Com en altres ocasions, la inspiració per aquesta entrada prové d’un llibre. Es tracta de “Els secrets de la ment milionària” de T. Harv Eker. Val la pena llegir-lo i impregnar-se de la seva essència.

Els orígens de la programació financera

Aquest autor parla d’un patró dels diners o principi de la riquesa. La nostra programació influeix en els nostres pensaments. Aquests, a la vegada, afecten els sentiments que tenim. Uns determinats sentiments provoquen per la seva part unes accions concretes. I les accions porten associats uns resultats.

En conseqüència, tot s’origina en la programació financera. I aquesta sol derivar de tot allò que vàrem sentir, veure o experimentar de petits. És a dir:

• Programació verbal: el que vàrem escoltar dels nostres pares, familiars o altres persones properes.
• Models de referència: el que vèiem que feien aquestes mateixes persones que ens envoltaven.
• Incidents concrets: vivències que hem tingut en primera persona respecte els diners.

Afortunadament, tota programació financera es pot canviar. Per a fer-ho, podem atacar els tres anteriors àmbits en quatre passes:

1. Consciència: detectar-ho.
2. Comprensió: adonar-se que aquesta forma de pensar no és nostra, sinó d’altres persones.
3. Dissociació: separar-nos d’uns pensaments o sentiments que no ens convenen.
4. Reacondicionament: incorporar nous arxius mentals que sí ens siguin útils.

En T.Harv Eker defineix fins a 17 arxius mentals per a recondicionar-nos. I, francament, convé llegir-los i deixar-se sentir cadascun d’ells. Veiem quins són.

Els components del “reset” de la programació financera

1. La vida la creem nosaltres, no és “allò que ens passa”. Es tracta de no fer-nos les víctimes donant la culpa als altres, justificant la situació o queixant-nos.
2. És més recomanable jugar “a guanyar” que no pas a “no perdre”.
3. No és el mateix “desitjar” que “comprometre’s” a aconseguir-ho.
4. És molt diferent pensar “en gran” que “en petit”: un cop detectat el talent natural de cadascú, cal arribar al màxim de gent per a solucionar els seus problemes.
5. Posar el focus a les oportunitats més que no pas als obstacles. I estar agraït pel que es té.
6. Acostar-se a les persones que tenen diners i aprendre d’elles, en comptes d’envejar-les.
7. Allunyar-se de gent negativa. Per contra, tenir present que en tot el que succeeix hi ha un aprenentatge que ens ajuda.
8. Estar disposats a promocionar-nos i vendre’ns per a prosperar econòmicament.
9. Romandre sempre més forts que els problemes que vagin apareixent.
10. Acceptar de bon gust el “rebre”, i no només en el cas dels diners
11. Cobrar per resultats i no pas per temps
12. Evitar haver d’escollir entre dues opcions si les dues són bones. Triar les dues alhora.
13. Mesurar la pròpia riquesa en patrimoni més que no pas en ingressos com a treballador.
14. Administrar bé els diners per a acabar aconseguint la independència financera.
15. Diferenciar entre fer que els diners treballin per a un i haver de treballar pels diners. En el primer cas, parlem d’ingressos passius de negocis o inversions.
16. No deixar que la por ens aturi. Tots tenim pors que dificulten sortir de la zona de confort.
17. Reconèixer que hi ha moltes coses que no sabem i seguir aprenent. Per a tenir èxit cal ser, fer i tenir (en aquest ordre).

Els quatre pilars sobre els que es sustenta un patrimoni

Sense cap mena de dubte, si incorporem els anteriors “arxius” a la nostra programació financera els resultats seran diferents. De fet, l’autor dedica diverses pàgines a cadascun dels anteriors punts. De tots ells, he escollit per a tancar aquesta entrada la importància del patrimoni per sobre dels ingressos pel treball.

Així, és habitual que hom mesuri la seva riquesa amb el seus ingressos. O, més concretament, amb el sou. No obstant això, coincideixo en recalcar que els diners que entren anualment només son una part de la riquesa. Aquesta es basa en:

1. Ingressos, per treball o passius (els que arriben sense dedicar-hi moltes hores). Són la base de tot, perquè omplen l’embut financer.
2. Estalvis, és dir, el que es reserva dels ingressos.
3. Inversions, que és la manera d’utilitzar els estalvis per a crear ingressos passius.
4. Simplificació, que equival a portar un estil de vida que permeti estalviar (i invertir) al màxim. Recordem que no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.

Acompanyament en els canvis de programació financera

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en els teus canvis de programació financera. Sovint la riquesa és proporcional a la mida de la zona de confort. Com més confortables ens sentim en diversos àmbits, amb més diners comptarem.

I, com acostumem a fer, tanquem aquesta entrada amb alguns enllaços. El primer ens porta a conèixer millor en T. Harv Eker. I el segon ens du a una altra entrada del blog molt relacionada amb aquesta temàtica. En ella s’aprofundeix en els beneficis de la introspecció financera.

Imatge de Pexels a Pixabay

En certa manera, i per als qui la conegueu, els diferents nivells recorden la piràmide de Maslow (link al final). Però aquesta no és la font d’inspiració. En aquest cas, ho és el llibre “Dinero: domina el juego” de Tony Robbins. No cal que digui que la seva lectura és molt recomanable.

Nivell 1 de somni financer: seguretat

El nivell de seguretat consisteix en tenir cobertes les necessitats bàsiques per a viure. Això vol dir disposar d’un sostre, subministraments, menjar, transport i serveis sanitaris totalment assegurats. Compte: no és una necessitat bàsica un cotxe de luxe per anar a la feina. Sí ho és el bitllet de transport públic que ens permet arribar-hi. Les necessitats bàsiques són primeres necessitats.

És un molt bon exercici esbrinar de quants diners parlem. Als qui porteu un cert control de les vostres sortides de diners us serà ben fàcil. També ho serà si heu omplert el full de planificació que us podeu baixar del nostre web (link també al final). No es triga molt a fer-ho. Només caldrà que reflexioneu una mica sobre com arribar-hi amb el mínim pressupost. Multipliqueu per 12, i tindreu què us caldria ingressar cada any per a no haver-vos de preocupar pel més bàsic. Potser descobrireu que són menys diners que no pas pensàveu.

Nivell 2 de somni financer: vitalitat

Si pugem un esglaó, podem afegir a l’import que ens hagi sortit a l’apartat anterior una altra mena de despeses. Serien les corresponents a roba, lleure o educació concertada per als fills. En definitiva, aquells petits luxes que valorem més (no tots). Cadascú tindrà els seus. Us animo a calcular quants diners anuals us fan falta.

Nivell 3 de somni financer: independència

Seguim aquesta línia ascendent. A la següent categoria de somni financer hi incloem el que ens faci falta per a continuar amb el nivell de vida que ara duguem. Tal com està. Potser paguem per una segona residència. O fem anualment unes vacances. O gaudim d’un vehicle del què estricament podríem prescindir. Afegim tot això en import anual i sabrem què ens cal per a seguir com fins ara.

Nivell 4 de somni financer: llibertat

Per a assolir aquest punt, necessitem sumar a la xifra que arrosseguem del nivell anterior alguns dels luxes que avui no ens puguem permetre. A partir d’aquí, ja parlem de somnis financers en majúscules. Quants diners ens farien falta cada any per a sufragar una casa més gran? O els viatges que tenim pendents? Deixem anar la imaginació! I, encara més important, ens atrevim a quantificar-ho econòmicament?

Nivell 5 de somni financer: llibertat absoluta

Finalment, dins el darrer grau hi va tot allò que ni tan sols ens hem atrevit a esmentar al nivell anterior. Ara bé: es tracta de sumar-ho amb un cert criteri. Per a passar uns dies a l’any en una casa al costat d’una estació de esquí potser no cal comprar-la. Possiblement n’hi haurà prou amb llogar-la pel temps que hem pensat ser-hi. D’aquesta manera, gaudim de tots els luxes que vulguem, però de la manera més econòmicament racional. Podem assignar un cost anual a aquest estil de vida que somiem?

I què en fem de tots aquests somnis?

En quin nivell us heu aturat a fer algun càlcul o deixar anar la imaginació? És molt important observar-ho, perquè és complicat centrar-nos en tots ells alhora. Per exemple, potser heu passat de llarg del nivell de seguretat. És perquè aquest somni financer ja és realitat per a vosaltres? Per contra, potser haureu parat atenció al nivell 3 o el 4.

D’altra banda, hi ha un enfocament ben ambiciós per a tot plegat. No es tracta tan sols de guanyar prou diners per a assolir cada nivell. El que seria desitjable és disposar de prou inversions per a que aquest import arribi sense haver de treballar.

Concretem. Suposem que ens calen 1.500 EUR mensuals al nivell 1 (seguretat). Això és 18.000 EUR anuals. Idealment, ens caldrien inversions que ens rendissin aquests diners. Potser n’hi hauria prou amb disposar d’un pis totalment pagat i posat al mercat de lloguer per aquesta renda. Hi esteu lluny? Ho veieu factible?

Per a tot somni financer cal una bona planificació

Com és habitual, acabarem amb algun enllaç. Aquest cop, podem refrescar què és la piràmide de Maslow i repassar una entrada del blog que us pot motivar a posar-vos a estalviar de veritat.

Estaríeu disposats a gastar només per a cobrir el nivell 1 per a destinar la resta del guanys a acumular un patrimoni que us permeti que aquest nivell quedi assegurat sense haver de treballar? Cadascú tindrà la seva resposta.

El nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a centrar-te en el nivell que decideixis i analitzar com arribar-hi a partir de la teva situació actual. Només cal que ens hi posem.

Imatge de Stefan Keller a Pixabay

Efectivament, hi ha un model en desaparició. En aquest, una parella era per a tota la vida. I el mateix passava amb una feina o un habitatge. Actualment, els diversos capítols vitals estan separats per transicions. I els canvis acostumen a anar de la mà d’implicacions econòmiques.

Capítols de vida i transició financera

La inspiració prové aquest cop de F.M Hudson, i el seu llibre “Handbook of Coaching”. Segons aquest autor, tots estem en una d‘aquestes dues fases:

Capítol vital

Són etapes en què gaudim d’una situació estable. La vida ens dóna bones sensacions. Estem entusiasmats, energètics, optimistes i positius. Volem fer, actuar i aconseguir. I a nivell econòmic, hi ha força ingressos que superen les sortides de diners.

Transició vital

La vida es torna caòtica, difícil de preveure, inestable, insegura i provoca sensació de por. Ens sentim pessimistes, desmotivats, mancats d’energia i desanimats. Tenim tendència a la introspecció, a esdevenir crisàlide. Ens preguntem més què “som” que no pas què “fem”. Sovint, el que ens valia a l’anterior capítol vital ja no compta. Ens preparem per al següent. En una transició financera analitzem el que hem estat fent fins ara econòmicament. Encarem uns canvis en línia amb els nous valors.

Aquesta fase de transició encara la podem dividir en dues més. Són la presa de consciència i l’adopció de decisions.

Reconstruir a partir de la consciència

Una bona part dels clients que arriben a acOnseguir estan en aquest moment. Amb el nostre suport, es dediquen a recopilar dades d’allò més útils. Així, es vol donar resposta a la pregunta de què s’ha estat fent fins ara a nivell econòmic.

Un cop esbrinem on van a parar els diners, acostuma a passar que el seu destí no es correspon amb els objectius vitals. Tot d’una, es produeix una presa de consciència que transforma. És com una petita mort, i a partir d’aquí es construeix de nou.

Les decisions que emanen de la transició financera

Amb la conscienciació pròpia de la fase anterior, encarem les decisions que en deriven. És moment de recollir informació sobre com podem actuar de manera diferent. En certa manera, ens entrenem per al nou escenari. I ens plantegem nous reptes.

Tot això es tradueix, per exemple, en preparar un pressupost que permeti generar l’estalvi desitjat. I per a que això sigui possible, potser ens proposem deixar de gastar en una determinada partida. O mirem d’aconseguir uns ingressos addicionals. En definitiva, ens comencem a moure en la nova direcció.

El que podem fer per la teva transició financera

Tanquem aquest article amb un parell de referències. Per una banda, si vols conèixer més l’autor que inspira el que has llegit, et proposem clicar aquí (en anglès). I també et pot ajudar l’entrada que publicàvem fa uns mesos sobre transformació financera.

Finalment, el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot portar de la mà en el teu procés de transició financera. Som molt conscients del valor de l’acompanyament en temes relacionats amb els diners.

(imatge de esudroff a Pixabay)

El primer pas en un procés de coaching és adonar-se que cal fer un canvi. És aquella sensació de “fins aquí hem arribat!”. Us ressona? A partir d’aquest punt, en l’àmbit que ens ocupa és bàsic permetre’ns un espai per a reflexionar sobre la pròpia economia. Una conversa financera és una eina òptima per a dur-ho a terme. El seu impuls és màgic, i produeix avanços espectaculars. Em venen al cap diversos casos reals amb clients que m’ho demostren.

La prèvia: alliberar-nos de la culpa

Vaig llegir fa unes setmanes sobre el significat de la paraula alemanya “schuld”. Resulta molt revelador que per una banda es tradueixi per “culpa” i, paral·lelament, també per “deute”.

Sovint la culpa és el primer que cal abordar en una conversa financera. El passat només serveix per a aprendre de cara al futur. Si carreguem amb una culpa per decisions que ens han perjudicat, necessitem alliberar-nos-en. I si va associada a un deute, cal veure com reduir-lo. Al final, no som perfectes i no sempre encertem com voldríem. La humanitat del tracte a la qual feia referència al primer paràgraf passa per reconèixer-ho. Si la culpa representa un gran pes, ens costarà seguir caminant.

Comencem la conversa financera: “vostè és aquí” i objectius

Llegim la frase entre cometes de l’anterior títol a qualsevol mapa o planell per a indicar-nos el punt de partida. L’inici és sempre saber on som. Quina és la nostra foto financera actual.

A continuació, cal determinar on volem anar. Els diners només són un mitjà per a aconseguir objectius. N’hi haurà a llarg termini, a mig i a curt. I la planificació financera hauria de dependre en gran mesura d’ells.

Què és el que impedeix aconseguir les nostres fites? De manera paradoxal, tendim a sabotejar-nos. Ens hem acostumat a viure d’una determinada manera i els canvis ens fan por. Fins i tot quan sabem del cert que aquests ens beneficiaran. Portem al damunt tota una sèrie de creences que recolzen que actuem així. Al final de l’entrada hi ha algun enllaç amb aquest mateix blog que en parla. L’experiència demostra que quan donem el primer pas en una bona direcció, la vida ajuda.

La superació de problemes ens transforma

Valorem més allò que aconseguim amb esforç que no pas el que ens regalen. Enfrontar-nos als obstacles que ens anem trobant pel camí ens modela per a no caure en futurs paranys. Heu sentit mai històries sobre persones a les quals els han tocat molts diners en jocs d’atzar per a acabar arruïnats? Senzillament, no havien passat pel procés d’esforç que els hauria permès una millor gestió de la seva suposada sort econòmica. Al final de l’entrada trobareu un interessant article de la UOC al respecte.

A una conversa financera, una possible eina  consisteix en escriure en un full tres columnes:

• A la primera, hi llistarem els obstacles que impedeixen assolir els objectius que ens proposem.
• A la segona, què ens està demanant la vida que canviem per a superar cada obstacle.
• Finalment, a la tercera quines accions concretes emprendrem per a posar en pràctica aquests canvis.

Fe i perseverança protagonitzen tota conversa financera

Quan tenim fe, gaudim de confiança i voluntat de creure que el que desitgem passarà. D’altra banda, la perseverança ens manté en el camí que hem planificat. Una actitud de fe i perseverança és imprescindible per a l’èxit. A nivell econòmic o en qualsevol altre aspecte vital.

Completem tot el contingut anterior amb un parell de links. En primer lloc, em remeto una altra entrada d’aquest mateix blog relativa a creences. I, a nivell de curiositat, l’article de la UOC al què feia referència amb anterioritat.

Per a acabar, posem a la teva disposició el nostre servei de Coaching en economia domèstica, que permetrà veure els sorprenents resultats que deriven d’una bona conversa financera.

Reprenem un moment l’article. Diu més o menys que la felicitat és la diferència entre la manera que un individu veu els esdeveniments de la seva vida i la seva expectativa de com hauria de ser aquesta. Quan no es compleixen les expectatives, hi ha un sentiment d’infelicitat. Et sona?

El problema de les altes expectatives i el mereixement financer

En feia referència a una entrada del blog de fa mesos. Els humans som molt manipulables. El màrqueting ens fa creure que és imprescindible comptar amb tot un seguit de béns i serveis que, en realitat, no ens calen. Posem expectatives en gaudir de tot això. Mesurem el fracàs en funció del que no tenim.

En alguna banda vaig llegir sobre una prova molt interessant que podem fer quan tenim un impuls de compra. És especialment útil si allò que volem comprar és prou car com per a provocar-nos problemes financers. I ja no diguem si estem plantejant-nos endeutar-nos per a aconseguir-ho.

Es tracta de posposar l’adquisició uns dies. Posem per cas durant un mes. El més probable és que passat aquest temps tinguem una visió molt diferent de la necessitat de fer-ne la compra.

Quan arriba el mereixement financer

“Fes-ho, tu t’ho mereixes”. En aquest format o en un de similar, és molt probable que haguem sentit això molts cops. En molts casos, considero que se’n fa un ús abusiu. Tots ens mereixem petits regals que ens nodreixen. Una passejada per la platja. Una estona de lectura amb la nostra beguda preferida al costat. Una bona conversa amb un amic o amiga.

Però el que diré a continuació igual no agradarà a tothom qui ho llegeixi. Potser no ens mereixem anar de vacances a l’estranger. O gaudir d’un cotxe nou. O viure en un habitatge de més de 100 metres quadrats. Depèn. Sobre tot, el mereixement financer estarà en funció de si hem estat capaços de generar prou valor per a la societat. Si ho hem fet i se’ns ha remunerat convenientment, mereixerem gaudir-ne. I, en cas contrari, no. I sempre quedarà una llista inacabable de petits i assequibles plaers que seguiran al nostre abast per a ser feliços igualment. Només es tracta d’abaixar les nostres expectatives. O trobar la manera d’oferir prou dins l’àmbit en el què en movem per a que realment en siguem mereixedors.

Mereixement financer i préstecs

Possiblement hi haurà algun lector que estarà pensant que per a gaudir de tot allò que no podem pagar hi ha els préstecs. És cert. Demanar diners per a comprar quelcom lluny del nostre abast pot ser la solució. Però té un cost. Depenent de l’interès i el termini, podem acabar pagant per un cotxe el doble quan el financem. Si ens veiem capaços de fer-ho, no és millor esperar un temps, estalviar l’import que hauríem desemborsat en quotes i pagar el vehicle amb diners de la nostra butxaca?

La felicitat depèn en una bona part de l’actitud. Et proposem mesurar fins on arriba el teu mereixement financer. Si no pots aconseguir amb diners tot allò que voldries, potser és el moment d’abaixar expectatives per a poder ser més feliç. O idear la manera d’incrementar ingressos. El que és segur és que tots ens mereixem viure financerament tranquils.

Parlem de quin és el teu mereixement financer actual? I de quin vols tenir?

Una lectura clàssica que ha inspirat a milers d’estalviadors és “L’inversor intel·ligent” de Benjamin Graham. En aquesta entrada del blog em dedicaré a repassar alguns aspectes que en el seu dia em van cridar l’atenció. I, en especial, un “ni ho sé ni m’importa” que se’m va quedar gravat.

Preguntes clau per a decidir sobre risc financer

L’autor ajuda a fer un repàs de quina és la situació personal abans de prendre qualsevol decisió relativa a risc financer. Proposa fer-se preguntes com les que segueixen:

• Tinc parella amb ingressos, i, en cas afirmatiu, de quin tipus són aquests?
• M’he de fer càrrec de fills i les despeses que comporten, sobre tot pel que fa a estudis superiors?
• Heretaré diners?
• M’hauré d’ocupar en el futur de familiars malalts o vells?
• Quins factors poden afectar negativament la meva carrera professional i els meus ingressos?
• Si tinc un negoci, quant de temps acostumen a sobreviure empreses similars a la meva?
• Necessito que les inversions siguin un complement als meus ingressos ordinaris?
• Tenint en compte ingressos i despeses, quants diners em puc permetre perdre amb les meves inversions?

En definitiva, totes aquestes preguntes ens donen pistes sobre quina part de l’estalvi cal mantenir líquida, i quina altra part realment es pot invertir.

“Ni ho sé ni m’importa” com a mostra de baix risc financer

En Benjamin Graham posa molt èmfasi en deixar clara la diferència entre un inversor i un especulador. Aquest darrer vol treure profit de les fluctuacions del mercat. L’inversor vol adquirir i mantenir valors adequats a preus adequats: no es preocupa per les caigudes ni s’emociona amb les pujades a les cotitzacions, perquè es mou a llarg termini. De fet, les paraules “inversor” i “llarg termini” per a ell s’haurien de considerar redundants.

D’altra banda, la majoria dels inversors no compten ni amb el temps ni amb els coneixements necessaris per a preveure què passarà amb els mercats. Posem per cas la pregunta “què passarà amb les accions de tal empresa?”. O “quina serà la tendència de la borsa en els propers dos anys?”: La resposta contundent que l’autor considera que la majoria dels inversors haurien de donar és “ni ho sé ni m’importa”.

El llibre justifica aquesta (aparentment impertinent) resposta amb la tècnica del “promig del cost monetari”. Quan la seguim, renunciem a tenir capacitat per a anticipar qualsevol comportament futur dels mercats i posem totes les decisions en pilot automàtic. Es tracta de fer inversions periòdicament en un producte financer que estigui prou diversificat. I amb independència del que estiguin fent els mercats. Això assegura que no invertirem més (o reduirem inversions) quan creiem que val més la pena fer-ho. Al cap i a la fi, és possible que en segons quines decisions estiguem equivocats.

Principis empresarials aplicats a l’alt risc financer

Potser hi ha qui cregui disposar de temps i coneixements per a invertir agressivament. L’autor considera que prendre’s la inversió d’aquesta manera ve a ser com una activitat empresarial. Com a tal, hauria d’estar sotmesa als següents principis:

1. Conèixer el negoci (o inversions).
2. No permetre que ningú dirigeixi el negoci (o inversions) sense que es puguin supervisar els resultats entenent què s’ha fet (a no ser que per algun motiu es tingui confiança cega en el gestor).
3. No efectuar cap operació on matemàticament hi hagi poc a guanyar i molt a perdre.
4. Reconèixer els propis coneixements i experiència per a dur a terme una acció encara que la resta del món opini diferent.

“L’inversor intel·ligent” ha inspirat a molts inversors des de 1949. Tot i els gairebé 70 anys des de la primera edició, les lliçons que ens dóna són plenament vigents avui en dia. Només cal fer un repàs a les darreres crisi financeres per a adonar-se’n. Vols aplicar les seves ensenyances als teus estalvis? T’ajudem a fer-ho?

Quin nivell de risc financer vols assumir?

Ara avancem una mica més.

Despertar financer amb un petit exercici de presa de consciència

Qui ens segueix de fa temps sap que ens encanta posar a disposició dels usuaris del nostre web exercicis molt senzills que contribueixen a aquest despertar financer.

Vàrem començar la sèrie amb un que ajudava qui el fes a avaluar quin era el seu nivell d’independència financera. A aquest va seguir un altre que explicava la manera de pagar mig cotxe de més (o el producte que sigui), amb les compres a crèdit. I, per últim, en una altra publicació escrivíem també sobre alguns exercicis de consciència financera d’emergència. Aquests darrers anaven destinats a situacions extremes, però poden ser útils per a qualsevol de nosaltres. Aconsellàvem pagar tot el que es pugui en efectiu. Està demostrat que d’aquesta manera es gasta menys. I també recomanàvem anotar a diari tots els pagaments que es van fent.

Veuràs al final d’aquesta entrada que et pots baixar del nostre web un de nou. En aquest cas, t’adonaràs del que costen les teves compres des d’una perspectiva que segurament et sorprendrà.

Despertar financer amb una diagnosi preliminar de franc

Un cop rebis aquest exercici, passats uns dies ens posarem en contacte amb tu per a saber com ha anat i donar-te la possibilitat de seguir aprofundint. Et convidarem a respondre un curt qüestionari i sobre aquesta base farem una diagnosi preliminar de la teva situació econòmica. Sense cap cost.

El nostre objectiu, com sempre, és poder ajudar-te a potenciar les teves finances i aconseguir els objectius econòmics que et proposis.

Vols que t’acompanyem en el teu despertar financer?

Els qui ens seguiu de fa temps ja sabeu quina és la nostra opinió sobre les costes. Amb una bona planificació, no haurien d’existir. Ja ho explicàvem a una entrevista a Betevé fa mesos. El moment per a parlar de la costa de Setembre no és ara. Idealment, se’ns hauria d’haver demanat l’opinió fa mesos. L’objectiu és evitar-la. Les passejades en pla requereixen menys esforç i tensió que l’alpinisme.

Quan es planifica, la represa financera és una passejada en pla

En front d’una costa difícil de pujar, per a molts és preferible una passejada tranquil·la. Com aconseguir-ho?. Molt sovint recordo la pel·lícula “Atrapat en el temps”. Com possiblement sabeu, en ella es va repetint el dia de la marmota. Fins que el protagonista en treu el corresponent aprenentatge.

Totes les costes de Setembre o Gener són repetitives. En finances passa com en moltes altres parcel·les de la vida. Si fem el mateix, probablement obtindrem resultats similars. Per a que no es repeteixi la situació, cal introduir canvis.

En el moment de llegir aquest post, hi ha alguns fets que són segurs per a tu. Cadascú sabrà quina és la seva situació. A títol d’exemple:

• El proper estiu voldràs fer vacances, i el pressupost que et gastaràs ja estimes més o menys quin és.
• Durant Setembre hauràs d’afrontar tota una sèrie de despeses relatives a l’educació dels fills. Entre elles, hi trobarem material escolar, llibres, matrícules o roba. També coneixes què acostumes a gastar en això.
• Rebràs una paga extra si treballes per compte aliena i ho tens pactat així. O, per contra, durant les vacances deixaràs d’ingressar si ets autònom i els cobraments depenen només de la feina que facis.

Suposem que les despeses previstes pugen 1.800 EUR . No és molt millor anar arraconant cada mes 150 EUR per a que en el moment que arriba el pagament no pateixis? O, si comptes amb una paga extra de 1.200 EUR, no pots estalviar 50 EUR mensuals per a així disposar dels 1.800 EUR que ja sabem que et faran falta? Diu l’article que incorpora els nostres consells que ara, al Setembre, és moment de treure la calculadora. Potser sí, però l’ideal seria que fos per a planificar l’any vinent.

Quan no es fan els deures, la represa financera evoca l’alpinisme

Si no hi ha hagut una bona planificació, la recomanació és dedicar el mínim temps a retreure’ns-ho. L’important sempre és recollir l’aprenentatge, prendre’n consciència i actuar per a que no torni a passar.

De cara a l’any vinent, és aplicable tot el contingut de l’apartat anterior. Addicionalment, cal fer front a la situació que se’ns presenta ara.

En la mesura que sigui possible, a acOnseguir intentem evitar l’endeutament per a sortir endavant. Hem comprovat que la capacitat de les persones per a combatre situacions complicades és molt alta. Només cal la motivació corresponent. I sempre hi ha despeses de les què es pot prescindir fins el moment que es torna a tenir el control de les pròpies finances.

Vols que la teva propera represa financera sigui tranquil·la?

M’inspiro per a redactar aquesta entrada en una xerrada que vàrem preparar per a membres de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Tal com esmentava en un article anterior, la majoria de successos que anomenem “imprevist” en realitat no ho són. Però una malaltia d’aquesta magnitud sí que ho és. Els cotxes s’espatllen un dia o altre. Els electrodomèstics també cal reposar-los abans o després. Ara bé, gairebé ningú espera patir una malaltia greu que ho pugui arribar a canviar tot.

Previsió financera per a una crisi de debò

Qualsevol esdeveniment com una malaltia així pot tenir dues fatals conseqüències per a les finances personals:

1. Pot ser que els ingressos disminueixin. Sovint els tractaments mèdics que en són inherents provoquen que es produeixi la baixa laboral. Si el malalt és treballador per compte d’un tercer, la reducció és prou significativa com per a que es noti força. Per a sous molt alts o treballadors autònoms que cotitzin mínims, aquesta reducció pot ser gairebé dramàtica.
2. Probablement es produiran més despeses. Amb freqüència es demana als pacients una alimentació més sana o fins i tot ecològica. Això és car. També ho són medicaments que no quedin coberts per la Seguretat Social. O teràpies suplementàries i pròtesis diverses.

El vídeo que ha preparat l’AECC ens aporta una bona base de coneixements al respecte.

Avançar-se als esdeveniments: la previsió financera

Començava la xerrada amb dos elements de presa de consciència. Aquests ens ajudaran a estar millor preparats davant qualsevol mena d’autèntic imprevist.

Necessitem provocar que el que desitgem passi

Si volem anar de vacances a, posem per cas, Roma, dedicarem un bon nombre d’hores a planificar-ho. No ens presentarem a l’aeroport el dia del viatge a veure improvisadament quin vol podem agafar. Tampoc arribarem a la ciutat sense tenir assegurat l’allotjament.

És ben curiós com tenim ben assumit que per a que unes vacances siguin un èxit cal planificar-les. Per contra, per a altres temes tant o més importants que aquest no dediquem ni el temps ni els recursos necessaris.

Si considerem que la tranquil·litat financera té un gran valor, perquè no posem el que faci falta per a dotar-nos d’un bon coixí? No val la pena fer una bona previsió financera?

Ens cal informació i un detallat full de ruta per a no anar a cegues

Un cop decidit que volem estar preparats per a afrontar imprevistos greus, és imprescindible treballar dos aspectes als que hem fet referència repetidament a altres entrades del blog.

1. Necessitarem conèixer de quina situació partim: amb quins ingressos comptem, quines sortides de diners tenim o podem preveure, quins són els béns que hem aconseguit reunir i quin és l’import del deute que arrosseguem, si és el cas.
2. Haurem de planificar com arribar on volem amb el corresponent pressupost financer. Si en el punt anterior la pregunta acostuma a ser “quin”, ara ens centrem en el “com”. Volem saber com arribar al nostre objectiu de dependre de nosaltres mateixos, com cal fer-ho.

Una previsió financera no ho resol tot, però ajuda molt

Quan parlem de segons quins esdeveniments, els diners són secundaris. Però també és cert que no disposar d’un coixí econòmic suficient pot fer encara més dura la nova situació. N’ets conscient?

Quin imprevistos cobreix la teva previsió financera?

Evidentment, tot el que segueix a continuació es sustenta si prèviament hem aconseguit que els ingressos superin de manera generosa les sortides de diners. Per a posar-se en forma, fa falta esforç. L’objectiu val la pena. Veiem-ho.

Primer pas financer: el coixí mínim

Es tracta de reunir un estalvi base que ens permeti reaccionar a emergències sense recórrer a l’endeutament. La intenció és que un cop ens posem a reduir el deute seriosament (segon pas financer) no ens trobem que amb el primer imprevist ens calgui recórrer de nou a endeutar-nos.

Aquesta és una recomanació que a acOnseguir venim donant des de fa anys. Mentre els diners són en poder nostre, els podem utilitzar per al que faci falta. Abans de començar a pagar, assegurem-nos una liquiditat mínima.

Segon pas financer: reducció de deute amb efecte “bola de neu”

Un cop ja podem reaccionar a petits imprevistos, ens enfoquem a reduir deute. I per a saber a què ens enfrontem, res millor que fer una llista dels diversos préstecs. En general, queden excloses les hipoteques. El motiu és que la seva finalitat és finançar un habitatge que permet deixar de pagar un lloguer (despesa). A més, una casa de propietat sempre és un estalvi, immobiliari i poc líquid perquè hi vivim, però estalvi al cap i a la fi.

Normalment, jo proposo als meus clients començar pel deute més car. El que paguem més interessos. En Dave Ramsey introdueix una variant psicològicament molt interessant. Si es comença pel més fàcil de pagar, com ell proposa, aviat podem tenir un primer èxit. I això ens motivarà encara més a seguir endavant.

En tot cas, cada cop que acabem de pagar un préstec, els diners que dedicàvem a reduir-lo ens donen capacitat addicional per a liquidar més ràpid el següent. És l’efecte “bola de neu” d’aquest segon pas financer.

És molt recomanable anar tatxant de la llista allò que ja haguem pagat. És una fantàstica sensació anar eliminant línies i veure com augmenta la nostra força financera.

Tercer pas financer: el coixí necessari

Un cop lliures de deute, podem utilitzar tot l’estalvi que anem generant per a aconseguir un coixí amb el què ens sentim realment còmodes. No hi ha normes al respecte. Cadascú demanarà un nivell diferent de diners per a estar confortable.

En línies generals, potser una persona amb ingressos irregulars (posem per cas un autònom) necessitarà més coixí que no pas un funcionari. O també pot influir la càrrega familiar que depengui d’aquest estalvi. No és el mateix haver de respondre per un sol que per una família de cinc membres.

Quart pas financer: aconseguir el benestar per a la jubilació

Coincidim gairebé de ple amb en Dave Ramsey. Matemàticament, és complicat mantenir l’actual sistema de pensions de jubilació, i tots faríem bé d’anar acumulant un capital que ens permeti complementar la pensió que finalment ens toqui.

Com estem parlant d’un estalvi a llarg termini, els productes que escollim com a vehicle hauran de ser adequats a aquesta finalitat.

Cinquè pas financer: assegurar els estudis dels fills

Potser discrepo en l’ordre (podria ser un pas financer anterior), però tots els que tenim fills hauríem d’estar preparats per a afrontar els seus estudis sense recórrer al deute. I el producte d’estalvi escollit hauria de tenir un horitzó temporal de curt o mig termini.

Sisè pas financer: eliminar la hipoteca

Fins aquí, haurien de quedar resolts els imprevistos, una jubilació digna i els estudis del fills.

En aquesta situació, seria el moment d’esdevenir propietaris absoluts de l’habitatge on vivim. És el darrer pas financer per a eradicar el deute.

Setè pas financer: gaudir, invertir i donar

Sense deutes i amb tots els mínims coberts, les paraules gaudir, invertir i donar prenen molt de sentit. Recordem que els diners no són pas una finalitat, sinó més bé un mitjà. Un cop assegurada la qualitat de vida desitjada, és un moment ideal per a divertir-nos, invertir amb més risc o dedicar-nos a ajudar als altres.

Aquest vídeo ajuda a acabar de repassar el contingut d’aquesta entrada del blog.

Dones el primer pas financer de la nostra mà?