Hi temes que apareixen sovint quan aprofundim en l’organització econòmica d’alguns clients. Un d’ells és el de les finances en parella. Per aquest motiu no em va estranyar que em demanessin una petita col·laboració a RAC 1 al respecte. I és que hi ha moltes maneres de repartir les despeses comunes. L’article de la periodista Anna Vallhonesta que es desprèn de la nostra conversa és força explícit. Tot i això, intentaré completar aquestes propostes una mica més.
Parteixo de la base que compartir el que sigui amb altres persones requereix un mínim d’estructura. En bàsquet n’hi ha qui organitzen el joc i d’altres prenen preferentment la responsabilitat de defensar la cistella. Tots ells saben quin és el dia d’entrenament. I també amb quina anticipació cal presentar-se als partits. Això no treu que s’ho passin molt bé jugant. Però sense un mínim d’ordre possiblement no en podrien gaudir tant. I això és aplicable a empreses, famílies, clubs i qualsevol altre col·lectiu.
Primer pas: negociar les finances en parella
Fa molts anys algú em va dir que en una parella també cal negociar. En aquells moments de la meva vida em va semblar que amor i negociació no lligaven massa. A mesura d’acumular experiència m’he adonat que estava equivocat. En aquest àmbit també convé asseure’s a parlar sobre com funcionarà l’aventura en comú. L’objectiu és sempre que tothom se senti còmode. En cas contrari, tard o d’hora altres aspectes on la parella funciona bé potser se’n ressentiran.
Al cap i a la fi, prendre decisions d’aquesta mena hauria de ser d’allò més natural. De la mateixa manera que s’escull on es viurà, què es pagarà de lloguer o de compra, etc. S’hauria de planificar d’on sortiran els recursos per a fer-ho. Això implica saber qui pagarà què o, cas que tot es comparteixi en un sol compte, si entre els dos s’arriba o no a cobrir la despesa que anar a viure junts genera.
Aprofundim una mica més en tot això a una altra entrada d’aquest mateix blog. En ella, es parla sobre com transformar uns valors i objectius compartits amb la parella en un pressupost. Si aquest es segueix, hi haurà molt poques discussions de motivació econòmica.
La proposta és que el control de les finances en parella s’afegeixi a les tasques habituals de la casa. I que un dels dos membres assumeixi dur-lo a terme. Des de l’òptica d’acOnseguir, això és tan important com fer la bugada o recollir els nens de l’escola. Tot el que sigui parar cada un cert temps per a veure què ha passat a la família a nivell financer és molt positiu.
Models de finances en parella: com repartir les despeses
Qualsevol que s’adopti és bo si s’aconsegueix el que es vol i tots se senten a gust. Tenim en un extrem un funcionament tradicional on es comparteixen ingressos i despeses. Tot és dels dos. Com a contraposició, cada cop hi ha més parelles que demanen separar-ho tot. Possiblement aquesta és una fantàstica opció a l’actual “món líquid” de Bauman. Tot queda més ben preparat per si el projecte no surt bé i cadascú emprèn un camí diferent. I si ens remetem a estadístiques, això passa sovint. I en mig d’aquests dos extrems trobem un ampli ventall de possibilitats.
Capítol apart mereixen les famílies “reconstruïdes”, és a dir, parelles amb nens de relacions anteriors. De vegades hi ha fills que són sempre a casa, i d’altres que hi són la meitat del temps. Dependrà dels règims acordats en els respectius convenis. Llavors cal fer una petita equació per a saber de quina forma s’hauria de repartir de manera justa, per exemple, el menjar. En certa manera, assistim a una aplicació de l’assignatura de Comptabilitat de Costos impartida a ADE a les finances en parella. Si filem prim, fins i tot es podria repartir els lloguer en funció dels metres quadrats que ocupa cada fill de relacions anteriors, tot i que potser algú podria pensar que potser ja anem massa lluny.
Estalviar en parella
Si hi ha valors i objectius en comú, és molt probable que convingui estalviar junts per a aconseguir-los. N’hi haurà de tota mena: jubilació, pintar la casa, compra d’habitatge, canvi de cotxe, vacances, etc.
No obstant això, productes financers tradicionals que permetien compartir titularitat tenen rendibilitats insignificants avui en dia. Un exemple serien els dipòsits. Per contra, mitjans d’estalvi que proporcionen més beneficis només permeten inscriure-hi el nom d’un dels membres de la parella. Estaríem parlant d’assegurances vida-estalvi, PIES o plans de pensions, podem per cas. Per tant, les parelles es poden trobar que estalvien en comú, però per separat.
Us ajudem a organitzar les finances en parella?
Descobreix el servei específic per a particulars: Coaching en economia domèstica. Comença a controlar les finances en parella.
- Podreu trobar una fórmula que considereu justa i còmoda per a repartir-vos les despeses. A acOnseguir tenim força experiència a fer-ho.
- I, amb l’ajuda d’un pressupost, tindreu clar què podeu gastar i què no si voleu aconseguir les fites que us marqueu.
[Pots consultar l’article de l’Anna Vallhonesta sencer aquí: com us repartiu les despeses amb la parella]