Com hem explicat en altres entrades, amb els nostres clients acostumem a començar per fer una anàlisi d’ingressos i despeses, segueix una presa de consciència, s’adopten decisions responsables i es planifica com aconseguir objectius. D’aquests, una fita relativament habitual és poder estalviar, i la qüestió que apareix quan queda clar que això és possible és com planificar l’estalvi. En aquest punt, val la pena entendre el poder de la diversificació financera, l’equivalent a la vella dita de no posar tots els ous al mateix cistell.
Podem enfocar aquest tema des de diferents òptiques.
1. Diversificació financera segons quan necessitarem els diners
Estalviar per estalviar no té sentit, hauríem d’assignar un destí als diners. I, en general, podem classificar l’estalvi en funció de quan farà falta que aquest sigui líquid:
- A curt termini, diners totalment disponibles per a qualsevol imprevist (tot i que n’hi ha molts que, si hi pensem, no ho són): per exemple, per a canviar un electrodomèstic que ja veiem que està arribant al final de la seva vida útil.
- A mig termini, diners amb els que no comptem fins passats de 5 a 10 anys, o potser abans segons les condicions: posem per cas, per a pagar la universitat dels fills, o poder fer efectiva l’entrada d’un pis.
- A llarg termini, diners als que renunciem durant un mínim de 15 anys, amb la finalitat, per exemple, de gaudir d’una bossa d’estalvi que ens permeti una millor jubilació.
I per què diferenciem amb aquest criteri? Perquè com més lluny en el temps ens calguin els diners, més podrem arriscar (dins un límit de seguretat en el què ens sentim confortables), i això possiblement significarà rendiments més alts. Per contra, diners disponibles es traduiran en interessos baixos o gairebé nuls.
2. Diversificació financera mitjançant les aportacions recurrents
Això és especialment indicat quan s’inverteixen estalvis a llarg termini en renda variable (borsa), i respon al fet que és molt difícil saber en quin moment invertir, perquè l’evolució en períodes curts és ondulant (a pujades segueixen baixades, i a la inversa) i qualsevol succés inesperat (Brexit, actes terroristes, etc.) pot traduir-se en importants baixades. Per contra, totes les estadístiques demostren que, a llarg termini, la renda variable té una clara tendència a l’alça.
En aquest escenari, una manera d’invertir i aprofitar tant les baixades com les pujades és anar fent aportacions recurrents mes a mes, sabent que a llarg termini és molt probable que tinguem significatius guanys. Amb aquest sistema:
- en un mercat a la baixa podrem anar acumulant participacions cada cop més barates les quals, quan la borsa torni a pujar, faran promig amb les participacions comprades cares fins que recuperem la inversió i quedem en posició de començar a guanyar, i
- en un mercat a l’alça, anirem acumulant beneficis què, quan comencin les baixades, ens permetran assumir les pèrdues de les darreres participacions comprades cares abans de les baixades, fins que el mercat es recuperi de nou.
Per a seguir aquesta estratègia de diversificació financera, no cal disposar de molts diners mensuals (amb 50 EUR pot ser suficient), si trobem productes adequats per a fer-ho.
3. Diversificació financera en tipus d’inversió
Apart de la diversificació a la qual ja obliga el repartiment de l’estalvi en curt, mig i llarg termini, dins de cadascuna d’aquestes categories també es poden escollir diferents vehicles (dipòsits, fons, renda fixa o variable, deute públic, comptes corrents, etc.).
Si ens centrem en el llarg termini, que és probablement el que ofereix més alternatives, al nostre país ocupa un lloc prominent una inversió immobiliària que no acostuma a permetre massa diversificació. Per contra, en renda fixa o variable és més senzill diversificar, i no cal disposar d’un gran capital si escollim un bon vehicle per a fer-ho. Les possibilitats són molt àmplies: geogràficament (Europa, Estats Units, països emergents, etc.), per tipus d’indústria o sectors, per mida de les empreses, i un llarg etcètera.
En definitiva, la diversificació permet disminuir risc, i a les anteriors línies ho hem plantejat en tres eixos: segons el moment que necessitarem els diners, mitjançant les aportacions recurrents al llarg del temps, i per tipus d’inversió.