La prova de la independència financera forma part d’uns exercicis de presa de consciència que estem preparant a acOnseguir. Possiblement més endavant n’oferirem algun més per als nostres subscriptors.
Es tracta d’uns exercicis que només volen fer aflorar consciència del moment econòmic en el que cadascú estigui. Si un cop fet el resultat és satisfactori, serà una molt bona notícia, i, si no ho és, el nostre consell es fer el que faci falta per a canviar-ho. No val la pena perdre massa temps en lamentar-se del que es podia haver fet diferent fins ara, per la senzilla raó que això no serveix de res. El que és important és actuar de cara al futur.
A nivell bàsic, la independència financera comença per poder adquirir un bé d’una certa importància sense haver de recórrer a cap crèdit. Per exemple, estàs en condicions de comprar un cotxe o fer reformes al teu habitatge sense endeutar-te?
Però intentem anar més enllà. T’has preguntat mai quant de temps podries aguantar financerament sense treballar i sense renunciar a la teva qualitat de vida actual?
Quan faig aquesta pregunta a clients, una bona part d’ells pensen en un acomiadament o una infermetat. És una possibilitat. Però també podria plantejar-se en un escenari molt més positiu, com ara posar en marxa un negoci propi. Podries dedicar uns mesos de la teva vida a crear la teva pròpia empresa, a pensar en com pots aportar alguna cosa a la societat i que aquesta et remuneri per això en forma de vendes?
Com sempre, és qüestió de fer números.
Comencem per un hipotètic acomiadament (si no ets autònom).
Si el teu sou no supera la base màxima, en el millor dels casos cobraries per atur aproximadament un 55% del teu sou anual en el moment que fossis acomiadat, repartit mensualment durant dos anys.
D’altra banda, possiblement també cobraries una indemnització: en el més favorable dels escenaris (treballador amb força anys d’antiguitat i acomiadament improcedent), a no ser que estiguem parlant d’alts directius amb clàusules molt especials, ingressaries de cop un màxim de dos anys de salari.
A tot això hi hauries d’afegir els estalvis que tinguis.
De quant de temps d’independència financera disposaries? Quin és el nombre de mesos que aguantaries?
I si volguessis deixar la feina per a establir-te pel teu compte? Llavors ja no tindries ni atur ni indemnització. Fins quan t’ho permetrien els diners que tens avui en dia?
Si les respostes a totes aquestes preguntes no t’agraden, pots decidir prioritzar l’estalvi i la inversió en front les moltes possibilitats de gastar amb les que la societat ens tempta. Una bona planificació financera t’ajudarà a fer-ho.
També pot donar-te un cop de mà recordar el concepte d’invertir, que no és més que adquirir béns que et donin un rendiment en forma d’ingressos. Invertir no queda reservat a les grans fortunes. Hi ha productes financers que et permeten fer-ho a partir de petites aportacions mensuals.
D’altra banda, si prefereixes inversions més palpables, n’hi ha moltes al teu abast. Per exemple, pots comprar una plaça d’aparcament amb l’ajuda d’un crèdit. Si la llogues i en cobres 90 EUR mensuals, qualsevol quota del crèdit per sota d’aquesta xifra t’estarà aportant uns ingressos addicionals. i en acabar de pagar el préstec tindràs un bé sense cap càrrega que continuarà generant ingressos.
Es tracta de donar-hi un parell de voltes, i prendre decisions a partir d’un nou nivell de consciència.