Showing posts tagged with: ahorro

Nul·litat de les clàusules sòl en hipoteques

El passat 9 de maig de 2013, el Tribunal Suprem declarava la nul·litat de les clàusules sòl en hipoteques de les entitats BBVA, Nova Galicia Banco i Cajamar, en considerar que no existia suficient transparència en la contractació de les mateixes, és a dir, que l'entitat bancària no havia dotat d'informació suficient de l’existència d'aquestes clàusules als clients a l'hora de contractar la hipoteca. Tanmateix, l'esmentada resolució no ha deixat de ser polèmica i, en opinió de molts juristes, incompleta, atès que la cort ha especificat que la sentència no té efectes retroactius, per la qual cosa no obligarà als bancs a retornar les quantitats que els clients hagin pagat de més per les seves hipoteques.  

Llegir més

Jubilació i productes financers pensats per a ella

Un bon col·lega de feina (gràcies Jordi) em va fer arribar fa uns dies un interessant article de "El Economista" sobre plans de pensions, que usarem de base per a introduir reflexions sobre la jubilació i productes financers pensats per a ella. Tal com ja hem dit en altres entrades d’aquest blog, els plans de pensions no són el nostre producte favorit (ni de bon tros) per a preparar la jubilació. Tenen avantatges fiscals immediats, però aquesta mateixa fiscalitat és molt pitjor que en altres productes del mercat en el moment de recuperar el capital invertit (quan arriba la jubilació). D’altra banda, tal com es pot llegir al mateix article, qui signa un pla de pensions cal que sigui conscient que no podrà tocar els diners que hi col·loqui fins el dia que es jubili, a no ser que pateixi alguna de les següents situacions (totes elles poc desitjables): mort, atur de llarga durada, infermetat greu o, des de fa poc, un desnonament.  

Llegir més

Eduard Gironella a Lletra Petita de TV3: consum bancari

El dia 10 d’Abril l’Eduard Gironella va participar al programa Lletra Petita de TV3 sobre consum bancari (veure a partir del minut 9’36). La seva intervenció corresponia a una entrevista enregistrada amb anterioritat, de la que es va reproduir només una part. Hem cregut interessant fer un resum de l’entrevista sencera. L.P. Perquè les entitats financeres venen tants productes? Això ha augmentat molt els últims anys, no? És com fan els diners? E.G. Les entitats han intentat treure el màxim de les seves carteres de clients. Per a fer-ho, la sensació és que han incentivat les seves xarxes d’oficines a vendre determinats productes, i en moltes ocasions no s’ha considerat si es tractava de productes adequats o no per a un client determinat. Per a treure’n més profit, han comprat o arribat a acords amb altres entitats financeres (p.e. asseguradores) per a obtenir el màxim de sinèrgies.  

Llegir més

Productes i objectius financers

Fa uns dies es podia llegir a La Vanguardia un article sobre les alternatives que donen els bancs al dipòsits que ara tenen limitacions de rendibilitat de l’1’75% a un any. Es tracta d’un bon escrit que informa sobre diverses possibilitats on posar-hi diners amb una certa seguretat i rendibilitat, però, sota el nostre punt de vista, el que és important no són els productes, sinó les necessitats i objectius financers als quals volem donar cobertura amb aquests productes o d’altres. Tenim dos problemes de base: - La majoria de la gent estalvia (o intenta estalviar) sense tenir clar quin és l’objectiu d’aquest estalvi i, d’aquesta manera és difícil determinar una estratègia financera adequada. - En els pocs casos que la necessitat que cal cobrir està clara, hi ha poques entitats financeres que l’escoltin, perquè moltes vegades l’oferta de productes que tenen és limitada i el seu principal objectiu és col•locar al client algun d’ells, sigui o no el més apropiat.  

Llegir més

Eduard Gironella a TV3: coaching financer

Dilluns 14 de Gener l'Eduard Gironella va ser entrevistat per Montse Jené (veure enllaç) al Canal 3/24 de TV3, Televisió de Catalunya. Durant els aproximadament 20 minuts d'entrevista, el Director d'acOnseguir explica com el coaching financer i la comptabilitat ajuden a les famílies a organitzar millor la seva economia domèstica. Amb el coaching, es pretén obrir un espai de reflexió per a fer aflorar una consciència sobre temes d'economia domèstica que provoqui actuar amb una responsabilitat diferent. Els resultats que s'obtenen acostumen a ser positius, i això retroalimenta el sistema i augmenta l'autoestima i la motivació. Paral·lelament, s'estableixen objectius, s'analitza quina és la realitat de la situació de partida, es veu quines opcions hi ha per a arribar als objectius des de la realitat existent, i, finalment, es responen preguntes del tipus què fer, i com i quan fer-ho. És important no perdre de vista que en tot procés de presa de consciència el que és bàsic és l'aquí i ara: el passat només serveix per a aprendre'n i treure'n conclusions, i el que cal fer és mirar el que tenim en aquest moment per a assolir fites de futur.  

Llegir més

Estalvi: autonomia i jubilació

Comentàvem en una entrada anterior d'aquest mateix blog (Sobre l'estalvi) la necessitat de saber per a què estalviem. Les notícies que ens van arribant (entre elles, l'article de El Economista que motiva l'entrada que estàs llegint), fan dubtar sobre la sostenibilitat del sistema de pensions tal com està dissenyat actualment, i recolzen el temor que en el moment de la jubilació la pensió que se'ns assigni no sigui suficient per a poder viure amb una certa dignitat després d'haver treballat (i cotitzat) tota una vida, especialment en el cas dels que fa pocs anys que s'han incorporat al mercat laboral. Prenem consciència que estalvi, autonomia i jubilació van de la mà.  

Llegir més

Sobre refinançament

Ahir vaig llegir al diari que les famílies aconsegueixen un ‘estalvi’ mensual del 65% després de refinançar el seu deute amb els bancs. Article a La Vanguardia El mateix article explica que el refinançament no és res més que agrupar tota una sèrie de deutes en un de sol, a un tipus d’interès més baix i a un termini superior. La garantia del nou crèdit és gairebé sempre hipotecària. Tal com està escrit l’article, sembla que el refinançament sigui una gran solució: les famílies que refinancen passen a pagar un 65% menys. Jo voldria puntualitzar que, des del meu punt de vista, es tracta d’una solució només per a aquells casos en els quals aquesta sigui l’única manera possible d’evitar un embargament. Si hi ha qualsevol altra manera de fer front als deutes, segur que és més barata que aquesta. Fan molt bé de posar al títol de l’article ‘estalvi’ entre cometes, perquè el que hi ha en realitat al darrera és una despesa molt més elevada en forma d’interessos.  

Llegir més

Estalvi: per a qui treballem?

Us convido de nou a prendre una mica més de consciència sobre l'estalvi a l'economia domèstica. Si sou treballadors per compte d'altri, us agrairé que aneu a buscar un full de nòmina, i mireu detalladament què hi ha.

Exemple de nòmina

Exemple de nòmina

Possiblement trobareu una línia en què dirà alguna cosa així com "salari base", a la qual és possible que segueixin, amb sort, conceptes com "retribució voluntària", "plus antiguitat" o similars que sumin més o menys import al salari de partida. El total de totes aquestes quantitats és el que cobreu per la vostra feina. Seria interessant que les suméssiu, si és que no hi ha un subtotal ja calculat al propi full de nòmina. Què us sembla?. És més del que us ingressen al banc, no?.  

Llegir més

Sobre l’estalvi

Ja fa dies que em ronda pel cap escriure sobre l'estalvi. Els nostres pares i, sobretot, els nostres avis, estalviaven tot el que podien sense saber exactament per a què. Em comentava un amic assessor fiscal fa uns anys que confeccionava la declaració de l'IRPF a avis que tenien petites fortunes en caixes d'estalvi amb una remuneració molt baixa. En molts casos es tractava d'imports que, amb una ràpida negociació, haguessin rendit bastant més, però en aquesta època hi havia molts petits estalviadors que estaven disposats a obtenir un rendiment modest dels seus diners si aquests estaven en una caixa d'estalvis, perquè llavors es considerava (com han canviat els temps!) que aquest tipus d'entitats donaven una major seguretat als seus clients.  

Llegir més

Consciència: el que costen les coses

Ara que estem en plena campanya de la declaració de l'IRPF, el que comporta estar remenant moltes dades sobre la nostra economia particular, us proposo un exercici que us donarà molta consciència del que costen realment les coses. Preneu la xifra dels ingressos anuals bruts procedents de la vostra feina, activitat professional o inversions que tingueu, i resteu-li el que pagueu de Seguretat Social i el que us surti a la declaració com a quota líquida. El resultat d'aquesta operació són els diners que us queden a la vostra disposició, per a estalviar, gastar o invertir.  

Llegir més