Molts cops hem sentit a dir que els diners no donen la felicitat. He tingut l’oportunitat de llegir un llibre molt recomanable de Sonja Lyubomirsky titulat “La ciència de la felicitat” que parla del tema sobre una base científica, i m’ha sorprès trobar que en ell s’afirma que no és cert: els diners sí donen la felicitat, però en una quantitat molt inferior a la que ens pensem, i també durant menys temps del que podríem suposar.
De fet, segons els estudis d’aquesta autora, el que determina la felicitat és, sobre tot, la nostra genètica (en un 50%). Això seria similar a, per exemple, la propensió en alguns, també determinada pels gens, a no engreixar-se encara que mengin de tot, o, a la inversa, la dificultat que tenen altres persones per no guanyar pes si no fan un gran esforç per a evitar-ho.
Aquest primer factor va seguit d’un 40% de la nostra felicitat que depèn de la pròpia actitud o comportament. És a dir, en funció del que decidim fer o pensar en la nostra vida quotidiana, serem més o menys feliços. Això reforça l’afirmació que ja ha aparegut en algunes entrades d’aquest blog: tenim més poder que no pas pensem, i en aconseguir la felicitat també és així.
Finalment, el 10% que queda (insisteixo: només una dècima part de la nostra felicitat) queda explicada per les circumstàncies de la vida de cadascun de nosaltres: que tinguem més o menys diners, que la nostra salut sigui forta o dèbil, o, per exemple, que siguem o no atractius físicament.
Per tant, els diners sí donen la felicitat, però, segons s’ha estudiat científicament, el seu impacte és relativament petit en el conjunt.
Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció del llibre és que les circumstàncies externes (positives o negatives) que afecten aquest 10% de felicitat que esmentàvem abans poden tenir un impacte inicial molt fort que es va diluint al llarg del temps de manera fins i tot accelerada. Crec que cap de nosaltres pot dubtar que les persones que el dia 22 de desembre són agraciades amb la grossa de Nadal gaudeixen d’un increment espectacular de felicitat, però resulta que acaben acostumant-se al seu nou poder adquisitiu i tornen al propi nivell de felicitat de referència, és a dir, al que sobre tot està influenciat per la genètica i l’actitud personal. La bona notícia és que això també és aplicable als esdeveniments negatius, com ara infermetats o accidents: tindran un impacte reduït en el temps sempre que l’actitud que adoptem (que afecta en un 40%) ajudi que sigui així.
A totes aquestes observacions derivades dels estudis de Sonja Lyubomirsky m’agradaria afegir-hi alguna de pròpia. És cert que els diners sí donen la felicitat, però de manera més moderada que no pas pensem. Ara bé, dins de l’apartat diners i del que d’ells en fem hi ha un ample ventall possibilitats.
Per exemple, una compra impulsiva (de roba, posem per cas) pot donar-nos un extra de felicitat immediat, però tots sabem per experiència que és un efecte de poca durada. D’altra banda, potser val la pena posar en qüestió fer un gran esforç econòmic per a la compra de qualsevol bé material, perquè un cop el tinguem ens hi acabarem acostumant i començarem a pensar en quin altre bé podem adquirir a continuació. Per contra, jo opino que tenir la tranquil·litat de gaudir d’unes finances personals ben controlades i comptar amb una bona planificació financera futura sí pot contribuir que el 10% de felicitat que deriva de les circumstàncies externes rebi un bon impuls de forma sostinguda.