Administrar diners té un cert component artístic. Quan vivim en harmonia financera, el que entra al banc dóna cobertura al que hi surt. I en aquesta coordinació de fluxos, els temps són molt importants. Aquelles inversions que estaran a la nostra vida o negoci molt de temps demanen un finançament de retorn lent. Quan no complim amb aquesta premissa, venen els problemes.
D’alguna manera, aquesta entrada del blog és la continuació natural de la de fa unes setmanes, relativa als fluxos financers. En el nostre dia a dia personal, familiar o professional no parem de finançar béns o serveis. El que ens interessa molt és prendre bones decisions sobre com ho fem. Aprofundim-hi una mica més.
Què és evident que hauríem de finançar a llarg termini?
Comencem per allò més obvi. Difícilment pagarem un pis amb una hipoteca a un any. Possibles excepcions serien que siguem esportistes d’elit amb una nòmina espectacular o disposem dels diners d’alguna herència. Per a la majoria de mortals, la hipoteca serà a força anys. I l’anirem pagant amb els diners que guanyem mensualment.
De manera similar, quan una empresa compra una màquina, sap que aquesta durarà un cert nombre d’exercicis. Si no disposa d’efectiu suficient s’endeutarà per a adquirir-la. La intuïció ens diu que el finançament s’hauria de poder retornar amb el que la pròpia màquina produeixi. I el termini hauria de ser, com a molt, el temps que la màquina estigui en servei. No tindria sentit anar pagant una màquina que ja no tenim.
Perdem l’harmonia financera quan no tenim en compte aquesta coordinació de terminis. Grinyola pagar un viatge de vacances amb un préstec personal. És un exemple que poso sovint. Del viatge, un cop fet, no en queda res (a excepció, potser, d’un munt de selfies). El crèdit ens l‘aniran carregant al compte corrent durant molt de temps. Tampoc quadra finançar un cotxe dins la hipoteca. Possiblement encara l’estiguem pagant quan ja ens convingui comprar-ne un de nou.
Què costa més de veure que cal finançar permanentment?
Torno a recórrer a un exemple domèstic. Tots mengem cada dia, però molts de nosaltres comprem setmanalment o, fins i tot, mensualment. En el moment d’aprovisionar-nos, estem bloquejant uns diners que anirem consumint poc a poc. Si ens parem a pensar, potser aquest import no el tenim disponible en efectiu mai. Cobrem la nòmina. Anem al supermercat. Omplim el congelador per a tot el mes. Ens ho anem menjant. I tornem a començar.
Els qui com a autònoms tinguem un negoci hi ha força possibilitats que ens trobem amb quelcom similar. Però a gran escala. Així, per a poder vendre un producte, potser cal comprar una sèrie de materials, fabricar, tenir l’article acabat uns dies al magatzem i, finalment, concedir un cert termini de pagament al client. Si els proveïdors no ens ajuden a finançar-ho, el cost de tot això són recursos dels quals no podrem disposar mai. Fins el dia que liquidem el negoci. Tècnicament, estem parlant de necessitats degudes al cicle de caixa.
Sovint ens passa amb clients que tenen molt clar que caldrà finançar els béns (màquines, instal·lacions, decoració, etc.). Però costa més adonar-se que l’anterior cicle de caixa també requereix d’una bona inversió.
Aconseguir l’harmonia financera
De manera òptima, tot el que hem esmentat als apartats anteriors hauria de quedar cobert de manera permanent. El que pot passar és que si esperem a disposar de l’efectiu suficient per a muntar un negoci o comprar un pis aquests arribin molt més tard del que voldríem.
Per tant, per a tot allò que no arribem només ens haurem d’assegurar que amb els diners que guanyem (en nòmina o professionalment) puguem anar pagant les corresponents quotes dels préstecs. En cas contrari, anirem amb la llengua fora i ens preguntarem com és possible que això passi.
D’altra banda, ja coneixeu una màxima d’acOnseguir. Tot el què ens en puguem estar de tenir, millor no demanar préstecs per a comprar-ho. Recordem que un vehicle finançat pot costar el doble que pagat d’una vegada.
I, per a acabar, pot ser que un negoci tingui una certa estacionalitat de vendes al llarg de l’any. En aquests casos, caldrà calcular quin és el mínim que ens cal per a donar cobertura a stocks, clients i demés durant l’exercici, i finançar les necessitats puntuals amb, per exemple, una pòlissa.