Comentàvem a la darrera entrada del blog com Internet ho havia canviat tot. També a nivell d’alternatives financeres bancàries. Aquestes s’havien multiplicat dràsticament. Avui ens ocuparem d’algunes d’elles. Tenim accés a un conjunt de possibilitats impensables fa uns anys. I, al cap i a la fi, per a enfocar les nostres finances cal conèixer quines opcions hi ha. Com sempre, la nostra recomanació és ser inquiet i cercar dades. Cal informar-se a fons per a prendre bones decisions.
Les dificultats que travessa la banca que hem conegut
Possiblement molts de vosaltres coneixereu algun antic treballador de banca prejubilat molt abans de fer els 60 anys. Aquelles sucursals bancàries plenes de clients només són un record. Ara tots fem el gruix d’operacions financeres telemàticament.
Les immenses xarxes d’oficines eren el gran avantatge competitiu d’aquell model. Fins i tot les havien fetes servir per a vendre altres productes. Qui no recorda trobar-hi, sorprenentment, un mòbil o un electrodomèstic en oferta. Ara aquestes mateixes xarxes són la seva debilitat. Arrosseguen grans estructures que altres alternatives financeres no tenen. Tot i això, un bon nombre d’entitats fintech estan participades per la banca tradicional. La necessitat d’aquesta d’adaptar-se als nous temps és imperiosa.
Alternatives financeres bancàries per a tots els usuaris
En general, i probablement degut que la nova banca no suporta tanta despesa estructural, ofereix força serveis gratuïts. Estem parlant de menys comissions, targetes de dèbit a cost zero, transferències sense càrrec, etc. Podem diferenciar entre Challenge Banks i Neobancs.
Challenge banks
Els Challenge Banks tenen una llicència bancària com qualsevol banc dels de sempre. Per tant, les garanties són les mateixes, via Fons de Garantia de Dipòsits. La principal diferència és que difícilment ofereixen cap oficina física. Però poden donar gairebé idèntics serveis. Ens podem trobar, no obstant, que l’entitat supervisora no sigui el Banc d’Espanya. O que no ens puguin facilitar un compte corrent amb un IBAN espanyol. Això pot dificultar domiciliar rebuts o rebre la nòmina, segons com.
Neobancs
Per la seva banda, els Neobancs no tenen llicència bancària. Necessiten ser Entitat de Diner Electrònic (EDE) o associar-se’n amb una. Dono més detalls sobre aquestes EDEs al següent paràgraf. Puntualment, en aquestes entitats no podrem disposar d’un compte corrent tradicional. Per exemple, pot passar que la nostra aportació de fons s’hagi de fer a un compte corrent comunitari. D’aquí el diners passarien a estar a la nostra disposició via, posem per cas, targeta de crèdit o saldo al mòbil. Això limita la possibilitat de fer transferències a altres entitats, domiciliar rebuts, cobrar-hi el sou, etc.
A la vegada, les EDEs són entitats que transformen diners en diners electrònics. Aquests es poden utilitzar en transaccions segures per a l’usuari cap a negocis online. L’esmentada seguretat rau en bona part en el fet que per a pagar no cal informar del propi número de targeta o compte bancari al venedor. Les EDEs estan supervisades per un banc central, i tenen les seves obligacions. Els cal dipositar els diners que reben en comptes a entitats bancàries, invertir-los a termini, o comptar amb una assegurança que garanteixi els diners. Per tant, hi ha garanties, però sota unes altres normes. El supervisor pot ser el Banc d’Espanya, però també d’altres, com la FCA (Autoritat de Conducta Financera) del Regne Unit. No poden oferir dipòsits ni, és clar, remunerar-los. Paypal seria un exemple molt conegut d’EDE. Qui hagi fet alguna compra per Internet segur que li sonarà.
Alternatives financeres més enfocades a empreses
En un altre nivell, tenim els BaaS, o Banking as Service. Aquests són com una mena de banca de serveis. Per aquesta via qualsevol empresa pot oferir productes financers als seus clients sense necessitat d’entrar en el negoci bancari. Només cal que utilitzin APIs d’una entitat que sí tingui llicència. I una API és un conjunt de comandaments o instruccions que permeten que dos programes diferents es comuniquin entre sí. Pot ser interessant per a empreses que vulguin incorporar serveis bancaris a la seva oferta. Només farà falta que el seu software i el del BaaS es coordinin. No obstant, un usuari final només en treu benefici si una empresa de la qual sigui client integra aquests serveis.
Les pròpies necessitats determinen les millors alternatives financeres
Per a qui li vingui de nou, tota aquest concentrat d’informació sobre opcions de banca fintech pot generar força dubtes. La meva recomanació és que cadascú es centri en necessitats que consideri mal cobertes. I, llavors, preguntar-se si alguna de les anteriors alternatives financeres omple aquest buit.
Per exemple, pot passar que no trobem cap producte bancari tradicional que ens remuneri com desitgem uns diners que volem mantenir disponibles. O que estem pagant unes comissions que considerem exagerades. O que ens agradaria que una App al mòbil ens facilités l’estalvi o un millor control de les pròpies finances. Si dins la banca tradicional no trobem respostes, potser les entitats fintech sí que ho fan.
A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la presa de decisions. No et recomanarem cap entitat en especial. Per contra, sí t’ajudarem a analitzar quines de les teves necessitats queden millor cobertes via alternatives financeres fintech.
I acabem, com fem habitualment, amb algun link. Així, el primer enllaça amb la definició de fintech que podem trobar a Viquipèdia. I el segon ens porta a la darrera entrada d’aquest blog. Aquesta servia per a introduir-nos les diverses opcions financeres per a l’estalvi.
Imatge de TheDigitalWay a Pixabay