“El frau més gran de la història”. Aquest és el títol d’un dels capítols d’un relat al qual faré referència més endavant. Aparentment, no té res a veure amb finances. Però lliga amb una idea que he esmentat repetidament en aquest blog. Ens compliquem financerament la vida. En la majoria d’ocasions de manera inconscient. Tot d’una mirem al voltant i ens diem: com és que la meva economia personal o professional està així?. L’antídot és seguir criteris de simplicitat financera.
Tornem al llibre. Es tracta de “Sàpiens”, de l’autor Yuval Noah Harari. Us citaré com el descriu Mark Zuckerberg, segons apareix a la mateixa portada. “És un gran relat de la història de la civilització humana, des dels primers caçadors recol·lectors fins a la societat i economia actuals”. Què ens aporta al camp de les finances?. Ho veurem tot seguit.
El frau que ens va començar a apartar de la simplicitat financera
Segons Harari, durant 2’5 milions d’anys els humans es van alimentar a còpia de recol·lectar plantes i caçar animals salvatges, però fa “només” 10.000 anys varen començar a sembrar i pasturar, en el que s’anomena la Revolució Agrícola. Molts experts afirmen que aquest fet els va permetre abandonar els perills de la caça i començar a gaudir d’una millor qualitat de vida.
No opina el mateix l’autor de “Sàpiens”. Des del seu punt de vista, l’excedent d’aliments es va traduir en una explosió demogràfica, elits privilegiades i l’aparició de tota una sèrie de necessitats inexistents fins llavors.
Efectivament, el cultiu de, posem per cas, cereals, requeria una bona inversió de temps i esforç. Cada cop que hi havia una millora que semblava que havia de fer la vida més fàcil, resultava que la càrrega de treball s’incrementava. Hi ha un paràgraf en el què es posa un exemple molt gràfic: fins i tot quan la collita era tot un èxit això es traduïa en l’obligació de defensar els graners de lladres i enemics. Calia construir parets i fer torns de guàrdia. Vistos els resultats, podem llegir al llibre com apareix el dubte de si va ser l’home qui va “domesticar” animals i plantes, o si va estar justament a l’inrevès.
Una cita per a la reflexió
Reprodueixo literalment paraules de l’escriptor: “Una de les poques lleis indiscutibles de la història és que els luxes tendeixen a convertir-se en necessitats i a generar noves obligacions”. I no cal remuntar-nos a fa uns pocs milers d’anys. No havien de facilitar-nos la vida ordinadors, rentadores, rentavaixelles, mòbils? O potser ens han esclavitzat més?
El que passa quan no hi ha simplicitat financera
Crec que molts ens podem veure emmirallats en el següent cas hipotètic. Treballem fort per a aconseguir un increment de sou, i finalment aquest arriba. Això, òbviament, ens satisfà molt, ens fa momentàniament feliços. Veiem què pot passar a continuació.
Si hem fet tot aquest esforç per aquest objectiu, el primer que pensem quan l’assolim és en premiar-nos. I això acostuma a conduir a gastar-nos-ho tot o una part. Potser ha arribat el moment de gaudir d’un habitatge millor (més hipoteca o lloguer), o d’un cotxe o vacances més cars. En el pitjor dels casos, fins i tot ens endeutem comptant amb aquests ingressos addicionals. Tot d’una, gaudim d’una vida suposadament millor que ens demana també més esforç econòmic. Ens acostumem al nou status, i paulatinament la joia inicial minva.
Ho esmentàvem en una entrada de fa mesos d’aquest blog. Els diners sí donen la felicitat, però no tant com sembla. En realitat, ens equivoquem si la busquem només seguint aquest camí.
La simplicitat financera ens pot ajudar a viure millor
Enllacem amb el que hem repetit molts cops. Val la pena analitzar on van a parar els diners que guanyem. Si allò que adquirim ens satisfà molt, podem donar per bona la despesa. Si no és així, gairebé és urgent introduir els canvis necessaris per a canalitzar els ingressos d’una altra manera. Són moltes hores les que dediquem a obtenir-los. Gastar-los sense una planificació pot allunyar-nos del que realment ens motiva.