La planificació financera és l’eix principal d’aquest blog, tant a nivell general (sempre recomanem comptar amb un pressupost, i seguir-lo), com en moments puntuals (per exemple, en la compra d’un cotxe). En aquesta ocasió, abordarem com planificar financerament la posta en marxa de la teva llar, que, al cap i a la fi, seria el pas següent per a la majoria de persones què contractin una hipoteca (tema tractat en la darrera entrada).
Anar a viure a un nou habitatge suposa tota una sèrie de despeses o inversions que és molt convenient tenir ben presents. Si aprofundim, algunes d’elles estaran en funció del temps que tinguem pensat viure-hi o, en aquesta mateixa línia, si el lloc triat per a muntar la llar és de propietat o de lloguer.
En efecte, les decisions relatives a mobles, i altres elements decoratius o pràctics com ara cortines, tendals, pintura de les habitacions, punts de llum o electrodomèstics que després sigui complicat de moure, és molt interessant que es meditin en base al temps que haguem de fer-ne ús.
Els qui hagin fet una o més mudances al llarg de la seva vida saben molt bé de què parlem: si estem de pas en un habitatge, mobles que anaven bé en un pis pot ser que no encaixin gens en un altre, o que resulti molt car el seu transport (especialment si es canvia d’una ciutat a una altra). Tot allò que no es pugui aprofitar no queda més remei que regalar-ho o posar-ho a la venda (hi ha un munt de possibilitats per a fer-ho), i en tots els casos o no es recupera res del seu valor, o se n’obté una xifra força inferior al que va costar.
Un altre aspecte a considerar és el cost de moure físicament totes les pertinences. Vivim en temps d’especialistes, i contractar una empresa de mudances té molts avantatges, i també un preu. Val la pena ponderar els mal de caps i temps que ens estalviem amb el que estem disposats a pagar per aquest servei.
Dins aquest mateix apartat del trasllat pròpiament dit, s’arribi o no a un acord amb una empresa que ajudi a fer-ho, hi ha moltes maneres d’estalviar. Els supermercats llencen a diari una gran quantitat de capses ideals per a omplir amb el nostre aixovar. D’altra banda, és una molt bona oportunitat per a fer neteja de tot allò que no faci falta, per tal que el nombre de paquets i el temps necessari per a moure’ls quedi minimitzat.
Tornant a tema de les especialitzacions, contractar algú que ajudi a triar mobles que estiguin en la línia del què desitgem (per exemple, si anem a viure a un pis de pas, que siguin el més econòmics possible) o que ens doni un cop de mà per a que el cost mensual dels subministraments sigui el més reduït que es pugui (escollint bé els electrodomèstics, il·luminació amb leds, o contractant la tarifa més adequada per a les nostres necessitats) pot representar menys mal de caps i un bon estalvi en temps i diners a mig i llarg termini.
I, és clar, la suma de totes les despeses i inversions que tinguem previstes hauria d’estar coberta pels diners corresponents, evitant en tot moment que una part d’aquesta posta en marxa hagi de finançar-se amb un préstec (especialment, si aquest és tan car com la targeta de crèdit).
Com sempre, parar-se una estona per a planificar financerament aquesta operació, o qualsevol altre, dóna la tranquil·litat de saber quin cost té i com es durà a terme. I no cal dir que com amb temps ho planifiquem, millor, perquè podrem lligar-ne els detalls i assegurar-nos de comptar amb el diners necessaris.