Parlàvem a l’anterior entrada del blog sobre la importància de prendre consciència financera pel que fa a la manera que els ingressos desapareixen en forma de despeses. No obstant, hi ha altres diners que han marxat com a inversions. Apart de saber què gastem (els imports que surten i no tornen, el consum), és molt interessant que repassem què tenim (allò que hem estalviat i està més o menys disponible).
La nostra experiència amb clients ens diu que d’aquest repàs se n’obtenen també dades molt útils.
Durant el procés de revisió, aquelles persones que han tingut capacitat de gastar menys del que ingressen en moments de la seva vida s’adonen que tenen tota una sèrie de productes dedicats genèricament a estalviar, de vegades amb imports significatius, malgrat que sovint no se’ls ha assignat un objectiu específic.
Malauradament, el que també ens trobem és que la majoria dels productes provenen d’ofertes que alguna entitat financera els ha fet (gairebé sempre el banc amb el que treballen), però sense que això respongui a una bona planificació.
Així, hi haurà clients que tindran un dipòsit a un any perquè en el seu dia hi havia molts diners al seu compte corrent, van anar a preguntar què podien fer amb el que no necessitaven, i el seu banc els va proposar (com és habitual) contractar aquesta mena de producte.
També és usual que, atès que les rendibilitats dels diners a curt termini fa temps que són molt baixes, en comptes d’un dipòsit el banc hagi recomanat a clients que comptin amb excedents al compte corrent determinats fons d’inversió (alguns fins i tot amb regals en forma de tovalloles per al bany o nòrdics per a l’hivern), o qualsevol altra opció com ara cèdules hipotecàries, bons de l’Estat, obligacions, accions del mateix banc, etc.
Una altra possibilitat és que tinguin contractada una assegurança (per exemple, de la llar), i un dia els hagi trucat l’agent que els la porta per a oferir-los algun producte d’aportació periòdica a llarg termini, com ara una assegurança d’estalvi, o un PIES, o, si això ha passat en els darrers mesos, un SIALP.
Els que estigueu llegint aquestes línies, us sentiu identificats amb alguna de les situacions anteriors?. Apostaria que sí…
Per desgràcia, insistim en el fet que és poc probable que ningú preguntés la finalitat de l’estalvi i si aquest era el producte més adequat per a aquest objectiu.
En el moment que determinem el destí final de la inversió, sabrem si aquest és a curt, mitjà o llarg termini, i en funció d’això podrem analitzar si els productes són adequats per al que volem. En general, per a imprevistos i béns que es comprin cada un cert nombre d’anys (cotxe, electrodomèstics de la llar, reformes, etc.), ens caldran productes amb liquiditat per als que haurem de renunciar a interessos elevats. Per contra, per a objectius a llarg termini els diners ja no hauran de romandre tan líquids i podrem obtenir-ne millors rendibilitats.