Quan ens posem a fer qualsevol tasca ens calen dos elements. En primer lloc, una raó per a posar-nos-hi. I, a continuació, eines o maneres de portar-ho a terme. La finalitat d’aquesta entrada és aplicar això mateix a l’economia personal o familiar. Les motivacions financeres per a estalviar depenen del moment de cadascú. En veurem dues de ben diferents. I per a retallar despeses o estalviar hi ha multitud de vies. He vist clients que un cop motivats fins i tot sorprenen amb la seva determinació. Proposarem un esquema per a tenir èxit.
Per a començar, motivació financera
Els qui seguiu aquest blog, ja sabeu com valoro aconseguir la independència financera. Ja hi ha alguna entrada escrita al respecte i aviat en prepararé una altra encara més completa.
El que es necessita per a assolir independència econòmica són diners. Veieu complicat acumular-ne prou? M’agradaria fonamentar la vostra motivació financera amb algunes xifres.
Creieu que és molt o poc 50 EUR mensuals? Sabeu què es pot acumular a llarg termini amb aquest import? Tot depèn de què en feu, i durant quant de temps. Per exemple, si teniu 30 anys per davant, podríeu acumular uns 41.000 EUR. I en 40 anys, 74.000 EUR. És la màgia de l’interès compost, concretament d’un 5%. No s’ha escollit aquest percentatge a l’atzar. Coincideix amb la mitjana anual des de l’any 1900 per a inversions borsàries. Més endavant donaré més detalls de la font.
Per a altres terminis i una mica més de precisió, aquí teniu el següent quadre:
La motivació financera de l’aigua al coll
Certament, és molt millor retallar despeses pensant en un objectiu d’estalvi que no pas en un de subsistència. Però també arriben clients en aquesta situació.
L’experiència demostra com costa renunciar a un cert nivell de vida. Sovint es prefereix refinançar deute que no pas anar al veritable origen del problema i retallar despeses. Vull deixar clar que, per a mi, unificar crèdits i allargar terminis és la darrera opció. És la que costarà més interessos i acabarà per empobrir-nos encara més. Així, es para el cop, però freqüentment amb això no n’hi ha prou si no es fa res més.
Amb motivació financera, anem per feina
Precisament si parlem de pagar interessos, som conscients dels que es poden arribar a desemborsar per una hipoteca? Tot i les baixades de molts índex de referència, encara hi ha contractes amb tipus força cars. No oblidem l’interès compost. La decisió de comprar un pis més petit o en un barri més modest pot representar un bon estalvi. Encara més si el lloguem. I això és especialment aplicable a joves qui no tinguin lligams enlloc.
Passa quelcom molt similar amb els vehicles. Si realment fa falta tenir-ne un de propietat, el més barat deixa marge per a un major estalvi.
Les anteriors dues sortides de diners acostumen a estar al capdamunt de qualsevol llista de les que preparem amb clients. Sovint, les acompanyen alimentació i escoles, si hi ha fills. I segueixen un bon nombre d’altres partides de menys import.
Convé mirar-nos-les amb esperit crític. Amb una bona motivació financera i objectius concrets gairebé sempre hi ha on retallar. Es tracta de parar-nos a cada despesa, i fer-nos algunes preguntes:
- Què costa mensualment o anualment allò?
- Quin benestar aporta?
- Preferim aquest benefici actual o la independència financera futura a la què ajudarà aquest estalvi?
Et quedaràs de braços creuats?
Et proposo analitzar a què dediques els diners que guanyes cada mes. De la llista de despeses, tria les cinc que t’aportin menys valor. Què passaria si estalviessis el que hi dediques? Quin import podries tenir acumulat en uns anys?
Com és habitual, acabo amb algun enllaç. Concretament, un de propi relatiu a la independència financera. I un altre que dóna suport al 5% que hem triat anteriorment per a fer els càlculs basats en l’interès compost.
Finalment, recorda que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar a trobar la motivació financera que necessites i aconseguir una major independència econòmica.
Imatge de Gerd Altmann a Pixabay