Per a gaudir d’una certa tranquil·litat econòmica només cal tenir al cap certes regles. Ho explico sovint als meus clients. Dit d’una altra manera, convé evitar algunes errades financeres. Per això em va agradar que RAC 1 em demanés una nova col·laboració al voltant d’aquest tema.
La intervenció que se’m va sol·licitar es va concretar en una conversa amb l’autor. Val a dir que l’enfocament de l’article que en va resultar és força interessant. És més, agraeixo que s’allunyi del tòpic de la costa de gener. I celebro especialment que adopti una perspectiva més àmplia.
Pagar a crèdit com a la primera de les errades financeres
Cal tenir-ho ben present. Les targetes de crèdit són una anestèsia al mal que fa pagar. Obrir la cartera i veure com en surten els bitllets resulta molt més efectiu de cara a prendre consciència. Em remeto a l’entrada d’aquest blog relativa a paranys financers.
D’altra banda, és fonamental no perdre de vista els interessos que ens poden cobrar. Si ajornem el pagament del saldo pendent de la targeta aquests poden ser molt alts.
El desconeixement de què es fa amb els diners
Segurament ho heu sentit molts cops. Per a saber on anem cal conèixer d’on venim. També trobareu a aquest blog diverses referències a la importància de comptar amb un pressupost. Però és molt complicat fer-ne un sense unes dades de partida. I una de les errades financeres més habituals és desconèixer on han anat a parar els nostres diners.
Com a mínim, convé disposar d’informació del darrer any. I, per una vegada, els bancs són un gran aliat en aquesta tasca. La majoria de sortides queden reflectides als extractes del compte corrent o la targeta de crèdit. I, pel que fa als pagaments en efectiu, només cal perdre uns minuts en arribar a casa. Si hem sortit amb uns diners a la cartera i tornem amb menys, es tracta de fer memòria de què hem gastat. I dedicar un moment a anotar-ho a un paper. O, millor encara, a un full Excel.
Errades financeres associades al mereixement (i succedanis)
L’article de RAC 1 afegeix quatre tipus d’errades financeres a les dues anteriors. No obstant això, des del meu punt de vista totes quatre són variacions del mateix. La societat de consum ha aconseguit que interioritzem un concepte de mereixement que ens perjudica. No hi ha dubte que tota persona és mereixedora, a priori, del millor per a ella mateixa. Ara bé, per sobre de tot, tothom mereix una tranquil·litat financera. I determinades decisions de compres “perquè jo m’ho mereixo” la poden malmetre.
Hi ha un patró que es repeteix dins la societat actual. Treballem moltes hores, i sovint en condicions estressants. Quan ens prenem un respir de la feina, necessitem sobreposar-nos a aquesta situació. Llavors, dotzenes de reclams publicitaris ens relaten una vida més feliç. Curiosament, aquesta sempre va associada a un producte o servei. I, àvids com anem de felicitat, acabem adquirint allò que ens han ofert. Fins i tot, depenent de què es tracti, com a conseqüència podem arribar a endeutar-nos. Resultat: necessitem treballar encara més hores per a incrementar ingressos. És una roda de hàmster que ens deixa sempre al mateix lloc, malgrat l’extenuació que porta associada.
Si ens parem a pensar, anar de rebaixes hauria de servir per a reposar allò que ens faci falta a l’armari a un preu més econòmic. O les despeses en aficions mai haurien de superar un límit que ens puguem permetre. Compres compulsives obeeixen a cobrir unes suposades necessitats que no tenen res a veure amb el que materialment ens fa falta.
Com enfrontar-nos a errades financeres
A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la detecció d’errades financeres. I, és clar, també t’ajudem a posar-hi remei.
I, com acostumem a fer, tanquem aquesta entrada amb alguns enllaços. El primer ens mostra el contingut de l’article de RAC 1. I el segon ens condueix a una altra entrada del blog relativa als paranys financers. La seva lectura és molt recomanable.