No em cansaré d’escriure sobre aquest tema: la tranquil·litat de tenir un pressupost no té preu. Val molt la pena dedicar-hi una estona per a després poder desconnectar sabent que, si fem que el pressupost es compleixi, els objectius s’assoliran. Encara que no ho sembli, és així de senzill.
Només es tracta de fer a nivell domèstic el que fan les empreses que estan ben organitzades, amb la diferència que en molts casos el nivell d’incertesa dels ingressos en un pressupost personal o familiar baixa dràsticament i, sobre tot, es triga molt menys a preparar-lo.
Per què fa falta un pressupost?
Tant a nivell empresarial com a nivell domèstic, preparar-lo ens obliga a:
- pensar què és el que volem, quins objectius tenim,
- recollir informació que ens ajudi a preparar-lo,
- posar-nos d’acord (si no estem sols),
- implicar-nos en la seva confecció,
- establir de quina manera en farem seguiment, i
- motivar-nos per a que es faci realitat.
Si en un entorn empresarial hi ha un laboriós procés en el que es preparen pressupostos a tots els nivells (vendes, fabricació, compres, recursos humans, màrqueting, inversions, etc.), quan parlem de persones o famílies, gairebé sempre en tindrem prou esbrinant el següent:
- els ingressos que tindrem,
- les despeses corrents que es produiran, i
- les sortides de diners puntuals (però importants) que es donaran.
Pel que fa a ingressos, si aquests provenen de sous i els contractes són indefinits, possiblement en aquesta part hi haurà poques incògnites. Cas especial és el dels autònoms, on serà necessari separar clarament les xifres del negoci i els números relatius a la economia domèstica (dedicaré un proper post al tema).
Les despeses corrents és molt probable que tinguin una forta base sobre el que ja sabem que hem gastat durant el darrer any (i si no ho coneixem cal determinar-ho a partir d’extractes bancaris, targetes de crèdit, etc.). Amb aquesta informació a la mà, només cal dedicar uns minuts a pensar si hi hauran canvis significatius de cara al període sobre el qual fem el pressupost per a confeccionar-lo.
I, finalment, quan ens referim a sortides de diners puntuals estem centrant-nos en aquelles partides de despesa que es produeixen cada un cert nombre d’anys, com ara pintar la casa, fer-hi obres, preparar l’entrada per a l’adquisició d’un habitatge, canviar el cotxe, etc.
La paraula pressupost a nivell domèstic pot donar molt de respecte, però només es tracta d’una eina que facilita molt la gestió dels diners. Un cop està fet, les decisions són senzilles: si els ingressos no fallen, el que hi ha al pressupost és el que es pot gastar, i el no hi és no hauria de sortir de la nostra butxaca.
Et donem un cop de mà amb el teu pressupost?
Descarrega aquí el full de planificació econòmica!