“Tot és possible si tenim una actitud i una manera de pensar que recolzin el nostre èxit”. Aquesta és una frase extreta d’un manual bàsic de Programació Neuro Lingüística. L’esmento perquè podria resumir força bé tot el que ve a continuació. És molt probable que les nostres vivències econòmiques responguin una programació financera prèvia. El que no es veu explica el que sí es veu. Ment, emocions i esperit influeixen en el que passa físicament.
Com en altres ocasions, la inspiració per aquesta entrada prové d’un llibre. Es tracta de “Els secrets de la ment milionària” de T. Harv Eker. Val la pena llegir-lo i impregnar-se de la seva essència.
Els orígens de la programació financera
Aquest autor parla d’un patró dels diners o principi de la riquesa. La nostra programació influeix en els nostres pensaments. Aquests, a la vegada, afecten els sentiments que tenim. Uns determinats sentiments provoquen per la seva part unes accions concretes. I les accions porten associats uns resultats.
En conseqüència, tot s’origina en la programació financera. I aquesta sol derivar de tot allò que vàrem sentir, veure o experimentar de petits. És a dir:
- Programació verbal: el que vàrem escoltar dels nostres pares, familiars o altres persones properes.
- Models de referència: el que vèiem que feien aquestes mateixes persones que ens envoltaven.
- Incidents concrets: vivències que hem tingut en primera persona respecte els diners.
Afortunadament, tota programació financera es pot canviar. Per a fer-ho, podem atacar els tres anteriors àmbits en quatre passes:
- Consciència: detectar-ho.
- Comprensió: adonar-se que aquesta forma de pensar no és nostra, sinó d’altres persones.
- Dissociació: separar-nos d’uns pensaments o sentiments que no ens convenen.
- Reacondicionament: incorporar nous arxius mentals que sí ens siguin útils.
En T.Harv Eker defineix fins a 17 arxius mentals per a recondicionar-nos. I, francament, convé llegir-los i deixar-se sentir cadascun d’ells. Veiem quins són.
Els components del “reset” de la programació financera
- La vida la creem nosaltres, no és “allò que ens passa”. Es tracta de no fer-nos les víctimes donant la culpa als altres, justificant la situació o queixant-nos.
- És més recomanable jugar “a guanyar” que no pas a “no perdre”.
- No és el mateix “desitjar” que “comprometre’s” a aconseguir-ho.
- És molt diferent pensar “en gran” que “en petit”: un cop detectat el talent natural de cadascú, cal arribar al màxim de gent per a solucionar els seus problemes.
- Posar el focus a les oportunitats més que no pas als obstacles. I estar agraït pel que es té.
- Acostar-se a les persones que tenen diners i aprendre d’elles, en comptes d’envejar-les.
- Allunyar-se de gent negativa. Per contra, tenir present que en tot el que succeeix hi ha un aprenentatge que ens ajuda.
- Estar disposats a promocionar-nos i vendre’ns per a prosperar econòmicament.
- Romandre sempre més forts que els problemes que vagin apareixent.
- Acceptar de bon gust el “rebre”, i no només en el cas dels diners
- Cobrar per resultats i no pas per temps
- Evitar haver d’escollir entre dues opcions si les dues són bones. Triar les dues alhora.
- Mesurar la pròpia riquesa en patrimoni més que no pas en ingressos com a treballador.
- Administrar bé els diners per a acabar aconseguint la independència financera.
- Diferenciar entre fer que els diners treballin per a un i haver de treballar pels diners. En el primer cas, parlem d’ingressos passius de negocis o inversions.
- No deixar que la por ens aturi. Tots tenim pors que dificulten sortir de la zona de confort.
- Reconèixer que hi ha moltes coses que no sabem i seguir aprenent. Per a tenir èxit cal ser, fer i tenir (en aquest ordre).
Els quatre pilars sobre els que es sustenta un patrimoni
Sense cap mena de dubte, si incorporem els anteriors “arxius” a la nostra programació financera els resultats seran diferents. De fet, l’autor dedica diverses pàgines a cadascun dels anteriors punts. De tots ells, he escollit per a tancar aquesta entrada la importància del patrimoni per sobre dels ingressos pel treball.
Així, és habitual que hom mesuri la seva riquesa amb el seus ingressos. O, més concretament, amb el sou. No obstant això, coincideixo en recalcar que els diners que entren anualment només son una part de la riquesa. Aquesta es basa en:
- Ingressos, per treball o passius (els que arriben sense dedicar-hi moltes hores). Són la base de tot, perquè omplen l’embut financer.
- Estalvis, és dir, el que es reserva dels ingressos.
- Inversions, que és la manera d’utilitzar els estalvis per a crear ingressos passius.
- Simplificació, que equival a portar un estil de vida que permeti estalviar (i invertir) al màxim. Recordem que no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.
Acompanyament en els canvis de programació financera
A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en els teus canvis de programació financera. Sovint la riquesa és proporcional a la mida de la zona de confort. Com més confortables ens sentim en diversos àmbits, amb més diners comptarem.
I, com acostumem a fer, tanquem aquesta entrada amb alguns enllaços. El primer ens porta a conèixer millor en T. Harv Eker. I el segon ens du a una altra entrada del blog molt relacionada amb aquesta temàtica. En ella s’aprofundeix en els beneficis de la introspecció financera.