El palanquejament financer és un dels meus temes preferits quan dono classes a la universitat. De fet, aquest concepte dóna resposta a una pregunta que tots ens formulem, a nivell personal o empresarial. Surt a compte endeutar-nos?
Ja ho deia Arquimedes de Siracusa: “Doneu-me un punt de suport i aixecaré el món”. A ell es deu la primera explicació rigorosa sobre els beneficis de la palanca. Com ja sabeu aquesta permet aixecar objectes tan pesats que resulti complicat moure’ls. Només cal una barra prou llarga i resistent i un punt on recolzar-la.
El palanquejament financer ve a ser el mateix. En física, amb una palanca aconseguim multiplicar la nostra força. En el camp financer, el que perseguim és multiplicar la rendibilitat dels nostres diners. Us sembla que fem quatre números a partir d’un exemple?
La màgia del palanquejament financer positiu
Imaginem que tenim clara una oportunitat de negoci. Resulta que si hi invertim 1.000 EUR en podem recuperar al cap d’un any 1.100. Això equival a uns guanys del 10%.
Suposem que en comptes d’invertir-hi 1.000 EUR directament dels nostres estalvis només hi posem 400 EUR. Els altres 600 EUR els demanem a una entitat financera, què ens cobra un 5% d’interès anual.
Al final de l’any, tindrem el següent:
- El que rendeix el negoci segueix sent 100 EUR
- Haurem de pagar un interès al banc, el 5% de 600 EUR és 30 EUR
- Per tant, el que realment ens queda de guany és 100 EUR – 30 EUR = 70 EUR
- Els beneficis del palanquejament financer, quan és positiu, són que guanyem percentualment més: 70 EUR / 400 EUR representa una rendibilitat del 17’5%
D’acord amb aquest plantejament, el deute és fantàstic. Ens permet passar de guanyar un 10% dels diners invertits realment per nosaltres a un 17’5%. No obstant això, el rendiment del negoci no varia. Entre tots aportem 1.000 EUR, i se’n obtenen 100 (10%).
Però compte. No sempre és així.
Quan el palanquejament financer és negatiu
Repetim l’exemple anterior, però amb la gran diferència que el banc ens cobra un 12% d’interès.
- L’import a pagar al banc passarà a ser 12% de 600 EUR, és a dir 72 EUR
- El que realment quedarà de guany serà 100 EUR – 72 EUR, això és 28 EUR
- La nova rendibilitat obtinguda dels 400 EUR invertits és 28 EUR / 400 EUR = 7%
En una situació de palanquejament financer negatiu, en comptes de potenciar un determinat rendiment (10% en el nostre cas) cap a una rendibilitat més alta, passa tot el contrari i aquesta esdevé menor que el rendiment.
Palanquejament financer aplicat a l’economia domèstica
El palanquejament financer té un regla d’or. Ens interessarà palanquejar-nos financerament quan l’interès que paguem pel deute sigui inferior al rendiment que preveiem obtenir de l’operació en qüestió.
Ho podem expressar d’una altra manera. A mesura que el tipus d’interès que ens cobren va augmentant, anirem traspassant més part del nostre benefici cap al banc. Si arribem a l’extrem, acabarem treballant de fet per a l’entitat financera.
A partir d’aquesta idea bàsica, a les meves classes veiem les conseqüències a nivell empresarial. Per a fer-ho, desenvolupem una fórmula que permet verificar numèricament com un major endeutament transforma un cert rendiment d’un negoci en més o menys rendibilitat.
En aquest post, no obstant, ens centrarem en les finances personals. I torno a insistir en un concepte que ja exposava en l’entrada del blog “Què fer amb els crèdits”. De fet, hi ha molts clients que encara avui m’ho pregunten. Si tenim una hipoteca a un interès del 2% i som capaços de fer treballar els nostres estalvis al 5%, no surt a compte tornar anticipadament aquest deute. La hipoteca ens palanqueja positivament sempre que aconseguim batre el seu cost amb la rendibilitat dels estalvis.
Ara bé, tot això és aplicable per al cas que ja estiguem embarcats en pis i hipoteca. Què passaria si encara no tinguéssim un habitatge en propietat i disposéssim d’estalvi suficient per a adquirir-lo? Quines serien les alternatives des de la perspectiva del palanquejament financer? Deixarem aquestes preguntes per a un futur post.
Mentrestant, estarem encantats d’ajudar-te a estudiar…