Quan acompanyem clients en el procés de posar en ordre les seves finances personals o familiars, hi ha moltes vegades que podem prendre com a model el que fan les empreses mínimament ben gestionades. En concret, en aquesta ocasió m’agradaria posar el focus en el concepte d’amortitzar béns, i en com podem aplicar-lo en el camp de l’economia domèstica. El que comprem no dura eternament, i és convenient preveure que ho haurem de reposar.
Amortitzar béns a un negoci
Comencem centrant-nos en com apareix aquesta necessitat.
Qualsevol propietari d’una empresa o petit negoci voldrà saber amb el màxim de precisió si guanya o perd diners amb la seva activitat, i, a nivell bàsic, això s’esbrina restant les despeses dels ingressos.
Imaginem que un fabricant comença la seva activitat comprant una màquina molt cara que farà servir durant uns quants anys.
Si considera la compra com una despesa en el moment de l’adquisició, s’estarà enganyant: el primer any el benefici baixarà a causa d’aquest dispendi, però els anys següents seguirà gaudint la màquina, sense cap despesa relativa a la seva compra perquè s’haurà assignat aquesta només al primer any.
Traduïm-ho en un exemple, per a una màquina que ens costa 300 i que ens durarà tres anys, en una empresa que té ingressos de 1.000 i despeses de 700 cada any:
La manera de donar solució a aquesta situació és anar simulant que la compra es fa per parts iguals durant els anys que s’espera que duri la màquina.
Seguint amb l’exemple anterior:
Què permet això? Bàsicament, en repartir la despesa durant tots els anys el benefici baixa per igual, i això és més proper a la realitat, perquè la màquina dura uns quants anys.
El que sí que haurem fet bé en els dos casos anteriors és acabar considerant la compra de la màquina com una despesa, de cop (sense amortitzar) o a bocinets (amortitzant). Ho fem d’una manera o d’una altra, al cap dels tres anys el benefici sempre serà de 600, però un cop comprada la màquina acabaran entrant a caixa 1.000-700 = 300, per tres anys, 300 x 3 = 900. La diferència entre els diners que hauran quedat (900) i el que la comptabilitat diu que haurem guanyat (600) ens deixaran 300, en certa manera estalviats, que ens permetran comprar una nova màquina i tornar a començar.
Si no ho fem així, el propietari de la fàbrica pot estar temptat de comptar amb els 300 líquids de cada any per al seu ús particular en lloc dels 200 de benefici comptable i, en el moment d’anar a comprar una nova màquina, trobar-se amb que no té prou diners per a dur-ho a terme.
I, per a acabar aquesta part, un darrer avantatge d’amortitzar béns és que comptablement anirem veient com baixa el seu valor a causa de l’ús o el pas del temps:
- al final del primer any, 300 – 100 amortitzats = 200
- al final de segon any, 300 – 100 x 2 amortitzats = 100
- al final del tercer any, 300 – 100 x 3 amortitzats = 0 (la màquina ja no valdrà res, n’haurem de comprar una altra i, en principi, estarem en condicions per a fer-ho).
Amortitzar béns a nivell domèstic
A la primera entrada d’aquest blog, publicada fa molts mesos, parlàvem dels avantatges de considerar cadascun de nosaltres, o cada família, com una petita empresa, si més no en el moment de prendre decisions financeres.
Tot el que hem explicat en el cas de les empreses és aplicable a les finances personals o familiars. Quan comprem qualsevol bé que duri uns quants anys (per exemple, una rentadora, una nevera, un cotxe, un televisor, qualsevol moble i, fins i tot, un habitatge), hauríem de començar a pensar en com pagarem el següent o, si ens referim a un immoble, les millores necessàries per a compensar el pas del temps (reformar la cuina, banys, pintar, etc.).
A escala domèstica, la manera d’amortitzar és, senzillament, deixar de comptar amb la part dels ingressos que, estalviats any rere any, ens permetran tenir els diners necessaris per a adquirir un bé de característiques similars o millors.
Per exemple, podem veure-ho amb la compra d’un cotxe de 16.000 EUR que es preveu ha de durar 10 anys i del què considerem que podrem treure 1.000 EUR de la seva venda passat aquest temps (amortitzarem només 16.000 – 1.000 = 15.000, durant aquests 10 anys).
Com podem veure, el temps passa, el bé cada cop val menys, però l’amortització (o en aquest cas estalvi) ens permet mantenir el patrimoni en condicions de comprar un cotxe nou quan faci falta.
Planificar com amortitzar béns és bàsic en tota llar
Quan ens marquem objectius als quals els diners ens poden ajudar, sovint ens cal dissenyar un pla d’estalvi. Dins aquest pla, és evident que hi haurà d’haver allò que volem aconseguir, però no haurem de perdre de vista la resta de béns que potser ja tenim i als quals igual tampoc voldrem renunciar.