Probablement coneixeu la dita popular que explica que l’estruç amaga el cap quan veu un senyal de perill. Per tant, de manera habitual associem el comportament d’aquesta immensa au a una carència de voler enfrontar els problemes. Més endavant potser us donaré una sorpresa al respecte. En tot cas, aquest encapçalament em serveix per a introduir la importància de tenir valentia financera. La utilitzem per a abordar situacions que, cas que no es resolguin, es van complicant. I, financerament parlant, “complicacions” acostuma a traduir-se en “deutes”.
La principal motivació d’aquestes línies deriva de l’experiència que tinc acOnseguir. Posats a planificar financerament, la veritat és que tots preferim poder fer números en un escenari de capacitat d’estalvi. Això passa quan els ingressos superen les despeses. En aquesta mena de situació, es poden marcar objectius com ara comptar amb una renda addicional en el moment de jubilar-se o poder canviar d’habitatge. Hi ha moltes altres entrades en aquest blog al respecte. Una d’elles parla, per exemple, del poder de la diversificació financera.
Malauradament, força cops l’objectiu que es posa damunt la taula és analitzar com poder pagar uns deutes. De forma recurrent, aquests s’han anat acumulant a base d’anar endarrerint decisions financeres importants.
Procastrinació: l’enemic de la valentia financera
Quan procrastinem el que fem és deixar per a més endavant accions o decisions importants per altres que resulten més agradables.
Fins a un cert límit, les entitats financeres ens ho posen molt fàcil per a fer-ho. Només cal anar tapant forats amb la targeta de crèdit. Un cop arriba el moment de pagar, es finança el saldo pendent i la pilota corre endavant. Per desgràcia, com he escrit en moltes altres ocasions, l’interès que genera això és gairebé d’usura. Estem parlant de costos anuals al voltant o clarament per damunt del 20%.
Reduir mida com a primera mesura de valentia financera
Ara (potser) us donaré la sorpresa que us avançava en el primer paràgraf. L’estruç, en realitat, no amaga el cap. Quan ve un depredador, el que fa és abaixar-lo per a que no sigui tan fàcil de detectar-lo amb el coll tan llarg que té. En certa manera, aquest animal d’entrada es fa petit. I, a continuació, pel que sembla pot ferir greument al seu atacant tirant coces amb les seves poderoses potes.
És un símil excel·lent. Quan van mal dades, el primer que és aconsellable és assegurar-nos que les entrades de diners en el futur seran iguals o superiors a les sortides. Potser això requerirà reduir mida.
Dins d’aquest procés, és molt interessant determinar quin import queda disponible un cop pagades totes les despeses mínimes necessàries per a viure, perquè això ens permetrà passar a la següent fase.
Valentia financera en la reestructuració del deute
Seguint el símil anterior, possiblement la versió financera de repartir coces és posar-se a fer feina. Es tracta d’agafar el brau per les banyes i ajustar la quota global que paguem pels deutes a la realitat del que realment podem assumir. Habitualment, això passa per substituir el caríssim crèdit de les targetes i aquell que s’hagi de pagar aviat per un altre més a llarg termini. Les entitats financeres implicades només ens deixaran fer-ho si podem demostrar que aquests pagaments són al nostre abast.
L’aprenentatge que ens aporta la valentia financera
Tots els qui haguem encarat a la vida una situació (financera o no) complicada sabem que no és un procés agradable. No obstant això, també hem constatat que si el canvi es viu des de la honestedat amb nosaltres mateixos, aquest procés ens enforteix. Passada la travessia del desert, ens ho mirem tot des d’una altra perspectiva i, probablement, no tornem a caure en els mateixos errors.
A acOnseguir t’acompanyem en processos de canvi similars als que has pogut llegir a les línies precedents.