Efectivament, hi ha molts particulars o professionals que preparen (o es fan preparar) les declaracions amb una única finalitat. L’objectiu és saber què toca a liquidar (o cobrar, si hi ha sort). Estaríeu contents si us toqués pagar el doble d’impostos que l’any passat? Estic segur que per a la majoria la resposta immediata és “no”. Possiblement si us dic que a mi m’encantaria em mirareu com a una persona ben rara. I no descarto que ho sigui. Però no hauria de ser qualificat com a tal per aquest motiu. Veiem perquè.

Pagar més per obligacions fiscals hauria d’alegrar-nos

Pensem-ho bé. Hi ha la possibilitat que el govern de torn hagi embogit i decideixi incrementar desmesuradament els tipus impositius. Però, en condicions normals, si algú paga molt més és que els seus guanys també s’han incrementat. D’altra banda, ingressos superiors haurien de traduir-se en una major capacitat d’estalvi o inversió. I també en més facilitat per a liquidar els impostos quan toqui. Cas que no sigui així és que hi ha quelcom que cal revisar. Si es tenen dificultats per a pagar a Hisenda tot i guanyar més, on són aquests diners ingressats addicionalment?

El contingut de l’anterior paràgraf és aplicable a gairebé qualsevol mena de declaració. Com a particulars, amb les obligacions fiscals un cop l’any tenim una excel·lent possibilitat de passar comptes amb nosaltres mateixos via IRPF. Com a autònom o empresari aquesta oportunitat esdevé com a mínim trimestral. Es concreta en forma de pagaments a compte d’IRPF, IVA o declaració de retencions, per exemple.

A un formulari d’Hisenda ple hi ha molta informació

Us ha passat mai que el vostre banc us demana les darreres declaracions presentades a Hisenda? Si sou autònoms o empresaris i voleu sol·licitar res a la vostra entitat financera, segur que sí. I si sou particulars, és probable que també. Les declaracions oficials són autèntiques fotos de la situació financera. Contenen molta informació útil. I més quan no s’està obligat a dur una comptabilitat on fer consultes similars, com passa amb molts autònoms. En aquestes condicions, segurament les declaracions que es presenten aporten dades tan interessants com el que s’ha venut o comprat. I quin benefici ha deixat tot això.

Si donem un pas més, qualsevol declaració és susceptible de ser comparada amb la del trimestre anterior. O la de l’any precedent. D’aquesta manera, es pot fer seguiment de l’evolució de les principals magnituds econòmiques d’un particular o negoci, i treure’n conclusions.

El saludable hàbit de dedicar un temps a les obligacions fiscals

Tal com hem vist, dedicar un espai a revisar les diferents declaracions ens posa davant el mirall per a analitzar els resultats econòmics de la nostra activitat. Especialment quan com a treballador per compte aliè o autònom no tenim cap altra font d’informació.

Malauradament, hi ha un gruix de gent qui no es veu capaç d’omplir per sí mateixa els diferents formularis que deriven de les diverses obligacions fiscals. No són documents senzills si no s’està habituat a tractar-hi. I n’hi ha moltes i de ben variades (veure enllaç). Malgrat això, animo tothom a analitzar-los de la mà del gestor qui s’hagi ocupat de la seva confecció. També pot ser una feina per al director financer de butxaca al qual feia referència en un post de fa setmanes.

Sempre és altament aconsellable el seguiment de l’evolució de tota economia. Si, com passa sovint a les famílies o petites empreses, les declaracions són l’única eina per a fer-ho, val la pena dedicar una estona a entendre què hi ha al darrera de cadascuna de les xifres.

Treu profit de les teves obligacions fiscals

Posem a la teva disposició el nostre servei d’Assessorament financer per a autònoms per a ajudar-te a entendre millor el funcionament del teu negoci i treure profit de tota la informació de la qual disposes per a la seva anàlisi.

Reprenem un moment l’article. Diu més o menys que la felicitat és la diferència entre la manera que un individu veu els esdeveniments de la seva vida i la seva expectativa de com hauria de ser aquesta. Quan no es compleixen les expectatives, hi ha un sentiment d’infelicitat. Et sona?

El problema de les altes expectatives i el mereixement financer

En feia referència a una entrada del blog de fa mesos. Els humans som molt manipulables. El màrqueting ens fa creure que és imprescindible comptar amb tot un seguit de béns i serveis que, en realitat, no ens calen. Posem expectatives en gaudir de tot això. Mesurem el fracàs en funció del que no tenim.

En alguna banda vaig llegir sobre una prova molt interessant que podem fer quan tenim un impuls de compra. És especialment útil si allò que volem comprar és prou car com per a provocar-nos problemes financers. I ja no diguem si estem plantejant-nos endeutar-nos per a aconseguir-ho.

Es tracta de posposar l’adquisició uns dies. Posem per cas durant un mes. El més probable és que passat aquest temps tinguem una visió molt diferent de la necessitat de fer-ne la compra.

Quan arriba el mereixement financer

“Fes-ho, tu t’ho mereixes”. En aquest format o en un de similar, és molt probable que haguem sentit això molts cops. En molts casos, considero que se’n fa un ús abusiu. Tots ens mereixem petits regals que ens nodreixen. Una passejada per la platja. Una estona de lectura amb la nostra beguda preferida al costat. Una bona conversa amb un amic o amiga.

Però el que diré a continuació igual no agradarà a tothom qui ho llegeixi. Potser no ens mereixem anar de vacances a l’estranger. O gaudir d’un cotxe nou. O viure en un habitatge de més de 100 metres quadrats. Depèn. Sobre tot, el mereixement financer estarà en funció de si hem estat capaços de generar prou valor per a la societat. Si ho hem fet i se’ns ha remunerat convenientment, mereixerem gaudir-ne. I, en cas contrari, no. I sempre quedarà una llista inacabable de petits i assequibles plaers que seguiran al nostre abast per a ser feliços igualment. Només es tracta d’abaixar les nostres expectatives. O trobar la manera d’oferir prou dins l’àmbit en el què en movem per a que realment en siguem mereixedors.

Mereixement financer i préstecs

Possiblement hi haurà algun lector que estarà pensant que per a gaudir de tot allò que no podem pagar hi ha els préstecs. És cert. Demanar diners per a comprar quelcom lluny del nostre abast pot ser la solució. Però té un cost. Depenent de l’interès i el termini, podem acabar pagant per un cotxe el doble quan el financem. Si ens veiem capaços de fer-ho, no és millor esperar un temps, estalviar l’import que hauríem desemborsat en quotes i pagar el vehicle amb diners de la nostra butxaca?

La felicitat depèn en una bona part de l’actitud. Et proposem mesurar fins on arriba el teu mereixement financer. Si no pots aconseguir amb diners tot allò que voldries, potser és el moment d’abaixar expectatives per a poder ser més feliç. O idear la manera d’incrementar ingressos. El que és segur és que tots ens mereixem viure financerament tranquils.

Parlem de quin és el teu mereixement financer actual? I de quin vols tenir?

Una lectura clàssica que ha inspirat a milers d’estalviadors és “L’inversor intel·ligent” de Benjamin Graham. En aquesta entrada del blog em dedicaré a repassar alguns aspectes que en el seu dia em van cridar l’atenció. I, en especial, un “ni ho sé ni m’importa” que se’m va quedar gravat.

Preguntes clau per a decidir sobre risc financer

L’autor ajuda a fer un repàs de quina és la situació personal abans de prendre qualsevol decisió relativa a risc financer. Proposa fer-se preguntes com les que segueixen:

• Tinc parella amb ingressos, i, en cas afirmatiu, de quin tipus són aquests?
• M’he de fer càrrec de fills i les despeses que comporten, sobre tot pel que fa a estudis superiors?
• Heretaré diners?
• M’hauré d’ocupar en el futur de familiars malalts o vells?
• Quins factors poden afectar negativament la meva carrera professional i els meus ingressos?
• Si tinc un negoci, quant de temps acostumen a sobreviure empreses similars a la meva?
• Necessito que les inversions siguin un complement als meus ingressos ordinaris?
• Tenint en compte ingressos i despeses, quants diners em puc permetre perdre amb les meves inversions?

En definitiva, totes aquestes preguntes ens donen pistes sobre quina part de l’estalvi cal mantenir líquida, i quina altra part realment es pot invertir.

“Ni ho sé ni m’importa” com a mostra de baix risc financer

En Benjamin Graham posa molt èmfasi en deixar clara la diferència entre un inversor i un especulador. Aquest darrer vol treure profit de les fluctuacions del mercat. L’inversor vol adquirir i mantenir valors adequats a preus adequats: no es preocupa per les caigudes ni s’emociona amb les pujades a les cotitzacions, perquè es mou a llarg termini. De fet, les paraules “inversor” i “llarg termini” per a ell s’haurien de considerar redundants.

D’altra banda, la majoria dels inversors no compten ni amb el temps ni amb els coneixements necessaris per a preveure què passarà amb els mercats. Posem per cas la pregunta “què passarà amb les accions de tal empresa?”. O “quina serà la tendència de la borsa en els propers dos anys?”: La resposta contundent que l’autor considera que la majoria dels inversors haurien de donar és “ni ho sé ni m’importa”.

El llibre justifica aquesta (aparentment impertinent) resposta amb la tècnica del “promig del cost monetari”. Quan la seguim, renunciem a tenir capacitat per a anticipar qualsevol comportament futur dels mercats i posem totes les decisions en pilot automàtic. Es tracta de fer inversions periòdicament en un producte financer que estigui prou diversificat. I amb independència del que estiguin fent els mercats. Això assegura que no invertirem més (o reduirem inversions) quan creiem que val més la pena fer-ho. Al cap i a la fi, és possible que en segons quines decisions estiguem equivocats.

Principis empresarials aplicats a l’alt risc financer

Potser hi ha qui cregui disposar de temps i coneixements per a invertir agressivament. L’autor considera que prendre’s la inversió d’aquesta manera ve a ser com una activitat empresarial. Com a tal, hauria d’estar sotmesa als següents principis:

1. Conèixer el negoci (o inversions).
2. No permetre que ningú dirigeixi el negoci (o inversions) sense que es puguin supervisar els resultats entenent què s’ha fet (a no ser que per algun motiu es tingui confiança cega en el gestor).
3. No efectuar cap operació on matemàticament hi hagi poc a guanyar i molt a perdre.
4. Reconèixer els propis coneixements i experiència per a dur a terme una acció encara que la resta del món opini diferent.

“L’inversor intel·ligent” ha inspirat a molts inversors des de 1949. Tot i els gairebé 70 anys des de la primera edició, les lliçons que ens dóna són plenament vigents avui en dia. Només cal fer un repàs a les darreres crisi financeres per a adonar-se’n. Vols aplicar les seves ensenyances als teus estalvis? T’ajudem a fer-ho?

Quin nivell de risc financer vols assumir?

Ara avancem una mica més.

Despertar financer amb un petit exercici de presa de consciència

Qui ens segueix de fa temps sap que ens encanta posar a disposició dels usuaris del nostre web exercicis molt senzills que contribueixen a aquest despertar financer.

Vàrem començar la sèrie amb un que ajudava qui el fes a avaluar quin era el seu nivell d’independència financera. A aquest va seguir un altre que explicava la manera de pagar mig cotxe de més (o el producte que sigui), amb les compres a crèdit. I, per últim, en una altra publicació escrivíem també sobre alguns exercicis de consciència financera d’emergència. Aquests darrers anaven destinats a situacions extremes, però poden ser útils per a qualsevol de nosaltres. Aconsellàvem pagar tot el que es pugui en efectiu. Està demostrat que d’aquesta manera es gasta menys. I també recomanàvem anotar a diari tots els pagaments que es van fent.

Veuràs al final d’aquesta entrada que et pots baixar del nostre web un de nou. En aquest cas, t’adonaràs del que costen les teves compres des d’una perspectiva que segurament et sorprendrà.

Despertar financer amb una diagnosi preliminar de franc

Un cop rebis aquest exercici, passats uns dies ens posarem en contacte amb tu per a saber com ha anat i donar-te la possibilitat de seguir aprofundint. Et convidarem a respondre un curt qüestionari i sobre aquesta base farem una diagnosi preliminar de la teva situació econòmica. Sense cap cost.

El nostre objectiu, com sempre, és poder ajudar-te a potenciar les teves finances i aconseguir els objectius econòmics que et proposis.

Vols que t’acompanyem en el teu despertar financer?

Els qui ens seguiu de fa temps ja sabeu quina és la nostra opinió sobre les costes. Amb una bona planificació, no haurien d’existir. Ja ho explicàvem a una entrevista a Betevé fa mesos. El moment per a parlar de la costa de Setembre no és ara. Idealment, se’ns hauria d’haver demanat l’opinió fa mesos. L’objectiu és evitar-la. Les passejades en pla requereixen menys esforç i tensió que l’alpinisme.

Quan es planifica, la represa financera és una passejada en pla

En front d’una costa difícil de pujar, per a molts és preferible una passejada tranquil·la. Com aconseguir-ho?. Molt sovint recordo la pel·lícula “Atrapat en el temps”. Com possiblement sabeu, en ella es va repetint el dia de la marmota. Fins que el protagonista en treu el corresponent aprenentatge.

Totes les costes de Setembre o Gener són repetitives. En finances passa com en moltes altres parcel·les de la vida. Si fem el mateix, probablement obtindrem resultats similars. Per a que no es repeteixi la situació, cal introduir canvis.

En el moment de llegir aquest post, hi ha alguns fets que són segurs per a tu. Cadascú sabrà quina és la seva situació. A títol d’exemple:

• El proper estiu voldràs fer vacances, i el pressupost que et gastaràs ja estimes més o menys quin és.
• Durant Setembre hauràs d’afrontar tota una sèrie de despeses relatives a l’educació dels fills. Entre elles, hi trobarem material escolar, llibres, matrícules o roba. També coneixes què acostumes a gastar en això.
• Rebràs una paga extra si treballes per compte aliena i ho tens pactat així. O, per contra, durant les vacances deixaràs d’ingressar si ets autònom i els cobraments depenen només de la feina que facis.

Suposem que les despeses previstes pugen 1.800 EUR . No és molt millor anar arraconant cada mes 150 EUR per a que en el moment que arriba el pagament no pateixis? O, si comptes amb una paga extra de 1.200 EUR, no pots estalviar 50 EUR mensuals per a així disposar dels 1.800 EUR que ja sabem que et faran falta? Diu l’article que incorpora els nostres consells que ara, al Setembre, és moment de treure la calculadora. Potser sí, però l’ideal seria que fos per a planificar l’any vinent.

Quan no es fan els deures, la represa financera evoca l’alpinisme

Si no hi ha hagut una bona planificació, la recomanació és dedicar el mínim temps a retreure’ns-ho. L’important sempre és recollir l’aprenentatge, prendre’n consciència i actuar per a que no torni a passar.

De cara a l’any vinent, és aplicable tot el contingut de l’apartat anterior. Addicionalment, cal fer front a la situació que se’ns presenta ara.

En la mesura que sigui possible, a acOnseguir intentem evitar l’endeutament per a sortir endavant. Hem comprovat que la capacitat de les persones per a combatre situacions complicades és molt alta. Només cal la motivació corresponent. I sempre hi ha despeses de les què es pot prescindir fins el moment que es torna a tenir el control de les pròpies finances.

Vols que la teva propera represa financera sigui tranquil·la?

M’inspiro per a redactar aquesta entrada en una xerrada que vàrem preparar per a membres de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Tal com esmentava en un article anterior, la majoria de successos que anomenem “imprevist” en realitat no ho són. Però una malaltia d’aquesta magnitud sí que ho és. Els cotxes s’espatllen un dia o altre. Els electrodomèstics també cal reposar-los abans o després. Ara bé, gairebé ningú espera patir una malaltia greu que ho pugui arribar a canviar tot.

Previsió financera per a una crisi de debò

Qualsevol esdeveniment com una malaltia així pot tenir dues fatals conseqüències per a les finances personals:

1. Pot ser que els ingressos disminueixin. Sovint els tractaments mèdics que en són inherents provoquen que es produeixi la baixa laboral. Si el malalt és treballador per compte d’un tercer, la reducció és prou significativa com per a que es noti força. Per a sous molt alts o treballadors autònoms que cotitzin mínims, aquesta reducció pot ser gairebé dramàtica.
2. Probablement es produiran més despeses. Amb freqüència es demana als pacients una alimentació més sana o fins i tot ecològica. Això és car. També ho són medicaments que no quedin coberts per la Seguretat Social. O teràpies suplementàries i pròtesis diverses.

El vídeo que ha preparat l’AECC ens aporta una bona base de coneixements al respecte.

Avançar-se als esdeveniments: la previsió financera

Començava la xerrada amb dos elements de presa de consciència. Aquests ens ajudaran a estar millor preparats davant qualsevol mena d’autèntic imprevist.

Necessitem provocar que el que desitgem passi

Si volem anar de vacances a, posem per cas, Roma, dedicarem un bon nombre d’hores a planificar-ho. No ens presentarem a l’aeroport el dia del viatge a veure improvisadament quin vol podem agafar. Tampoc arribarem a la ciutat sense tenir assegurat l’allotjament.

És ben curiós com tenim ben assumit que per a que unes vacances siguin un èxit cal planificar-les. Per contra, per a altres temes tant o més importants que aquest no dediquem ni el temps ni els recursos necessaris.

Si considerem que la tranquil·litat financera té un gran valor, perquè no posem el que faci falta per a dotar-nos d’un bon coixí? No val la pena fer una bona previsió financera?

Ens cal informació i un detallat full de ruta per a no anar a cegues

Un cop decidit que volem estar preparats per a afrontar imprevistos greus, és imprescindible treballar dos aspectes als que hem fet referència repetidament a altres entrades del blog.

1. Necessitarem conèixer de quina situació partim: amb quins ingressos comptem, quines sortides de diners tenim o podem preveure, quins són els béns que hem aconseguit reunir i quin és l’import del deute que arrosseguem, si és el cas.
2. Haurem de planificar com arribar on volem amb el corresponent pressupost financer. Si en el punt anterior la pregunta acostuma a ser “quin”, ara ens centrem en el “com”. Volem saber com arribar al nostre objectiu de dependre de nosaltres mateixos, com cal fer-ho.

Una previsió financera no ho resol tot, però ajuda molt

Quan parlem de segons quins esdeveniments, els diners són secundaris. Però també és cert que no disposar d’un coixí econòmic suficient pot fer encara més dura la nova situació. N’ets conscient?

Quin imprevistos cobreix la teva previsió financera?

Evidentment, tot el que segueix a continuació es sustenta si prèviament hem aconseguit que els ingressos superin de manera generosa les sortides de diners. Per a posar-se en forma, fa falta esforç. L’objectiu val la pena. Veiem-ho.

Primer pas financer: el coixí mínim

Es tracta de reunir un estalvi base que ens permeti reaccionar a emergències sense recórrer a l’endeutament. La intenció és que un cop ens posem a reduir el deute seriosament (segon pas financer) no ens trobem que amb el primer imprevist ens calgui recórrer de nou a endeutar-nos.

Aquesta és una recomanació que a acOnseguir venim donant des de fa anys. Mentre els diners són en poder nostre, els podem utilitzar per al que faci falta. Abans de començar a pagar, assegurem-nos una liquiditat mínima.

Segon pas financer: reducció de deute amb efecte “bola de neu”

Un cop ja podem reaccionar a petits imprevistos, ens enfoquem a reduir deute. I per a saber a què ens enfrontem, res millor que fer una llista dels diversos préstecs. En general, queden excloses les hipoteques. El motiu és que la seva finalitat és finançar un habitatge que permet deixar de pagar un lloguer (despesa). A més, una casa de propietat sempre és un estalvi, immobiliari i poc líquid perquè hi vivim, però estalvi al cap i a la fi.

Normalment, jo proposo als meus clients començar pel deute més car. El que paguem més interessos. En Dave Ramsey introdueix una variant psicològicament molt interessant. Si es comença pel més fàcil de pagar, com ell proposa, aviat podem tenir un primer èxit. I això ens motivarà encara més a seguir endavant.

En tot cas, cada cop que acabem de pagar un préstec, els diners que dedicàvem a reduir-lo ens donen capacitat addicional per a liquidar més ràpid el següent. És l’efecte “bola de neu” d’aquest segon pas financer.

És molt recomanable anar tatxant de la llista allò que ja haguem pagat. És una fantàstica sensació anar eliminant línies i veure com augmenta la nostra força financera.

Tercer pas financer: el coixí necessari

Un cop lliures de deute, podem utilitzar tot l’estalvi que anem generant per a aconseguir un coixí amb el què ens sentim realment còmodes. No hi ha normes al respecte. Cadascú demanarà un nivell diferent de diners per a estar confortable.

En línies generals, potser una persona amb ingressos irregulars (posem per cas un autònom) necessitarà més coixí que no pas un funcionari. O també pot influir la càrrega familiar que depengui d’aquest estalvi. No és el mateix haver de respondre per un sol que per una família de cinc membres.

Quart pas financer: aconseguir el benestar per a la jubilació

Coincidim gairebé de ple amb en Dave Ramsey. Matemàticament, és complicat mantenir l’actual sistema de pensions de jubilació, i tots faríem bé d’anar acumulant un capital que ens permeti complementar la pensió que finalment ens toqui.

Com estem parlant d’un estalvi a llarg termini, els productes que escollim com a vehicle hauran de ser adequats a aquesta finalitat.

Cinquè pas financer: assegurar els estudis dels fills

Potser discrepo en l’ordre (podria ser un pas financer anterior), però tots els que tenim fills hauríem d’estar preparats per a afrontar els seus estudis sense recórrer al deute. I el producte d’estalvi escollit hauria de tenir un horitzó temporal de curt o mig termini.

Sisè pas financer: eliminar la hipoteca

Fins aquí, haurien de quedar resolts els imprevistos, una jubilació digna i els estudis del fills.

En aquesta situació, seria el moment d’esdevenir propietaris absoluts de l’habitatge on vivim. És el darrer pas financer per a eradicar el deute.

Setè pas financer: gaudir, invertir i donar

Sense deutes i amb tots els mínims coberts, les paraules gaudir, invertir i donar prenen molt de sentit. Recordem que els diners no són pas una finalitat, sinó més bé un mitjà. Un cop assegurada la qualitat de vida desitjada, és un moment ideal per a divertir-nos, invertir amb més risc o dedicar-nos a ajudar als altres.

Aquest vídeo ajuda a acabar de repassar el contingut d’aquesta entrada del blog.

Dones el primer pas financer de la nostra mà?

Començo amb un símil que utilitza que jo ja havia llegit en alguna altra banda. Si llencem una granota dins un olla d’aigua bullint, en sortirà d’un sol bot impulsada pel dolor. Ara bé: si la posem a la mateixa olla amb aigua freda i anem augmentant la temperatura gradualment fins l’ebullició, acabarà morint cuinada gairebé sense adonar-se’n.

Un mirall per a encetar la transformació financera

No penso fer la prova amb cap animal, i desconec la veracitat del paràgraf anterior. No obstant això, sí que em fa reflexionar. Com en Dave Ramsey, tinc clients que si a l’edat de 20 anys els haguessin posat en la situació en la què viuen ara haurien sortit esparverats. Però com el seu endeutament ha estat progressiu, ara hi neden sense la sensació de cremar-se. I observeu que podem substituir “endeutament” per “situació laboral” o qualsevol altra paraula que cregueu escaient.

De vegades costa mirar-se al mirall. Hi pot haver determinats aspectes de nosaltres mateixos que no ens agradin. Però l’espill no enganya (prescindirem dels que hi ha a parcs d’atraccions). A partir del moment que veiem una imatge, podem tancar els ulls o començar a prendre decisions.

Jo us puc assegurar que el mirall ajuda perquè ho he experimentat en la pròpia pell. M’apartaré per uns moments de l’àmbit financer. En plena adolescència un dia m’hi vaig mirar i no em van agradar gens els notables mitxelíns que vaig veure. Avui sóc una prova palpable que amb esforç i disciplina el cos respon al tractament. I, després del parèntesi, torno a les finances: l’economia domèstica també ho fa.

Consciència de base per la transformació financera

Dave Ramsey té una metodologia basada en set fases que veurem més endavant. No obstant, abans de començar el camí proposa assentar una consciència que ajudi a preparar-nos per a viure una positiva transformació financera. Veiem-ho.

1. Endeutar-se no acostuma a ser una bona opció. Jo mateix m’he referit a això altres cops (veure “Deutes i sabotatge a la llibertat financera”). Un préstec pot ser bo per a una empresa si amb ell aconsegueix palanquejar-se i obtenir més beneficis. El que acostuma a fer un particular amb el deute és pagar allò que avui no és al seu abast.
2. No hi ha dreceres cap a unes finances personals sanejades. És possible que et toqui la loteria, però és estadísticament poc probable. La transformació financera, el camí per a gaudir d’una bona salut econòmica, requereix esforç. Els mitxelíns als que feia referència abans no van marxar sols.
3. Ningú neix amb coneixements financers. Som ignorants també en aquesta matèria, fins que n’aprenem. Afortunadament, actualment a les escoles ja s’aporten uns mínims per a que les properes generacions sàpiguen relacionar-se millor amb els diners. De moment, la resta de la població s’ha de formar pel seu compte. acOnseguir posa el seu gra de sorra per a que així sigui.
4. Ens sembla que necessitem diners (i gastar-los) per a rebre l’aprovació dels altres. En Ramsey és encara més radical. Tenim tendència a comprar objectes que no necessitem amb diners dels quals no disposem per a impressionar a gent que (sovint) no ens importa.

Adoptem aquesta transformació financera al nostre país

És encoratjador que algú des de l’altra banda de l’Atlàntic estigui despertant una consciència que també és vàlida en el nostre entorn. En Dave Ramsey ho porta fent des de fa més de 25 anys. A acOnseguir ja en portem 8. Deixant a banda matisos, el que transmetem és similar. I molt útil.

Deixem per a un proper post les set fases que ell proposa per a seguir el camí cap a la transformació financera. Mentrestant, proposo anar-nos acostant al mirall.

Atreveix-te a prendre consciència de la necessitat d’iniciar la teva transformació financera!

Com sempre, hi ha quelcom que ha inspirat aquestes línies. En aquesta ocasió, es tracta d’un capítol del programa de TV3 “Economia en colors”, del que jo recomanaria veure la sèrie sencera. Ambdues temporades.

Com la paciència financera ens compensa en el futur

Diu en Xavier Sala i Martín que “les persones pacients són capaces de sacrificar la gratificació instantània a canvi d’obtenir algun tipus de compensació en el futur”. La cita anterior segueix “les persones impacients, per contra, prefereixen obtenir plaer immediat encara que això comporti perjudicis a llarg termini”. Crec que ja ho he comentat en altres ocasions. Entre elles, a l’entrada sobre “simplicitat financera”. Tenim tendència a complicar-nos la vida. Aniré més lluny: el sistema està pensat per a que ens la compliquem.

Proposo que portem aquesta paciència a termes econòmics. Podem escollir entre comprar objectes i serveis ara que, potser, no necessitem. O, alternativament, és possible invertir aquests mateixos diners per a donar cobertura a objectius futurs. En poden haver molts: muntar el propi negoci, poder pagar estudis millors per als fills, comptar amb un coixí per a atendre imprevistos, i un llarg etcètera.

Com ja he escrit altres cops, en realitat d’imprevistos n’hi ha pocs. Quan comprem una nevera sabem que la seva vida és limitada. Si no ens planifiquem, quan l’electrodomèstic s’espatlla no ens queda més remei que recórrer al deute. És una qüestió de prioritats. Al final, no hi ha una opció millor que l’altra, però és bo ser conscient de les implicacions de les decisions que prenem.

Paciència financera i interès compost

Si l’opció que escollim és prioritzar l’estalvi per a objectius futurs, em permeto recordar els beneficis de l’interès compost.

Suposem que tenim clar que volem atendre un objectiu de llarg termini. Un exemple clàssic seria poder gaudir un complement a la nostra pensió. Hi ha moltes maneres de planificar aquesta mena d’estalvi. Una d’elles seria trobar algun producte amb interès compost. Recordem de què es tracta: els interessos que obtenim es reinverteixen en el mateix estalvi per a generar una millor rendibilitat. Possiblement aquesta mena d’inversions seria el paradigma de la paciència financera. Diners que no ens convé tocar per a obtenir un guany futur més elevat.

L’entrenament de la paciència financera

La bona notícia és que la paciència financera es pot entrenar. Hem viscut molts anys en una societat que semblava premiar valors com el benefici fàcil, l’esforç mínim i l’aparent prosperitat. Possiblement la crisi ens hagi aportat una nova consciència. Des d’acOnseguir també intentem aportar el nostre granet de sorra en aquest sentit.

Vols planificar-te de la nostra mà amb paciència financera?

En alguna banda vaig llegir o escoltar que en moltes ocasions ens costa emancipar-nos. Hi ha resistències evidents: cada cop els fills marxen més tard de casa els pares. Però la manca d’emancipació va més enllà. De la protecció dels pares passem a la de les empreses o sindicats. I d’aquesta a la de l’Estat.

El canvi d’actitud com a primer pas en la inflexió financera

Aquesta emancipació tardana respon al fet que ens hem acostumat que ens protegeixin. És el que té l’estat del benestar. Confiem que algú acabarà traient-nos les castanyes del foc. En aquest entorn, en el passat fins i tot hem confiat en qui no tocava: els bancs. Els anys de crisi més profunda ens ho han deixat ben clar. D’altra banda, es veuen a l’horitzó del futur núvols de tempesta. Ja fa temps que es parla que les pensions perillen per als treballadors més joves.

En mig de tot això, em sembla urgent un canvi d’actitud. Cap banc ens va obligar a signar hipoteques impossibles de pagar si arribava un canvi de cicle. Ni inversions en preferents que es poden haver endut part dels nostres estalvis. Varen ser decisions nostres.

Ens podríem haver informat millor? Què podríem haver fet per a evitar-ho?

De la mateixa manera, molts ja veiem que no quadren els números pel que fa a les pensions. Cada cop hi ha més jubilats i menys treballadors que cotitzin a la Seguretat Social.

Què podem aportar de la nostra part per a posar-nos al comandament financer de les nostres vides?

Refer hàbits per a la inflexió financera

L’economia domèstica al final només es basa en ingressos i despeses.

Pel que fa a ingressos, no hi ha res com ser treballador autònom per a rendir al màxim. Tots els que estem dins aquesta categoria sabem que el que ingressem depèn en un percentatge altíssim de nosaltres.

Però… és que potser els ingressos d’un treballador per compte aliena no estan en funció del seu rendiment? Quan dones el millor de tu mateix hi ha d’haver una recompensa. Si aquesta no es produeix, possiblement no ets a l’empresa adequada. Provocar un canvi en aquest sentit també passa per la pròpia actitud.

I passem a despeses. Tenim consciència del que fem amb els diners? Una de les meves entrades preferides del blog és la relativa a la tranquil·litat de tenir un pressupost. He repetit en diverses ocasions que som éssers impulsius. Especialment quan no ens sentim satisfets amb nosaltres mateixos i busquem (inútilment) que determinades compres ens ho facin oblidar. Reconèixer aquest fet és un primer pas. No ens fan falta tants objectes. Ni tantes experiències cares. Si des d’aquest nivell de consciència controlem els diners que sortiran del compte bancari, veurem canvis molt significatius a nivell d’estalvi.

Resum de consells per a la inflexió financera

1. Prendre el control en les pròpies decisions financeres, amb el màxim d’informació disponible que provingui de fonts independents.
2. Ser conscients de la nostra capacitat de generar més ingressos i treballar per a fer-los créixer.
3. Adonar-nos dels hàbits de despesa que ens perjudiquen i canviar-los.

T’animem que avancis amb acOnseguir cap a la teva inflexió financera