Dins la meva educació, tant a nivell de gestió com de coaching, hi ha un consell que m’ha arribat sovint a través de llibres i mestres: és molt important posar-nos en marxa, i donar el primer pas el més aviat possible. Ho deia fa temps en Guy Kawasaki al bestseller “El arte de empezar”: el que més costa per a posar-se en marxa és posar-se en marxa, i (aquesta part l’afegeixo jo) financerament també.
Què vol dir posar-nos en marxa?
Significa que, en màrqueting, no cal tenir el producte o el servei perfectes per a llençar-los al mercat. I, en l’àmbit de les nostres finances personals o familiars, per a donar el primer pas no és necessari esperar un augment de sou, ni que disposem del temps necessari, ni que ens deixin un ordinador per a preparar un recull de despeses… hi ha un munt de resistències per a no portar a terme allò que, en el més profund de nosaltres mateixos, sabem que cal fer. M’atreviria a dir que, fins i tot, ens hem acostumat a conviure-hi. No obstant, sovint és urgent que ens hi posem, perquè ja hem viscut en la pròpia pell què passa quan no tenim els nostres diners sota control.
Quin és el primer pas que recomanem?
En finances, abans que res cal conèixer amb un mínim de precisió en quin punt estem, és a dir:
- què és el més important per a nosaltres
- amb quins ingressos comptem
- de quins béns disposem
- què hem vingut gastant fins ara habitualment
- quins deutes tenim pendents de pagar
Un cop haguem fet aquesta fotografia de la situació de la qual partim, estarem en condicions d’analitzar-la, i arribat aquest moment no hi ha res que ens impedeixi començar a caminar en la direcció que haguem decidit.
Exemple de “posar-nos en marxa”
Imaginem que fa temps que volem disposar d’un coixí d’estalvi i no hi ha manera de tenir-lo. Només és qüestió de posar-s’hi i donar-li la prioritat que es mereix. En la majoria de les ocasions, les despeses que són realment imprescindibles no van més enllà de les següents:
- alimentar-nos i cuidar-nos (menjar, higiene)
- allotjar-nos (disposar d’un sostre i dels subministraments per a viure-hi: aigua, llum, etc.)
- si tenim fills, educar-los (el que inclourà escola i, potser, universitat)
- moure’ns (poder anar a la feina, transportar els nens cas que sigui necessari)
Un cop es fixen prioritats i objectius en funció d’allò que sigui important per a nosaltres, resulta que hi ha força sortides de diners que són qüestionables. No ens trobem tan lluny d’on volem ser si donem el primer pas per a acostar-nos-hi.
A acOnseguir som especialistes en acompanyar en aquest primer pas i tots els canvis que, un cop es dóna, es produeixen a nivell financer. Sovint, hi ha un abans i un després, es fa un salt en el nivell de consciència i res es veu de la mateixa manera.