Les dificultats que travessa la banca que hem conegut

Possiblement molts de vosaltres coneixereu algun antic treballador de banca prejubilat molt abans de fer els 60 anys. Aquelles sucursals bancàries plenes de clients només són un record. Ara tots fem el gruix d’operacions financeres telemàticament.

Les immenses xarxes d’oficines eren el gran avantatge competitiu d’aquell model. Fins i tot les havien fetes servir per a vendre altres productes. Qui no recorda trobar-hi, sorprenentment, un mòbil o un electrodomèstic en oferta. Ara aquestes mateixes xarxes són la seva debilitat. Arrosseguen grans estructures que altres alternatives financeres no tenen. Tot i això, un bon nombre d’entitats fintech estan participades per la banca tradicional. La necessitat d’aquesta d’adaptar-se als nous temps és imperiosa.

Alternatives financeres bancàries per a tots els usuaris

En general, i probablement degut que la nova banca no suporta tanta despesa estructural, ofereix força serveis gratuïts. Estem parlant de menys comissions, targetes de dèbit a cost zero, transferències sense càrrec, etc. Podem diferenciar entre Challenge Banks i Neobancs.

Challenge banks

Els Challenge Banks tenen una llicència bancària com qualsevol banc dels de sempre. Per tant, les garanties són les mateixes, via Fons de Garantia de Dipòsits. La principal diferència és que difícilment ofereixen cap oficina física. Però poden donar gairebé idèntics serveis. Ens podem trobar, no obstant, que l’entitat supervisora no sigui el Banc d’Espanya. O que no ens puguin facilitar un compte corrent amb un IBAN espanyol. Això pot dificultar domiciliar rebuts o rebre la nòmina, segons com.

Neobancs

Per la seva banda, els Neobancs no tenen llicència bancària. Necessiten ser Entitat de Diner Electrònic (EDE) o associar-se’n amb una. Dono més detalls sobre aquestes EDEs al següent paràgraf. Puntualment, en aquestes entitats no podrem disposar d’un compte corrent tradicional. Per exemple, pot passar que la nostra aportació de fons s’hagi de fer a un compte corrent comunitari. D’aquí el diners passarien a estar a la nostra disposició via, posem per cas, targeta de crèdit o saldo al mòbil. Això limita la possibilitat de fer transferències a altres entitats, domiciliar rebuts, cobrar-hi el sou, etc.

A la vegada, les EDEs són entitats que transformen diners en diners electrònics. Aquests es poden utilitzar en transaccions segures per a l’usuari cap a negocis online. L’esmentada seguretat rau en bona part en el fet que per a pagar no cal informar del propi número de targeta o compte bancari al venedor. Les EDEs estan supervisades per un banc central, i tenen les seves obligacions. Els cal dipositar els diners que reben en comptes a entitats bancàries, invertir-los a termini, o comptar amb una assegurança que garanteixi els diners. Per tant, hi ha garanties, però sota unes altres normes. El supervisor pot ser el Banc d’Espanya, però també d’altres, com la FCA (Autoritat de Conducta Financera) del Regne Unit. No poden oferir dipòsits ni, és clar, remunerar-los. Paypal seria un exemple molt conegut d’EDE. Qui hagi fet alguna compra per Internet segur que li sonarà.

Alternatives financeres més enfocades a empreses

En un altre nivell, tenim els BaaS, o Banking as Service. Aquests són com una mena de banca de serveis. Per aquesta via qualsevol empresa pot oferir productes financers als seus clients sense necessitat d’entrar en el negoci bancari. Només cal que utilitzin APIs d’una entitat que sí tingui llicència. I una API és un conjunt de comandaments o instruccions que permeten que dos programes diferents es comuniquin entre sí. Pot ser interessant per a empreses que vulguin incorporar serveis bancaris a la seva oferta. Només farà falta que el seu software i el del BaaS es coordinin. No obstant, un usuari final només en treu benefici si una empresa de la qual sigui client integra aquests serveis.

Les pròpies necessitats determinen les millors alternatives financeres

Per a qui li vingui de nou, tota aquest concentrat d’informació sobre opcions de banca fintech pot generar força dubtes. La meva recomanació és que cadascú es centri en necessitats que consideri mal cobertes. I, llavors, preguntar-se si alguna de les anteriors alternatives financeres omple aquest buit.

Per exemple, pot passar que no trobem cap producte bancari tradicional que ens remuneri com desitgem uns diners que volem mantenir disponibles. O que estem pagant unes comissions que considerem exagerades. O que ens agradaria que una App al mòbil ens facilités l’estalvi o un millor control de les pròpies finances. Si dins la banca tradicional no trobem respostes, potser les entitats fintech sí que ho fan.

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la presa de decisions. No et recomanarem cap entitat en especial. Per contra, sí t’ajudarem a analitzar quines de les teves necessitats queden millor cobertes via alternatives financeres fintech.

I acabem, com fem habitualment, amb algun link. Així, el primer enllaça amb la definició de fintech que podem trobar a Viquipèdia. I el segon ens porta a la darrera entrada d’aquest blog. Aquesta servia per a introduir-nos les diverses opcions financeres per a l’estalvi.

Imatge de TheDigitalWay a Pixabay

Aparentment, seguim al marge de les noves opcions financeres

Recordem què hauríem fet a finals del segle passat si haguéssim volgut treure profit d’uns diners estalviats. La majoria de nosaltres ens hauríem presentat a una oficina bancària. I molt probablement n’hauríem sortit amb un dipòsit. Molts canvis hi ha hagut des de llavors. I un dels importants és la baixa rendibilitat actual d’aquest producte.

La sorpresa és que els dipòsits encara concentren bona part de les preferències dels estalviadors. Tant a empreses com a particulars. Possiblement això és degut a un viatge d’anada i tornada:

• Aquelles mateixes entitats financeres han estat proposant als seus clients substituir dipòsits per fons d’inversió. Ho comentava jo mateix en una intervenció meva l’any 2016 al Telenotícies de TV3. Des del meu punt de vista, no són opcions amb el mateix objectiu. L’una no pot posar-se en el lloc de l’altra.
• El mal comportament de les borses durant 2018 (i ja no parlem amb la COVID) ha escarmentat força estalviadors. Concretament, bona part dels qui van seguir les indicacions que esmento al punt anterior. Molts dels qui van apostar per fons han vist com baixava de cop el seu valor. I possiblement han tornat als dipòsits.

Ara bé, si bé constatem que aquest tipus de producte és encara protagonista, no tot és igual. Hi ha importants novetats sobre on es poden contractar els més rendibles, com veurem.

Destins tradicionals dels diners

Les opcions financeres més clàssiques han estat concentrades en uns pocs elements. En general, dipòsits, deute (bons i obligacions, públics o privats) i accions. Els fons d’inversió no deixen de ser una evolució d’aquestes darreres cap a la diversificació. I, finalment, els plans de pensions han fet aparició en els darrers anys per a complementar la jubilació amb beneficis fiscals. Tot i que aquestes rebaixes d’impostos poden no ser tan significatives depenent de com els rescatem.

Tot el ventall anterior quedava ampliat per alternatives que sovint s’escapaven de l’àmbit dels bancs. Així, com no, trobem la inversió en immobles, en negocis, o en franquícies. I, per a un públic minoritari, divises, metalls preciosos, art o similars. Capítol apart mereixen les asseguradores i les pòlisses de vida-estalvi. En realitat, aquestes han experimentat un avenç notable els darrers anys.

Les opcions financeres de nova generació

Internet ho ha canviat tot. No cal anar massa lluny en l’argument: sense aquest mitjà acOnseguir difícilment hauria arribat als seus clients. Les possibilitats que ofereix la xarxa són immenses, i és aconsellable contemplar-les en qualsevol planificació financera.

En aquesta entrada del blog només en farem un petit llistat. La idea és donar-ne més detalls en uns dies. Així, possiblement haureu sentit a parlar de:

• Robo advisors
• Crowdlending
• Criptomonedes i el que en deriva
• Entitats fintech, que engloben challenger banks, neobanks i baas (banks as services)

Conèixer les diferents opcions financeres per a decidir

Acabem amb els habituals enllaços. Per una banda, un primer al programa de divulgació “No pot ser” de TV3. Si no el coneixeu, us aviso que té cap o pocs continguts financers. Però també us asseguro que ajuda a ampliar la visió que tenim de les possibilitats que el món ens ofereix a curt termini. I, per una altra banda, un segon a aquest mateix blog quan advertia l’any 2016 que els fons d’inversió no eren adequats per a substituir els dipòsits.

En uns pocs dies, abordarem amb més detall la llista de l’apartat anterior. En termes generals, no hi ha alternatives millors que d’altres. Cal fer una anàlisi de quines són les necessitats econòmiques a les què volem donar cobertura. I això es complementa determinant també la pròpia capacitat d’estalvi. Convé quantificar ambdues (necessitats i capacitat) en imports i temps. Quan disposem d’aquesta fotografia concreta, podem donar el següent pas. I aquest consisteix en avaluar quines són les opcions financeres més coherents amb el perfil que hem dibuixat.

És en aquest procés que el nostre servei de Coaching en economia domèstica pren tot el sentit. Aquest et pot acompanyar en dues direccions:

• Definir la teva pròpia instantània de necessitats futures i capacitat estalviadora
• Entendre els avantatges i inconvenients de les diferents opcions financeres existents al mercat.

Imatge de Mario Aranda a Pixabay

L’acceptació com a primera etapa en la resiliència financera

La crisi que tenim per davant ve marcada per una aturada general que deu tenir pocs precedents. Només cal passejar-se per qualsevol carrer més o menys comercial. Tot està tancat. Centenars de milers de persones no poden oferir els seus productes o serveis. Les vendes per a molts són inexistents. I sovint hi ha pagaments que cal seguir liquidant. És un panorama preocupant, però cal acceptar que això és el que ens toca viure. La resiliència financera comença amb aquest pas. Acceptar sense resignar-se.

És evident que l’esmentada aturada marca distància amb altres crisi. No obstant això, hi ha experts que mostren un optimisme que cal agrair, com l’Oriol Amat. Ell afirma a alguna entrevista que l’economia en general estava millor fa unes setmanes que el 2008. I també diu que l’Estat hauria d’ajudar més per a evitar que una por com la de fa una dècada ens envaeixi. Planteja, per exemple, xecs a autònoms. O més disposició per part de la Seguretat Social a fer-se càrrec dels salaris via ERTOs. Incidiré sobre aquest recolzament tot seguit.

La segona fase de la resiliència financera: sobreposar-se

És obvi que qualsevol ajuda és benvinguda. I més en una crisi com aquesta. No obstant això, voldria fer alguna puntualització.

Parlava fa uns dies amb una clienta sobre una oferta que li havia fet el seu banc. La proposta era demanar un crèdit avalat en un 80% per l’ICO. Fins aquí, podia estar bé. El que seguia potser no tant. Aquests diners havien de servir per a que el banc es cobrés de cop una pòlissa sencera més les quotes de tot un any d’un altre préstec. La pregunta que ens fèiem clienta i jo era a qui beneficiava més l’oferiment. L’interès del banc era ajudar-la? O assegurar-se que l’ICO avalés bona part del que la clienta ja devia? Són moments d’Excel i calculadora. Es tracta que la por no ens faci prendre decisions amb un benefici dubtós.

I en una segona puntualització voldria remarcar que resiliència financera i la pròpia fortalesa van de la mà. Les ajudes són imprescindibles quan no estem prou preparats. En l’àmbit que ens ocupa, quan no gaudim d’independència financera. Aquest és un concepte recurrent als posts d’aquest blog. Un objectiu principal a qualsevol economia seria dependre el mínim possible dels altres.

Temps de superació

De res serveix emular l’estruç. Els qui em llegiu habitualment sabeu que utilitzava aquesta mateixa metàfora fa molts mesos. Ara és el moment de fer inventari del que tenim, del que devem, del que ens cal pagar i del que podrem tornar a ingressar quan arranquem de nou. Convido tothom a reflexionar sobre què és realment important per a ell i el seu negoci. Un cop està clar, recomano preparar un pressupost. Cal prioritzar els recursos en el què és important, i deixar de malgastar en el que no ho sigui.

D’altra banda, com seria aquesta crisi per a un particular o autònom qui tingués uns diners disponibles que donessin cobertura a diversos mesos sense ingressos? Sense aquest coixí, depenem que algú decideixi ajudar-nos. I pot ser que aquest recolzament no arribi mai. Hi ha qui va aprendre la lliçó el 2008.  Ara es deu estar mirant aquesta crisi des d’una altra perspectiva. Si molts dels que llegeixin aquestes línies accepten el repte de materialitzar la seva independència financera durant els propers anys, potser, d’alguna manera, l’actual situació haurà valgut la pena.

Et recolzem en la teva resiliència financera

Finalitzem aquesta entrada amb un seguit d’eines.

En primer lloc, posem a la teva disposició el nostre servei d’Assessorament financer per a autònoms per a ajudar-te a entendre millor el funcionament del teu negoci i treure profit de tota la informació de la qual disposes per a la seva anàlisi.

De forma addicional, pots sentir una de les entrevistes a l’Oriol Amat en el següent link, I també llegir el post d’aquest mateix blog al qual recomanava no emular el comportament de l’estruç.

Tot plegat estic segur que enfortirà la teva resiliència financera.

Imatge de 5595395 a Pixabay

El confinament ens presenta un nou ritme financer

Estic segur que coneixeu aquesta frase. “La vida és un 10% el que ens passa i un 90% com ens ho prenem”.Siguem optimistes. D’entrada, el confinament ens pot dur temps de qualitat amb els qui compartim sostre. I també ens pot fer adonar dels avantatges d’adoptar nous hàbits de consum i estalvi.

Efectivament, un dels molts WhatsApp que m’han arribat darrerament fent broma donava que pensar. Deia “aquest cap de setmana de confinament he estat parlant amb la meva parella i ha resultat que és una persona molt agradable”. És evident que és una exageració que vol provocar un somriure. Però també és cert que les diverses activitats amb les que ocupem el temps lliure ens deixen poques estones de qualitat amb els qui tenim més propers. Siguin fills, pares, parella o companys de pis.

D’altra banda, us convido que mireu quants diners hi ha a la vostra cartera i els compareu amb els d’abans de començar el confinament. O que us mireu l’extracte de la vostra targeta de crèdit del mateix període. És més que probable que hi hagi hagut menys despesa. Determinades alteracions de ritme financer fan que estalviem diners. Quan substituïm un cap de setmana de centre comercial, restaurants o copes per altres possibilitats més casolanes el compte corrent surt guanyant. Llegir, conversar o fer un exercici d’introspecció costen poc i ens poden aportar molt.

Quan la baixada d’ingressos altera el ritme financer

Alguns estareu pensant que no només el romandre a casa altera el ritme financer. També se’ns passen les ganes de fer dispendi quan perillen els ingressos. Especialment, en el cas de petits empresaris i autònoms.

També des d’aquesta òptica hi ha un aprenentatge. Ens creiem que controlem molts factors, però la realitat no és així. Cap de nosaltres podia preveure fa tres mesos que ens podia arribar aquesta situació. I, no obstant, aquí la tenim. Formulo preguntes que podeu trobar a posts anteriors. Fins a quin punt ets financerament independent? Quant de temps pots aguantar sense ingressos? Et sents còmode amb la resposta que t’has donat? Si a aquesta última contestes “no”, depèn en un bon grau de tu mateix(a) posar-hi remei.

Introspecció durant el confinament

També en altres entrades esmentava que hi ha determinades èpoques de l’any que arriben més clients. Acostuma a ser després de Nadal o vacances d’estiu. Són moments de canvi de cicle. O en què disposem de temps per a reflexionar. Fem balanç de com anem a nivell econòmic i el que veiem no ens agrada. I volem fer un cop de timó.

Què us semblaria aprofitar aquests dies de confinament per a fer balanç de les vostres finances? Podeu començar per baixar-vos la plantilla Excel que us permet fer la fotografia de com esteu i omplir-la. La teniu al final del post.

De forma addicional, us proposo preparar-vos una petita llista d’objectius que encara no hagueu assolit per manca de diners. Potser aquests dies que estem tancats a casa poden ser bons per a posar-nos en marxa de cara a aconseguir-los.

Reprenem el ritme financer a un altre nivell

De qualsevol circumstància, per dura que sigui, en podem sortir reforçats. Sempre hi ha un aprenentatge que ens enriqueix i ens prepara per a reptes posteriors.

En aquest cas, potser prenem consciència que hi ha un altre tipus de ritme financer que ens convé més. I que depèn de les decisions pròpies gaudir d’una independència econòmica més folgada.  Per si us pot ajudar, tot seguit trobareu el link del vídeo. Espero que us motivi.

Recordeu que el nostre servei de Coaching en economia domèstica us pot acompanyar en l’anàlisi de les vostres finances, en la presa de consciència necessària per a estalviar més i, en definitiva, en el procés de poder gaudir de la vida que voleu.

Efectivament, hi ha molts particulars o professionals que preparen (o es fan preparar) les declaracions amb una única finalitat. L’objectiu és saber què toca a liquidar (o cobrar, si hi ha sort). Estaríeu contents si us toqués pagar el doble d’impostos que l’any passat? Estic segur que per a la majoria la resposta immediata és “no”. Possiblement si us dic que a mi m’encantaria em mirareu com a una persona ben rara. I no descarto que ho sigui. Però no hauria de ser qualificat com a tal per aquest motiu. Veiem perquè.

Pagar més per obligacions fiscals hauria d’alegrar-nos

Pensem-ho bé. Hi ha la possibilitat que el govern de torn hagi embogit i decideixi incrementar desmesuradament els tipus impositius. Però, en condicions normals, si algú paga molt més és que els seus guanys també s’han incrementat. D’altra banda, ingressos superiors haurien de traduir-se en una major capacitat d’estalvi o inversió. I també en més facilitat per a liquidar els impostos quan toqui. Cas que no sigui així és que hi ha quelcom que cal revisar. Si es tenen dificultats per a pagar a Hisenda tot i guanyar més, on són aquests diners ingressats addicionalment?

El contingut de l’anterior paràgraf és aplicable a gairebé qualsevol mena de declaració. Com a particulars, amb les obligacions fiscals un cop l’any tenim una excel·lent possibilitat de passar comptes amb nosaltres mateixos via IRPF. Com a autònom o empresari aquesta oportunitat esdevé com a mínim trimestral. Es concreta en forma de pagaments a compte d’IRPF, IVA o declaració de retencions, per exemple.

A un formulari d’Hisenda ple hi ha molta informació

Us ha passat mai que el vostre banc us demana les darreres declaracions presentades a Hisenda? Si sou autònoms o empresaris i voleu sol·licitar res a la vostra entitat financera, segur que sí. I si sou particulars, és probable que també. Les declaracions oficials són autèntiques fotos de la situació financera. Contenen molta informació útil. I més quan no s’està obligat a dur una comptabilitat on fer consultes similars, com passa amb molts autònoms. En aquestes condicions, segurament les declaracions que es presenten aporten dades tan interessants com el que s’ha venut o comprat. I quin benefici ha deixat tot això.

Si donem un pas més, qualsevol declaració és susceptible de ser comparada amb la del trimestre anterior. O la de l’any precedent. D’aquesta manera, es pot fer seguiment de l’evolució de les principals magnituds econòmiques d’un particular o negoci, i treure’n conclusions.

El saludable hàbit de dedicar un temps a les obligacions fiscals

Tal com hem vist, dedicar un espai a revisar les diferents declaracions ens posa davant el mirall per a analitzar els resultats econòmics de la nostra activitat. Especialment quan com a treballador per compte aliè o autònom no tenim cap altra font d’informació.

Malauradament, hi ha un gruix de gent qui no es veu capaç d’omplir per sí mateixa els diferents formularis que deriven de les diverses obligacions fiscals. No són documents senzills si no s’està habituat a tractar-hi. I n’hi ha moltes i de ben variades (veure enllaç). Malgrat això, animo tothom a analitzar-los de la mà del gestor qui s’hagi ocupat de la seva confecció. També pot ser una feina per al director financer de butxaca al qual feia referència en un post de fa setmanes.

Sempre és altament aconsellable el seguiment de l’evolució de tota economia. Si, com passa sovint a les famílies o petites empreses, les declaracions són l’única eina per a fer-ho, val la pena dedicar una estona a entendre què hi ha al darrera de cadascuna de les xifres.

Treu profit de les teves obligacions fiscals

Posem a la teva disposició el nostre servei d’Assessorament financer per a autònoms per a ajudar-te a entendre millor el funcionament del teu negoci i treure profit de tota la informació de la qual disposes per a la seva anàlisi.

Des de sempre, m’ha encantat tot allò que sigui “de butxaca”. Quan l’apliquem a un llibre, s’associa amb un format més manejable i assequible que el tradicional. És un concepte perfectament aplicable al que vull transmetre. Comentàvem a l’anterior paràgraf que el gruix dels negocis no es pot permetre pagar un Director Financer. Cert. Però això no vol dir que la necessitat no existeixi. I potser s’hi pot donar cobertura d’alguna altra manera.

Per què un negoci o autònom necessita una direcció financera?

Un treballador per compte aliena qui prengui una mala decisió a nivell econòmic podrà passar-ho malament. No obstant, en la majoria de casos això no afectarà els seus ingressos. Si pot seguir fent la seva feina, cada mes comptarà amb una nova nòmina al seu banc. I això dóna molta seguretat a l’hora de planificar com redreçar qualsevol situació. Per dolenta que sigui.

Una mala gestió econòmica a nivell professional sí pot comprometre seriosament el futur. Un negoci o autònom necessita disposar de diners. Són com la benzina d’un cotxe. I aquesta liquiditat no sempre està associada amb els beneficis. Em referia precisament això en un post sobre el flux financer. Hi intervenen molts altres factors.

En el moment que no es poden pagar proveïdors, lloguers, préstecs o treballadors es travessa una línia vermella. Passa el mateix si no es pot atendre als clients. Costa molt reconduir la situació en aquests casos. Els proveïdors endureixen les condicions per a servir materials. Els bancs poden deixar de renovar línies. Els empleats es desmotiven. Els clients cerquen altres professionals o empreses que no fallin. La confiança és fonamental, es genera lentament i costa poc perdre-la.

És època d’especialistes

Qualsevol persona que m’estigui llegint estarà especialitzada en alguna matèria. Un metge pot receptar. O potser operar. Darrerament, fins i tot els cirurgians es centren en determinades parts del cos. Hi ha professors per a cada branca del coneixement. Persones que es dediquen a aspectes molt concrets del màrqueting. Artesans qui només reparen rellotges antics. El ventall de professions és infinit.

És impossible saber de tot. La gran majoria d’autònoms i petits empresaris confien en un gestor per a atendre les seves obligacions tributàries. Les gestories fan molt bé la seva feina, però n’hi ha poques que a més ajudin en la planificació financera. Fa falta quelcom més.

Començar l’any amb el suport d’una bona direcció financera

Tots encetem l’any amb bons propòsits. Els qui som autònoms o tenim un negoci encara més. La majoria de vegades, els nostres ingressos i benestar depenen del fet que aquestes bones intencions esdevinguin realitats.

Paral·lelament, aquests dies són bons per a fer balanç del que ha passat en els darrers dotze mesos. Si quan es mira enrere queda la sensació d’haver anat molt justos a nivell econòmic, o d’haver estat apagant petits incendis financers massa sovint, potser va sent hora de posar-hi remei.

Una bona direcció financera és com una brúixola o una carta de navegació. Permet preveure quins esculls de tresoreria es trobaran en perseguir una determinada fita. Quan sabem amb temps què ens trobarem, reaccionar és més fàcil. La perspectiva temporal permet avaluar diferents opcions i escollir-ne la més adequada.

En el moment que s’observa des d’una perspectiva econòmica, el que descobrim és molt enriquidor. Ho deia Mario Benedetti “D’això és tracta, de coincidir amb gent que et faci veure coses que tu no veus. Que t’ensenyin a mirar amb uns altres ulls”.

A acOnseguir portem gairebé deu anys ajudant a particulars i empreses en la seva planificació. I et podem donar serveis de direcció financera de butxaca. Manejables i assequibles.

Contractes la nostra direcció financera?

D’alguna manera, aquesta entrada del blog és la continuació natural de la de fa unes setmanes, relativa als fluxos financers. En el nostre dia a dia personal, familiar o professional no parem de finançar béns o serveis. El que ens interessa molt és prendre bones decisions sobre com ho fem. Aprofundim-hi una mica més.

Què és evident que hauríem de finançar a llarg termini?

Comencem per allò més obvi. Difícilment pagarem un pis amb una hipoteca a un any. Possibles excepcions serien que siguem esportistes d’elit amb una nòmina espectacular o disposem dels diners d’alguna herència. Per a la majoria de mortals, la hipoteca serà a força anys. I l’anirem pagant amb els diners que guanyem mensualment.

De manera similar, quan una empresa compra una màquina, sap que aquesta durarà un cert nombre d’exercicis. Si no disposa d’efectiu suficient s’endeutarà per a adquirir-la. La intuïció ens diu que el finançament s’hauria de poder retornar amb el que la pròpia màquina produeixi. I el termini hauria de ser, com a molt, el temps que la màquina estigui en servei. No tindria sentit anar pagant una màquina que ja no tenim.

Perdem l’harmonia financera quan no tenim en compte aquesta coordinació de terminis. Grinyola pagar un viatge de vacances amb un préstec personal. És un exemple que poso sovint. Del viatge, un cop fet, no en queda res (a excepció, potser, d’un munt de selfies). El crèdit ens l‘aniran carregant al compte corrent durant molt de temps. Tampoc quadra finançar un cotxe dins la hipoteca. Possiblement encara l’estiguem pagant quan ja ens convingui comprar-ne un de nou.

Què costa més de veure que cal finançar permanentment?

Torno a recórrer a un exemple domèstic. Tots mengem cada dia, però molts de nosaltres comprem setmanalment o, fins i tot, mensualment. En el moment d’aprovisionar-nos, estem bloquejant uns diners que anirem consumint poc a poc. Si ens parem a pensar, potser aquest import no el tenim disponible en efectiu mai. Cobrem la nòmina. Anem al supermercat. Omplim el congelador per a tot el mes. Ens ho anem menjant. I tornem a començar.

Els qui com a autònoms tinguem un negoci hi ha força possibilitats que ens trobem amb quelcom similar. Però a gran escala. Així, per a poder vendre un producte, potser cal comprar una sèrie de materials, fabricar, tenir l’article acabat uns dies al magatzem i, finalment, concedir un cert termini de pagament al client. Si els proveïdors no ens ajuden a finançar-ho, el cost de tot això són recursos dels quals no podrem disposar mai. Fins el dia que liquidem el negoci. Tècnicament, estem parlant de necessitats degudes al cicle de caixa.

Sovint ens passa amb clients que tenen molt clar que caldrà finançar els béns (màquines, instal·lacions, decoració, etc.). Però costa més adonar-se que l’anterior cicle de caixa també requereix d’una bona inversió.

Aconseguir l’harmonia financera

De manera òptima, tot el que hem esmentat als apartats anteriors hauria de quedar cobert de manera permanent. El que pot passar és que si esperem a disposar de l’efectiu suficient per a muntar un negoci o comprar un pis aquests arribin molt més tard del que voldríem.

Per tant, per a tot allò que no arribem només ens haurem d’assegurar que amb els diners que guanyem (en nòmina o professionalment) puguem anar pagant les corresponents quotes dels préstecs. En cas contrari, anirem amb la llengua fora i ens preguntarem com és possible que això passi.

D’altra banda, ja coneixeu una màxima d’acOnseguir. Tot el què ens en puguem estar de tenir, millor no demanar préstecs per a comprar-ho. Recordem que un vehicle finançat pot costar el doble que pagat d’una vegada.

I, per a acabar, pot ser que un negoci tingui una certa estacionalitat de vendes al llarg de l’any. En aquests casos, caldrà calcular quin és el mínim que ens cal per a donar cobertura a stocks, clients i demés durant l’exercici, i finançar les necessitats puntuals amb, per exemple, una pòlissa.

Vols que donem harmonia financera a la teva economia domèstica o professional?

Anem a veure què ens podem trobar en cadascun dels dos àmbits.

La importància del flux financer per a autònoms

Comencem amb una obvietat. Si es ven per valor de 30 i el conjunt de les despeses és de 10, el guany és de 20. Vol dir això que un cop acabi tot plegat es trobaran al banc aquests 20? Doncs depèn. No és tan senzill com això.

En una empresa, independent de la mida que tingui, hi ha molts elements que condicionen el flux financer. Sovint aquests es tenen presents en el moment de muntar un negoci. De fet, la majoria d’entitats que donen suport a emprenedors disposen de plantilles de càlcul que determinen amb certa precisió quin flux financer hi haurà en els mesos de la posta en marxa. I, sovint també, em trobo amb clients que superada la fase inicial no tenen en compte tots aquests factors, i acaben tenint fortes tensions de tresoreria.

Repassem quins són aquestes variables que no convé perdre mai de vista en la fórmula d’un negoci.

Condicionants del flux financer empresarial

• Hi afectaran els terminis de pagament que s’ofereixen als clients. Com més es trigui a cobrar, més diners faran falta. Per contra, si s’aconsegueix ingressar per avançat, els clients ajudaran a disposar d’un extra d’efectiu.
• Influirà també en el flux financer com paguem als proveïdors. Com més es tard es liquidin, de més diners es disposarà.
• Si es treballa amb productes físics, potser caldrà un stock. Es necessitaran uns diners per a finançar-lo.
• Cas que es precisin inversions (ordinadors, mobles, condicionament d’un local), el que es destini a aquestes quedarà bloquejat fins que, poc a poc, es vagi recuperant amb els beneficis. L’entrada d’aquest blog sobre amortitzacions dóna més detalls al respecte.
• Quan hi ha mesos que es ven més que altres (estacionalitat), o hi ha pagaments que es concentren en determinats moments, convindrà adequar el flux financer a aquest fet.
• Caldrà no perdre de vista si l’endeutament puja o baixa. El flux financer positiu o negatiu que s’origini en préstecs no incrementarà o disminuirà els beneficis, però sí pot fer anar més o menys curts de diners. I, és clar, tot deute té un cost en forma d’interessos que provoca una pèrdua.

En determinades condicions, el deute pot ser bo per a una activitat empresarial. Però convé no oblidar que el flux financer de pagaments del préstec haurà de quedar cobert pels guanys previstos.

En definitiva, lligar que les entrades de diners quadrin amb les sortides en un pressupost futur és imprescindible per a gaudir d’una certa tranquil·litat. I més si és un negoci propi.

El flux financer a l’economia domèstica

Un particular o família què guanyi més que no pas gasta no hauria de tenir problemes amb el flux financer. Com a molt, caldrà planificar adequadament aquells pagaments puntuals al llarg de l’any, com ara assegurances, vacances, manteniment del cotxe, etc. Si aconseguim que al compte corrent hi hagi un saldo de seguretat suficient, aquest problema desapareix. Sovint les pagues extra, qui les tingui, ajuden.

Convé dedicar atenció al deute, i com es planifica el seu pagament. Qui hagi seguit aquest blog des de fa temps ja sap que només admetem els préstecs per a finançar un habitatge o, millor encara, una inversió que generi un rendiment. Però les quotes mensuals que en resultin s’hauran de poder pagar amb el flux financer positiu que aporti la inversió. O, si es tracta d’una hipoteca, amb el que quedi dels ingressos familiars un cop descomptades despeses i un cert marge de seguretat. Si no és així, arribaran els problemes, com es va poder comprovar durant els pitjors anys de la darrera crisi.

D’altra banda, anar venent patrimoni (desfer inversions) per a cobrir despeses és desplaçar al futur un problema que ja tenim ara. Quan comprovem que mes a mes, durant tot l’any, els estalvis baixen és un clar senyal d’alarma que hi ha quelcom que no rutlla prou bé.

Necessites el nostre suport per a gestionar el teu flux financer?
Consulta els nostres serveis:

• Servei específic per a particulars: coaching en economia domèstica.
• Si ets autònom / empresa: assessorament financer per autònoms.

Una lectura clàssica que ha inspirat a milers d’estalviadors és “L’inversor intel·ligent” de Benjamin Graham. En aquesta entrada del blog em dedicaré a repassar alguns aspectes que en el seu dia em van cridar l’atenció. I, en especial, un “ni ho sé ni m’importa” que se’m va quedar gravat.

Preguntes clau per a decidir sobre risc financer

L’autor ajuda a fer un repàs de quina és la situació personal abans de prendre qualsevol decisió relativa a risc financer. Proposa fer-se preguntes com les que segueixen:

• Tinc parella amb ingressos, i, en cas afirmatiu, de quin tipus són aquests?
• M’he de fer càrrec de fills i les despeses que comporten, sobre tot pel que fa a estudis superiors?
• Heretaré diners?
• M’hauré d’ocupar en el futur de familiars malalts o vells?
• Quins factors poden afectar negativament la meva carrera professional i els meus ingressos?
• Si tinc un negoci, quant de temps acostumen a sobreviure empreses similars a la meva?
• Necessito que les inversions siguin un complement als meus ingressos ordinaris?
• Tenint en compte ingressos i despeses, quants diners em puc permetre perdre amb les meves inversions?

En definitiva, totes aquestes preguntes ens donen pistes sobre quina part de l’estalvi cal mantenir líquida, i quina altra part realment es pot invertir.

“Ni ho sé ni m’importa” com a mostra de baix risc financer

En Benjamin Graham posa molt èmfasi en deixar clara la diferència entre un inversor i un especulador. Aquest darrer vol treure profit de les fluctuacions del mercat. L’inversor vol adquirir i mantenir valors adequats a preus adequats: no es preocupa per les caigudes ni s’emociona amb les pujades a les cotitzacions, perquè es mou a llarg termini. De fet, les paraules “inversor” i “llarg termini” per a ell s’haurien de considerar redundants.

D’altra banda, la majoria dels inversors no compten ni amb el temps ni amb els coneixements necessaris per a preveure què passarà amb els mercats. Posem per cas la pregunta “què passarà amb les accions de tal empresa?”. O “quina serà la tendència de la borsa en els propers dos anys?”: La resposta contundent que l’autor considera que la majoria dels inversors haurien de donar és “ni ho sé ni m’importa”.

El llibre justifica aquesta (aparentment impertinent) resposta amb la tècnica del “promig del cost monetari”. Quan la seguim, renunciem a tenir capacitat per a anticipar qualsevol comportament futur dels mercats i posem totes les decisions en pilot automàtic. Es tracta de fer inversions periòdicament en un producte financer que estigui prou diversificat. I amb independència del que estiguin fent els mercats. Això assegura que no invertirem més (o reduirem inversions) quan creiem que val més la pena fer-ho. Al cap i a la fi, és possible que en segons quines decisions estiguem equivocats.

Principis empresarials aplicats a l’alt risc financer

Potser hi ha qui cregui disposar de temps i coneixements per a invertir agressivament. L’autor considera que prendre’s la inversió d’aquesta manera ve a ser com una activitat empresarial. Com a tal, hauria d’estar sotmesa als següents principis:

1. Conèixer el negoci (o inversions).
2. No permetre que ningú dirigeixi el negoci (o inversions) sense que es puguin supervisar els resultats entenent què s’ha fet (a no ser que per algun motiu es tingui confiança cega en el gestor).
3. No efectuar cap operació on matemàticament hi hagi poc a guanyar i molt a perdre.
4. Reconèixer els propis coneixements i experiència per a dur a terme una acció encara que la resta del món opini diferent.

“L’inversor intel·ligent” ha inspirat a molts inversors des de 1949. Tot i els gairebé 70 anys des de la primera edició, les lliçons que ens dóna són plenament vigents avui en dia. Només cal fer un repàs a les darreres crisi financeres per a adonar-se’n. Vols aplicar les seves ensenyances als teus estalvis? T’ajudem a fer-ho?

Quin nivell de risc financer vols assumir?

Els qui ens seguiu de fa temps ja sabeu quina és la nostra opinió sobre les costes. Amb una bona planificació, no haurien d’existir. Ja ho explicàvem a una entrevista a Betevé fa mesos. El moment per a parlar de la costa de Setembre no és ara. Idealment, se’ns hauria d’haver demanat l’opinió fa mesos. L’objectiu és evitar-la. Les passejades en pla requereixen menys esforç i tensió que l’alpinisme.

Quan es planifica, la represa financera és una passejada en pla

En front d’una costa difícil de pujar, per a molts és preferible una passejada tranquil·la. Com aconseguir-ho?. Molt sovint recordo la pel·lícula “Atrapat en el temps”. Com possiblement sabeu, en ella es va repetint el dia de la marmota. Fins que el protagonista en treu el corresponent aprenentatge.

Totes les costes de Setembre o Gener són repetitives. En finances passa com en moltes altres parcel·les de la vida. Si fem el mateix, probablement obtindrem resultats similars. Per a que no es repeteixi la situació, cal introduir canvis.

En el moment de llegir aquest post, hi ha alguns fets que són segurs per a tu. Cadascú sabrà quina és la seva situació. A títol d’exemple:

• El proper estiu voldràs fer vacances, i el pressupost que et gastaràs ja estimes més o menys quin és.
• Durant Setembre hauràs d’afrontar tota una sèrie de despeses relatives a l’educació dels fills. Entre elles, hi trobarem material escolar, llibres, matrícules o roba. També coneixes què acostumes a gastar en això.
• Rebràs una paga extra si treballes per compte aliena i ho tens pactat així. O, per contra, durant les vacances deixaràs d’ingressar si ets autònom i els cobraments depenen només de la feina que facis.

Suposem que les despeses previstes pugen 1.800 EUR . No és molt millor anar arraconant cada mes 150 EUR per a que en el moment que arriba el pagament no pateixis? O, si comptes amb una paga extra de 1.200 EUR, no pots estalviar 50 EUR mensuals per a així disposar dels 1.800 EUR que ja sabem que et faran falta? Diu l’article que incorpora els nostres consells que ara, al Setembre, és moment de treure la calculadora. Potser sí, però l’ideal seria que fos per a planificar l’any vinent.

Quan no es fan els deures, la represa financera evoca l’alpinisme

Si no hi ha hagut una bona planificació, la recomanació és dedicar el mínim temps a retreure’ns-ho. L’important sempre és recollir l’aprenentatge, prendre’n consciència i actuar per a que no torni a passar.

De cara a l’any vinent, és aplicable tot el contingut de l’apartat anterior. Addicionalment, cal fer front a la situació que se’ns presenta ara.

En la mesura que sigui possible, a acOnseguir intentem evitar l’endeutament per a sortir endavant. Hem comprovat que la capacitat de les persones per a combatre situacions complicades és molt alta. Només cal la motivació corresponent. I sempre hi ha despeses de les què es pot prescindir fins el moment que es torna a tenir el control de les pròpies finances.

Vols que la teva propera represa financera sigui tranquil·la?