Fa uns dies, l’Eduard Gironella tornava a participar a la tertúlia del programa Ben Trobats de XipTV (link aquí), aquesta vegada sobre el carro de la compra.
Entre els diversos temes tractats, creiem que val la pena destacar el fet que és molt recomanable aplicar l’hàbit de fer llistes de la compra a altres àmbits més enllà de l’alimentació. Efectivament, gairebé tothom porta per escrit què és el que cal adquirir abans d’entrar al seu mercat, súper o botiga d’alimentació habituals, però potser hauríem de pensar en fer el mateix abans d’anar-nos de rebaixes en les compres de roba, o, fins i tot, en el consum de lleure.
Així, si abans d’anar de rebaixes ja sabem que a l’armari ens falten una pantalons i una samarreta, potser evitarem comprar un jersei si acabem de comprovar que d’aquesta peça de roba ja anem coberts per aquesta temporada.
De la mateixa manera, si tenim el bon costum de fer un pressupost, i sabem que per a que els números ens quadrin no hauríem d’anar a sopar amb la parella o els amics més de dos cops al mes, això no deixa de ser una mena de “llista de la compra del lleure”.
Comentava la presentadora Clara Tena en un moment del programa que potser això ens fa renunciar a petits plaers, i és cert. No obstant, el que cal és establir prioritats, i saber que aquests plaers immediats ens poden privar d’altres plaers més a llarg termini per als quals potser necessitarem els diners que ens hem gastat en un jersei que no ens feia falta o en un sopar de restaurant dels que ens en podíem estar sense cap mena de problema.
Al cap i a la fi, les compres d’alimentació, tot i que força gent hi posa una certa dedicació per a aconseguir estalvis, representen només un 15% de mitjana (uns 4.000 euros anuals) dins dels 27.000 euros per any de despesa també mitjana de les llars del país (dades “Enquesta de Pressupostos Familiars INE 2014”). I tots necessitem menjar, de manera que hi ha mínims que són poc negociables.
Per contra, aquestes mateixes llars destinen un 9% de les seves sortides de diners a restaurants, hotels i bars, un 6% addicional a lleure i espectacles, i un 2% a begudes alcohòliques i tabac. Aquestes són partides on, si volem prioritzar un cert nivell d’estalvi, les possibilitats de retallar són molt més grans. En realitat, totes elles sumen un 17% de la despesa mitjana, dos punts més del que es destina a quelcom tan bàsic com el menjar.
Un altre tema molt destacable del programa va ser el de les moltes eines que les noves tecnologies posen al nostre abast per a poder prendre millors decisions en el moment de fer les compres. Un dels convidats a la tertúlia ens oferia el seu web (www.elcomprador.cat) per a facilitar-nos poder tenir sempre a l’abast les millors opcions del mercat en el moment d’omplir el carro de la compra. Internet ens dóna moltes altres eines útils en l’àmbit de l’estalvi i la planificació financera.
Durant el temps que va durar, també es va fer un repàs a temes interessants com ara:
- els canvis experimentats en els hàbits dels consumidors pel que fa a les compres d’alimentació com a conseqüència de la crisi o degut a l’aparició de les compres on line via Internet
- el nou protagonisme dins les grans cadenes de distribució dels productes de proximitat
- les gairebé nul·les diferències entre les anomenades marques blanques i les que es venen sota el paraigua de noms que tots coneixem gràcies a importants inversions en màrqueting que, al cap i a la fi, acabem pagant els consumidors
El més important és disposar d’informació que ens aporti consciència sobre les possibilitats que tenim, i, a partir d’aquí, prendre decisions responsables.