Fa uns dies un client em va fer un comentari força encoratjador. Em va dir que en la nostra primera conversa financera li havia agradat la humanitat del tracte. Considero que això defineix amb precisió bona part de la feina que fem a acOnseguir.
El primer pas en un procés de coaching és adonar-se que cal fer un canvi. És aquella sensació de “fins aquí hem arribat!”. Us ressona? A partir d’aquest punt, en l’àmbit que ens ocupa és bàsic permetre’ns un espai per a reflexionar sobre la pròpia economia. Una conversa financera és una eina òptima per a dur-ho a terme. El seu impuls és màgic, i produeix avanços espectaculars. Em venen al cap diversos casos reals amb clients que m’ho demostren.
La prèvia: alliberar-nos de la culpa
Vaig llegir fa unes setmanes sobre el significat de la paraula alemanya “schuld”. Resulta molt revelador que per una banda es tradueixi per “culpa” i, paral·lelament, també per “deute”.
Sovint la culpa és el primer que cal abordar en una conversa financera. El passat només serveix per a aprendre de cara al futur. Si carreguem amb una culpa per decisions que ens han perjudicat, necessitem alliberar-nos-en. I si va associada a un deute, cal veure com reduir-lo. Al final, no som perfectes i no sempre encertem com voldríem. La humanitat del tracte a la qual feia referència al primer paràgraf passa per reconèixer-ho. Si la culpa representa un gran pes, ens costarà seguir caminant.
Comencem la conversa financera: “vostè és aquí” i objectius
Llegim la frase entre cometes de l’anterior títol a qualsevol mapa o planell per a indicar-nos el punt de partida. L’inici és sempre saber on som. Quina és la nostra foto financera actual.
A continuació, cal determinar on volem anar. Els diners només són un mitjà per a aconseguir objectius. N’hi haurà a llarg termini, a mig i a curt. I la planificació financera hauria de dependre en gran mesura d’ells.
Què és el que impedeix aconseguir les nostres fites? De manera paradoxal, tendim a sabotejar-nos. Ens hem acostumat a viure d’una determinada manera i els canvis ens fan por. Fins i tot quan sabem del cert que aquests ens beneficiaran. Portem al damunt tota una sèrie de creences que recolzen que actuem així. Al final de l’entrada hi ha algun enllaç amb aquest mateix blog que en parla. L’experiència demostra que quan donem el primer pas en una bona direcció, la vida ajuda.
La superació de problemes ens transforma
Valorem més allò que aconseguim amb esforç que no pas el que ens regalen. Enfrontar-nos als obstacles que ens anem trobant pel camí ens modela per a no caure en futurs paranys. Heu sentit mai històries sobre persones a les quals els han tocat molts diners en jocs d’atzar per a acabar arruïnats? Senzillament, no havien passat pel procés d’esforç que els hauria permès una millor gestió de la seva suposada sort econòmica. Al final de l’entrada trobareu un interessant article de la UOC al respecte.
A una conversa financera, una possible eina consisteix en escriure en un full tres columnes:
- A la primera, hi llistarem els obstacles que impedeixen assolir els objectius que ens proposem.
- A la segona, què ens està demanant la vida que canviem per a superar cada obstacle.
- Finalment, a la tercera quines accions concretes emprendrem per a posar en pràctica aquests canvis.
Fe i perseverança protagonitzen tota conversa financera
Quan tenim fe, gaudim de confiança i voluntat de creure que el que desitgem passarà. D’altra banda, la perseverança ens manté en el camí que hem planificat. Una actitud de fe i perseverança és imprescindible per a l’èxit. A nivell econòmic o en qualsevol altre aspecte vital.
Completem tot el contingut anterior amb un parell de links. En primer lloc, em remeto una altra entrada d’aquest mateix blog relativa a creences. I, a nivell de curiositat, l’article de la UOC al què feia referència amb anterioritat.
Per a acabar, posem a la teva disposició el nostre servei de Coaching en economia domèstica, que permetrà veure els sorprenents resultats que deriven d’una bona conversa financera.