teniu la sensació que el temps passa i que allò que cada nit de 31 de Desembre us prometeu que fareu segueix pendent? En aquest article m’agradaria donar unes pautes que ens poden ajudar a centrar-nos en el que realment sigui important per a cadascun de nosaltres, i, és clar, a enfocar les nostres finances per a acostar-nos-hi.
Us proposo que fem, amb llapis i paper, un petit exercici que m’ha inspirat un llibre del conferenciant Anthony Robbins: es tracta de posar per escrit una llista amb aquelles necessitats (algú ho podria anomenar també valors) que voldríeu tenir cobertes o a les què voldríeu dedicar una especial atenció.
Us poso un exemple:
- Gaudir del contacte amb la natura
- Que els fills creixin amb el que necessitin
- Formar-me
- Transmetre coneixements
- Estar en forma
- Sentir-me a gust a casa
- …
Evidentment, cadascun de nosaltres tindrà una llista diferent.
Un cop ho tenim, arriba el moment d’ordenar-ho, per a posar-hi prioritats. Pot semblar que tot és important (per això ho hem posat a la llista), però gairebé sempre hi ha unes coses que valorem més que unes altres.
La millor manera de fer-ho és començar pel que encapçala la llista i anar buscant si cap dels següents és més important que el primer. En el nostre exemple: valorem més “gaudir del contacte amb la natura” o “que els fills creixin amb el que necessitin”?. Si aquest darrer és més prioritari, llavors passa a la primera posició, i ara comparem aquest amb tots els altres. El nou ordre seria:
- Que els fills creixin amb el que necessitin
- Gaudir del contacte amb la natura
- Formar-me
- Transmetre coneixements
- Estar en forma
- Sentir-me a gust a casa
- …
A continuació, la següent pregunta seria: és més important “que els fills creixin amb el que necessitin” o “formar-me”?. Si “que els fills creixin amb el que necessitin” és més important que “formar-me”, no cal tornar a alterar l’ordre, i podem seguir comparant “que els fills creixin amb el que necessitin” amb la resta, fins que estiguem segurs que aquesta és la primera prioritat.
Quan tenim ben definit el primer de la llista, anem a buscar el segon: comparem “gaudir del contacte amb la natura” amb tots els que segueixen (el primer dels quals, en aquest cas, és “formar-me”), i seguim el mateix procediment d’abans, però ja no ens fixem en els que hi ha per sobre, perquè sabem que són més importants.
I què fem quan tenim una llista de prioritats per al nou any?
Si volem ser coherents, haurem d’assignar els recursos per a que aquestes necessitats, valors, o com li vulguem dir, ocupin el lloc que hem decidit que ocupin. Ens caldran molt possiblement temps, energia i, és clar, en la majoria d’ocasions, diners.
A acOnseguir dediquem una part de les sessions de coaching financer amb clients a determinar si la manera com gastem els ingressos segueix o no aquestes prioritats. Si és així, fantàstic, i, en cas contrari, creus que val la pena fer quelcom per a canviar-ho?