Darrerament he tingut alguns clients que m’han fet sentir la necessitat d’escriure sobre la conveniència de separar l’economia domèstica de la relativa a l’activitat professional: el negoci és el negoci, i convé tenir clar quines partides de despesa corresponen exclusivament a aquesta activitat.
De fet, el tema es centra en què, quan s’és un treballador amb un salari, és molt senzill separar ingressos de despeses, atès que la majoria de sortides de diners no tenen cap relació amb la feina que es desenvolupa (a excepció, potser, de transports d’anada i tornada de l’empresa, dinars fora de casa, cangurs i similars).
No obstant, si els diners que entren a casa provenen d’una activitat professional o un petit negoci, em consta que sovint es barregen despeses relatives a aquests amb la resta de pagaments.
Com sempre, en un procés de coaching financer comencem per establir els objectius (què és el que volem), per a continuació seguir amb per la presa de consciència de la situació de partida.
Així, un cop determinats objectius, la meva recomanació per als propietaris de petits negocis és iniciar la fase d’anàlisi per les despeses personals o familiars, amb la finalitat d’esbrinar què és el que la persona o família necessita per a viure d’acord amb les seves fites. Es tracta d’identificar les despeses que es produeixen amb independència de si la font d’ingressos és un salari o un negoci propi: menjar, lloguer o hipoteca, subministraments (aigua, llum, telèfon, etc.), les escoles dels nens, lleure, roba, vacances…
Quan tenim el més bàsic, el que fa falta per a gaudir d’un estil de vida amb el que ens sentim còmodes, és el moment d’entrar a analitzar el negoci.
Per a fer-ho, veurem quins són els ingressos actuals i una estimació del que es podria facturar en el futur i, tot seguit, les despeses que es produeixen en cada escenari. Això ens donarà una idea de si l’activitat professional genera o no diners suficients per a atendre les necessitats domèstiques.
Si es vol filar prim, pot passar que una zona de l’habitatge o un percentatge dels subministraments, per exemple, estiguin destinats al negoci. En aquests casos, convé assignar amb una certa precisió quina porció de la despesa correspon a cada part.
D’altra banda, molts dels propietaris de negocis cotitzen a la Seguretat Social sobre la base mínima, de manera que interessa més que mai planificar correctament un estalvi per a assegurar que quan arribi la jubilació, o davant d’un imprevist, hi ha diners disponibles suficients per a fer-hi front.
Amb tota la informació sobre la taula, és moment de prendre decisions de manera responsable.
Jo sóc de parer que, fins i tot en el cas de ser assalariat, sempre hi ha possibilitats d’augmentar els ingressos, però en un negoci propi potser això és més evident: es poden buscar nous clients i maneres de retallar despeses, amb la vista posada en què l’activitat professional per si sola generi prou diners com per a donar cobertura a les necessitats personals o familiars.