Quantes vegades hem desitjat canviar algun dels nostres hàbits, o introduir millores en algun dels àmbits de la nostra vida?. Ho hem aconseguit? I, si no és així, on s’ha quedat el nostre desig?.
Durant la segona meitat del segle XX es va produir una autèntica explosió en la millora de les tècniques de gestió empresarial. Van aparèixer tot un seguit de gurus que van analitzar en profunditat la manera de treballar de les grans organitzacions, i els canvis introduïts en aquesta època van ser claus en autèntiques històries d’èxit posteriors.
Com ja esmento a altres entrades d’aquest blog, considero que cada persona és com una petita empresa, i gran part de la literatura que es va generar en el seu moment per a la millora de corporacions de tota mena i mida és també aplicable en molts casos a nosaltres mateixos.
En aquesta ocasió, m’agradaria esmentar la tasca efectuada per Peter Drucker en el que es va denominar “Gestió per objectius”, centrant-me especialment en el mètode SMART. Quan se li va posar aquest nom, es va jugar amb un doble sentit:
- SMART, en anglès, significa “llest” en castellà
- SMART està format per cinc lletres, cadascuna de les quals és la inicial d’una paraula clau en el mètode.
Efectivament, segons aquest mètode, per comprovar la validesa d’uns objectius, aquests han de ser:
- Específics (“Specific” en anglès)
- Mesurables (“Mesurable”)
- Assolibles (“Achievable”)
- Realístics (“Realistic”)
- Pautats en el temps (“Time-related”)
Per tant, si jo estic pensant en millorar professionalment, el meu objectiu no s’hauria formular amb un simple “vull millorar el meu sou” (o, encara pitjor, en negatiu, “desitjo que no em baixin el salari”) sinó anar molt més enllà. Per exemple, hauria de concretar l’import del que desitjaria guanyar, quan vull que es faci realitat, i després detectar de quina manera al meu càrrec actual, o en quin lloc de treball a la meva empresa o a qualsevol altra organització, podria obtenir la remuneració a la qual aspiro, i establir un full de ruta per arribar-hi. Dins d’aquest pla, potser hi hauria un apartat en el qual em plantejaria contactar amb el meu cap o amb la persona del Departament de Personal que pren decisions sobre quin individu ocupa aquest determinat càrrec que desitjo. També pot ser necessària una determinada formació que en aquests moments no tinc. En aquest punt específic, m’hauria moure per esbrinar on s’adquireixen els coneixements que cal, quin cost tenen, etc.
Per a simplificar, de tots els possibles fronts d’actuació que han aparegut en el paràgraf anterior, centrem-nos només en aquesta última part de formació, i establim un objectiu. Una possible formulació seria “Vull cursar els estudis X, i he de haver-los superat en aquesta data”. Veiem si és o no SMART:
- És específic: defineix què és el que desitgem, quin volem que sigui el resultat, quan ens hi posarem, i hauríem acabar de determinar quins recursos necessitem, tant de temps com de diners.
- És mesurable: hem establert amb precisió quins són els estudis, què costen, i quin temps em fa falta per tirar-los endavant.
- És assolible: hem de tenir una formació de base que ens permeti superar aquests estudis, disposar d’un petit pla per a obtenir els diners necessaris per a això, i potser negociar amb la nostra parella o la nostra empresa d’on traurem el temps necessari.
- És realista: tot això ha de ser possible, hem d’intuir que serem capaços de finançar el curs si no es produeix una catàstrofe, i que no provocarem a la nostra empresa o parella molèsties insuperables.
- És pautat en el temps: establim correctament una data en la qual haurem cursat els estudis.
Evidentment, tot això és aplicable a la resta de fronts d’actuació que han sorgit de la formulació “vull guanyar el sou X a partir d’aquesta data”, o qualsevol tipus d’objectiu, financer o no. L’important és que arribem a concretar fins al més mínim detall perquè no ens trobem amb que en l’últim moment apareix una cosa que impedeix assolir la meta proposada. En l’instant que assolim un objectiu, la sensació és d’èxtasi. No obstant això, no hem d’oblidar que per cada intent en què fracassem anirà augmentant la sensació de frustració de tal manera que podem arribar a creure en la nostra incapacitat per assolir una determinada fita. Per tant, hem de tenir clar què és el que desitgem, i en el moment en què ho veiem factible, posar tota la carn a la graella per a que es faci realitat. Segurament un bon coaching financer ajudarà a fer-ho.