Ho confesso: jo tinc uns patins en línia comprats fa molts anys (quan encara no comptava amb la consciència financera de la què gaudeixo ara) dins una bossa que no fa més que acumular pols. Em podríeu preguntar com és que no els poso a la venda a Internet (una fantàstica opció per a tot allò que no utilitzem), però per a mi són com un petit recordatori que no és gens recomanable fer compres innecessàries.
En el parany que jo vaig caure també hi cauen sovint una bona part dels meus clients: ens pensem que, pel fet de comprar un determinat objecte o servei, canviarem d’hàbits, que aquella compra “ens obligarà” a dur-ho a terme. En el meu cas, havia fet algunes sortides en uns patins de lloguer i pensava que, passat l’estiu, podria seguir gaudint-les. El que acostuma a passar és que l’estiu s’acaba, el dies es fan més curts (menys hores de sol i temperatures que no conviden tant a sortir), les rutines i obligacions del dia a dia tornen, i els patins van a parar dins una bossa que anirà acumulant pols.
Efectivament, durant les vacances disposem de força més temps, i prenem decisions que, un cop recuperem les activitats habituals, sovint no tenen continuïtat. A més, com la majoria dels treballadors descansem durant Juliol i Agost, tot això es combina amb dos factors:
- És una època de l’any que s’acostuma a tenir una mica de diners al compte corrent, especialment si es cobra paga extra i/o la declaració de l’IRPF és favorable i Hisenda fa aviat l’ingrés.
- Quan tornem a la feina, hi ha preparada tota una bateria d’anuncis comercials amb múltiples ofertes basades precisament en tot aquest temps extra del qual hem disposat (us sonen tots aquests col·leccionables sobre arqueologia, cases de nines o tancs de la Segona Guerra Mundial que tenen un primer lliurament molt més barat que la resta de fascicles?).
El patró que seguim és similar al què ja hem tractat a altres entrades d’aquest mateix blog: les compres impulsives acostumen a tenir com a resultat una sèrie d’objectes rondant per casa que, en el millor dels casos, no tenen tanta utilitat com ens pensàvem (i, en el pitjor, acaben dins una bossa que acumula pols).
Detectar les compres innecessàries
Si tenim consciència que, per defecte, actuem així, podem adoptar decisions diferents que es basin en la nostra realitat i el què de veritat necessitem. Comprar uns patins no ens farà anar a patinar més. Potser és més adequat dissenyar un pla que ens permeti tenir temps per a anar a patinar un cop acabi l’estiu, i mentre esperem a verificar si aquest pla és factible en la realitat de dies foscos, freds i possiblement força ocupats del mes de Desembre, seguir llogant-los.
Quan som capaços de fer-nos la pregunta “ens fa falta comprar això?”, puc assegurar que el nivell de despesa baixa, es guanya capacitat d’estalvi i, sovint, tenim més poder adquisitiu per a arribar econòmicament on ens pensàvem que no arribaríem. És una senzilla qüestió de prioritats, no ens cansarem de repetir-ho.
Prefereixes seguir amb els mateixos esquemes, o començar a enfocar les teves finances per a aconseguir allò que per a tu és realment important?