Anem a deixar de banda els jocs d’atzar i les herències. Hi ha poques solucions a reptes econòmics sense dedicar-hi un mínim esforç. La voluntat financera és un requisit bàsic per a entrenar la intel·ligència en finances personals. Si voleu assolir els objectius econòmics que us plantegeu, cal posar-s’hi. Seriosament.
Reprenem amb aquestes línies el post de fa uns dies dedicat a la intel·ligència financera. Escrivíem llavors que l’educació és fonamental per a la bona presa de decisions. També esmentàvem com un dels llibres de José Antonio Marina m’havia inspirat.
Voluntat financera: consciència i responsabilitat
Efectivament, podem llegir a l’obra en qüestió que quan un nen precisa les seves idees i actua segons els seus interessos, eleccions i pla d’acció, comprèn poc a poc que és responsable de les seves decisions i de les seves accions. Amb la planificació s’aprèn a ser autònom i a tenir confiança en un mateix.
No és gens complicat adaptar el paràgraf anterior a l’àmbit de les finances personals. Només cal esborrar la paraula “nen” i posar-nos nosaltres mateixos. El primer pas és prendre consciència del que volem i dissenyar un pla per a arribar-hi. En aquest punt, assumirem que, en un alt percentatge, som responsables de tot allò que ens passa, financerament també.
L’entrenament de la voluntat financera
Explica l’autor que dins l’entrenament de la voluntat, cal ser destre en quatre aspectes. De nou, això és fàcilment aplicable a l’economia de tots nosaltres.
- Inhibir l’impuls inicial
La societat ens impulsa a consumir. De fet, en molts aspectes estem molt manipulats. Tenim un post al blog al respecte. Si no en som conscients, difícilment reprimirem aquest impuls inicial que ens aboca a comprar. És cert que amb això renunciarem a un plaer immediat. Però donar-nos aquest gust impulsiu ens dificultarà molt probablement assolir fites més elevades.
- Deliberar
Quan parem l’impuls, tenim temps per a deliberar. Encaixa aquest dins les nostres prioritats? És coherent amb el pla que hem dissenyat per a assolir els nostres objectius? La llibertat és la possibilitat de dir que no. Quines alternatives tenim a seguir el nostre impuls?
- Decidir
Hi ha un moment en la deliberació que, tot d’una, decidim. És com una mena d’inspiració. La intel·ligència generadora no para de presentar-nos alternatives. Com més entrenada la tinguem, més en generarà. I, de cop, ho tenim clar. La intel·ligència executiva diu “és això” i els esforços es dirigeixen en un sentit concret.
- Executar
Quan executem la decisió, succeeixen dues coses. Per una banda ajornem el plaer immediat per un que encara ha d’arribar. I, per l’altra, aprenem a suportar l’esforç de fer-ho. En tot cas, resulta molt motivant executar una decisió ben meditada que ens porta on volem, no us sembla?
Voluntat financera i els deures alliberadors
De vegades associem en excés els deures amb la coacció. Des d’aquesta perspectiva, costa molt posar-se en marxa. Per contra, si visualitzem un deure com a alliberador, tot és més senzill. Actuar d’acord amb els objectius que ens hem marcat ens allibera de tornar a patir l’experiència frustrant que representa tornar a caure en paranys que ja coneixem.
Per a acabar, és possible que estigueu pensant que és complicat canviar d’un dia per l’altre tot de cop. Res que valgui la pena és fàcil. Primer cal posar-nos en disposició. Estar sensibles a què ens convé canviar. I anar-ho fent pas a pas. Es tracta de modificar les estructures mentals que fins ara ens han portat cap a on no volem ser.