Aquesta és una d’aquelles entrades del blog que vol inspirar-vos per a donar un pas. M’agradaria que aquesta lectura us motivés per a adonar-vos que no hi ha res que no puguem canviar si ens ho proposem. I a nivell econòmic també. La intel·ligència financera no és un do. Com qualsevol altra intel·ligència, hi estarem més o menys ben dotats. Però, en gran part, depèn de com l’entrenem.
De fet, m’agradaria inspirar-vos de la mateixa manera que jo m’he inspirat en un llibre. Suposo que no cal dir que és una lectura que recomano. Es tracta de “L’educació del talent” de José Antonio Marina. És una obra que dóna eines a pares i docents per a l’educació dels fills. Res a veure amb economia personal, però sense voler-ho il·lumina també en aquest àmbit. La qüestió és que al llibre no hi diu res de la intel·ligència financera, però sí de dues intel·ligències més. Les veurem tot seguit. Per cert, salvant les distàncies, en educació financera per a nens també tenim alguna entrada escrita al blog.
Intel·ligència financera per a treure partit de les cartes que ens han tocat
Vaig començar a pensar en aquest post en llegir una reflexió del Sr. Marina. En una partida, guanya sempre qui rep les millor cartes? Tots sabem que no. Guanya qui juga millor les que té. El que aporta l’educació és ensenyar-nos a jugar amb el que ens toca.
A partir d’aquest punt, mentre llegia vaig anar anotant què em podia servir per a inspirar-vos financerament. De manera recurrent, em venien al cap determinades experiències amb clients.
Com avançava abans, l’autor del llibre parla de dues intel·ligències:
– La intel·ligència generadora, que es concreta en opcions, sentiments, idees i desitjos. M’atreveixo a afegir que, en coaching, en referir-nos a això parlaríem de consciència.
– La intel·ligència executiva, que supervisa, avalua i dirigeix l’acció. Si ho torno a adaptar al meu camp, és el que en coaching anomenaríem decisió responsable.
De la meva collita afegeixo també que ambdues serien vessants del que podríem qualificar d’intel·ligència financera. I cal entrenar-nos en ambdues.
Intel·ligència financera generadora
De manera similar a l’experiència de l’autor, m’he trobat de vegades amb persones bloquejades per l’angoixa, l’autodevaluació o la intolerància a la frustració. Coincideixo amb el Sr. Marina que necessitem superar això per a que la intel·ligència financera s’assenti. Aquests sentiments es basen en creences sobre un mateix. Considero que el més recomanable és centrar-nos en el que es fa bé, en petits èxits a partir dels quals anar expandint les bones sensacions a altres àmbits i anticipar el plaer del qual es pot gaudir en assolir l’objectiu final.
Tots estarem d’acord que tenir una idea pobra d’un mateix no és bo. Ara bé, l’extrem oposat tampoc ho és. Comptar amb una autoestima extremadament alta pot ser perjudicial. Alguns dels meus clients ho són per una mala presa de decisions emparada en un excés d’optimisme. L’Emilio Duró en un dels seus vídeos ho defineix força bé. Afirma que no hi ha res pitjor que algú molt motivat però que desconeix que no està prou preparat. L’autoestima cal que estigui relacionada amb el comportament. I créixer amb aquest.
Intel·ligència financera executiva
Un cop hem afinat l’intel·ligència financera generadora, toca posar fil a l’agulla amb l’executiva. Dins aquest marc, és molt important modificar la nostra òptica. Amb una ment financera ben entrenada és més senzill veure en qualsevol decisió les implicacions econòmiques.
Res millor que un exemple. Imaginem la compra d’un pis. Un decorador percebrà immediatament les possibilitats que quedi un ambient agradable. Uns pares responsables intentaran que tots els fills tinguin prou espai. Qui li agradi l’esport mirarà prioritàriament quines instal·lacions esportives queden properes a la possible nova llar. Sense oblidar altres enfocaments, és obvi que jo personalment em miraré sobre tot que el preu per metre quadrat sigui adequat i que financerament sigui capaç de pagar-lo. A qui estigui interessat en tenir una òptica similar a la meva li asseguro que pot incorporar-la al seu repertori. Només cal entrenar-se per a fer-ho.
Deixo per a un proper post altres aspectes del llibre que considero útils en l’àmbit de les finances personals.