Segurament ho heu dit o pensat algun cop. Si fóssiu més joves. Si llavors haguéssiu comptat amb l’experiència que teniu ara. No es pot tirar enrere. Però de vegades hi ha opcions que s’hi aproximen molt. Us imagineu tornar a començar sense deute? Tots mereixem una segona oportunitat financera. Especialment si ja no queda cap altra sortida per a sobreviure.
Abans de la segona oportunitat: com l’aigua arriba al coll
Per a molts, els darrers anys han estat especialment durs. N’hi ha que han perdut la feina. D’altres han patit una important baixada d’ingressos. De ben segur, de tot això se’n pot treure un bon aprenentatge. Amb consciència, podem adoptar una manera diferent d’enfocar les finances personals o professionals. Però acostuma a passar que els deutes originats pels errors comesos queden. I poden representar una llosa feixuga d’arrossegar.
De diferents clients recollim multitud de motius per a no haver fet uns canvis que ara veiem clarament que haurien estalviat molts problemes. Sovint costa renunciar a allò que estem acostumats. Quan ens trobem amb menys ingressos, podem tenir tendència a amagar el cap com (diuen) fa un estruç. Ens referíem a això en una recent entrada del nostre blog.
La solució més fàcil és el deute. S’amplia la hipoteca. Es demana un préstec. Quan tot això ja no dóna per a més es recorre a la targeta de crèdit. I si no s’és conscient de quin és l’escandalós interès que es paga per un deute d’aquesta mena, fins i tot s’hi recorre abans. També hi ha el recurs de crèdits absolutament abusius que es contracten a Internet.
Com a resultes de tot plegat, arriba un punt que cada principi de mes arriben càrrecs de quotes que poden arribar a superar de llarg els ingressos. Us sona?
La segona oportunitat pot ser la única via
La nostra experiència és que hi ha un punt on no hi ha cap possibilitat de redreçar la situació pels mitjans tradicionals. Això passa si:
- Les sortides de diners superen de molt els ingressos. Senzillament, no hi ha res a retallar. Pagats els préstecs, amb prou feines n’hi ha per a fer front al lloc on viure, als subministraments i al menjar.
- Els bancs no et donen cap sortida. Qualsevol refinançament supera els límits que tota entitat financera assigna quan es tracta de deixar diners, i la sensació que et queda és que volen que per a pagar el deute renunciïs a tenir sostre i menjar.
Què es pot fer en aquests casos?
La Llei 24/2015 de 28 de Juliol (anomenada de “segona oportunitat”) ha demostrat ser una porta de sortida per a nombroses famílies durant els darrers dos anys.
Fins l’aparició d’aquesta legislació, només les empreses tenien una via per a demanar quedar lliures de deutes. Ara això és possible per a particulars i autònoms.
Molt resumidament, els passos a seguir són:
- Intentar trobar un acord extrajudicial amb els creditors amb l’ajuda d’un mediador concursal.
- Si no s’arriba a cap acord en un termini d’uns dos mesos, el deutor i el mediador podran demanar el concurs de creditors a un jutge.
- Si aquest últim arriba a la conclusió que no hi ha no diners ni béns per a donar cobertura als deutes i considera que hi ha bona fe, pot alliberar el deutor de tots o una bona part dels deutes. S’exceptuen els que es tinguin amb organismes públics o els derivats de manutenció de fills, si és el cas.
Evitar la segona oportunitat: quan demanar ajuda?
Francament, jo prefereixo no haver de recórrer a l’esmentada llei de segona oportunitat. Tots els qui estiguin passant per una situació d’ingressos superats per les despeses val la pena que hi facin front el més aviat possible.
De vegades, si el deute no s’ha fet massa gran i encara entrem en els paràmetres que les entitats financeres consideren raonables per a concedir un préstec, som a temps de negociar amb els bancs un pla de pagaments que permeti fer front als deutes sense renunciar als mínims per a poder viure.
A acOnseguir tenim una àmplia experiència en buscar solucions per a gaudir d’una segona oportunitat. Això pot ser per via de la llei o, si encara som a temps, per altres mitjans. I també acompanyem en posar les bases per a que aquesta segona oportunitat no torni a fer falta.