Parlàvem fa un temps en una entrada d’aquest blog sobre la tranquil·litat de tenir un pressupost, i ho enfocàvem a nivell general: quan els ingressos previstos superen els pagaments, sabem que si complim amb aquestes xifres a final d’any quadraran els números i haurem fet allò que havíem planificat. Avui volem donar un pas addicional i centrar-nos en l’equilibri financer mensual.
Efectivament, el primer que faig en una anàlisi de les finances personals o familiars d’un client és determinar si durant el proper any els ingressos superaran les sortides de diners.
Quan el flux monetari que preveiem que entri no arriba a donar cobertura a tot allò que volem pagar, no queda més remei que buscar solucions. A nivell elemental, les opcions són:
- Retallar pagaments
- Incrementar ingressos
- Endeutar-nos (opció molt poc recomanable si aquest dèficit es va repetint)
- Vendre propietats o gastar estalvis, si en tenim de disponibles (el que equival a empobrir-nos).
És tant senzill com això, però l’experiència demostra que tots els problemes es veuen millor des de fora i dedicant-hi un temps per a analitzar-los que no pas quan estàs en mig del dia a dia. Demanar una ajuda externa i independent per a prendre’n consciència és una molt bona decisió.
Ara bé: suposem que ens posem a fer números i que, un cop els tenim, els ingressos anuals superen les sortides de diners. Això és una molt bona notícia. Però què passa si resulta que fins i tot així tenim la sensació que anem molt justos o, senzillament, força abans de final de mes ens veiem obligats a ajornar pagaments o endeutar-nos perquè al compte corrent no hi queda res?.
En aquests casos, és molt recomanable aprofundir una mica més i cercar un equilibri financer mensual. Només ens quedarem tranquils si, durant un any a partir del moment que fem l’anàlisi, aconseguim que, mes a mes, les entrades de diners estiguin per sobre dels pagaments. Per a fer-ho, ens caldrà preparar un petit full de càlcul que ho reculli. Aquesta és la manera que treballa qualsevol empresa amb cara i ulls, i, si a nivell domèstic anem justos, no queda més remei que operar de la mateixa manera.
El full de càlcul en qüestió hauria de tenir un format com el que segueix:
Equilibri financer
En aquest exemple bàsic de previsió mensual, hi detectem que ens faltaran diners durant el segon mes. Un cop sabem això, només cal posar-hi remei. Ens serveix qualsevol de les solucions que esmentàvem més amunt per a arreglar un dèficit anual, i hi podem afegir d’altres, com ara:
- Endarrerir algun pagament
- Avançar algun cobrament (per exemple, podem demanar una bestreta a la feina?)
- Demanar diners temporalment a algú
L’avantatge que tenim amb un pressupost mensual a les mans és que sabem que si tot es compleix podem pagar el que endarrerim o tornar el que ens deixin en una data determinada (en el moment que tinguem superàvit, al nostre exemple en el tercer mes). I això dóna molta tranquil·litat, oi?
Quan tenim la situació controlada, quan tenim una previsió mensual feta i assumible, tot és més senzill. A més, fer un exercici d’aquest tipus no només és útil quan anem justos de diners, sinó en qualsevol situació en la que vulguem obtenir el màxim dels nostres recursos. O no és més fàcil comprometre’ns a estalviar mensualment en algun producte financer quan les xifres ens diuen que podem fer-ho?