Som molt més rics que els nostres rebesavis, però arribem a fi de mes en pitjors condicions que ells. Aquest és un passatge del llibre “L’economia de la manipulació”, escrit per un parell de premis Nobel (George A. Akerlof i Robert J. Shiller), i que he tingut la sort de llegir aquest estiu.
Efectivament, segons els autors, l’any 1930 un dels més grans economistes de tots els temps, John Maynard Keynes, va intentar preveure com seria el món el 2030, és a dir, 100 anys més tard.
Sorprenentment, va encertar gairebé de ple en un fet: va dir que la renda (inflació apart) seria 8 cops més alta, i l’any 2010, als Estats Units, ja s’havia multiplicat per 5’6, a falta de 20 anys per a la data de la previsió.
No obstant, va errar totalment en un altre aspecte: va afirmar que la gent de la nostra època estaria molt preocupada amb què fer amb els temps lliure, perquè la setmana laboral passaria a ser de 15 hores. Per desgràcia, el principal mal de cap d’una excessiva part de la població no és aquest, sinó com arribar a final de mes.
És evident que hi ha alguna cosa que ha fallat: tenim molt més poder adquisitiu, però els mercats han anat inventant objectes o serveis per gastar aquests diners que tenim de més, i han aconseguit amb una certa manipulació que els anéssim comprant.
Es demostra llavors en la pràctica que aquella famosa “mà invisible” d’Adam Smith que havia de fer que els mercats, en la seva recerca del propi interès, acabessin per proporcionar el bé general, no ha funcionat.
I el motiu és la psicologia humana: som molt manipulables, i anem adquirint serveis o béns que, en el fons, no ens fan falta. El llibre cita els sis principis pels quals som influenciables segons psicòleg i expert en màrqueting Robert Cialdini:
- Reciprocitat: ens agrada correspondre a regals i favors.
- Congruència: desitgem que les nostres decisions siguin consistents amb les nostres creences i compromisos.
- Consens social: estem pendents del que fa la gent que ens envolta per a tenir un criteri sobre què està bé.
- Empatia: fem cas a la gent que ens agrada.
- Autoritat: no volem desobeir a l’autoritat o els experts.
- Escassetat: ens sembla que competim per recursos escassos.
Tens la sensació d’haver fet compres sota la influència d’algun d’aquests principis?
Al final, quan paguem per quelcom, el que en realitat comprem és una història, i les decisions econòmiques sovint són més emocionals que racionals.
De res serveix fer el pressupost que esmentàvem fa uns dies a una altra entrada del blog si no som conscients que el mercat ens temptarà amb multitud de compres que no teníem previstes.
Només cal veure una estona la televisió per detectar algunes d’aquestes ofertes que, ja em perdonaran les empreses que ens les volen vendre, són poc útils per a molts de nosaltres, però venen associades a una història amb la que ens identifiquem. I n’hi ha que representen sortides de diners prou significatives.
El consell és que siguem conscients del que és important per a assolir els nostres objectius econòmics, que ho posem en un pressupost i que fem cas relatiu a qualsevol possibilitat de compra que no hi figuri.
Vols que t’ajudem a evitar aquesta manipulació?
Som molt més rics que els nostres avantpassats, però una excessiva part de la població passa penúries per a arribar a final de mes. Cal estar atents amb el que ens ofereixen, i valorar fins a quin punt ens interessa o si ens estan manipulant.