En general, l’apoderament implica un augment de la confiança en les pròpies capacitats i accions. Trobo que és una definició prou adequada per l’objectiu que avui persegueixo. Revisats tota una sèrie d’esculls en posts anteriors, ara és el moment d’aconseguir el propi apoderament financer. Amb aquesta finalitat, repassarem algunes eines que ens poden ajudar a fer camí.
Sentir dolor per a comprar menys
Fa uns dies ens referíem que tenim tendència a anestesiar el dolor per a poder gastar més. Per tant, si aconseguim que pagar ens faci mal de nou, possiblement ens estarem de fer algunes compres. I farem un pas més cap a l’apoderament financer.
Us imagineu què sentiríeu pagant un cotxe amb feixos de bitllets de 50 EUR? Com més diners haguem de treure físicament de la cartera per a fer una compra més dolorós serà. Per tant, farem bé d’oblidar les targetes de crèdit o dèbit (i similars) sempre que ens sigui possible, perquè ambdues ens fan els pagaments massa fàcils.
Capítol apart mereixen tots els webs de venda online, que estan especialment dissenyats per a que comprem amb tota comoditat. Si volem gaudir de la comoditat que aquestes plataformes ofereixen, farem bé en no perdre de vista que som en terreny enemic per a les nostres finances.
En la mateixa línia de facilitar el dolor, està demostrat que pagar en el moment de consumir és el més convenient per a acabar pagant menys. Si anem de vacances amb un pack d’hotel “tot inclòs” ens pot donar la sensació que reduirem despesa. El més probable, no obstant, és que sigui més efectiu que per cada consumició calgui treure la cartera.
Apoderament financer a través de l’estalvi
Ens costa respectar un objectiu futur com ara gaudir d’uns diners addicionals per a la jubilació si l’alternativa és un plaer immediat. Això és un fet, a no ser que siguem autèntics experts en autocontrol.
Per tant, com menys disponibles tinguem els diners, menys en gastarem. Llavors, és un bon consell separar els diners en diferents productes d’estalvi. Amb això matarem dos pardals d’un tret. Per una banda, diversificarem. I, per l’altra, ens complicarem accedir a molts diners d’una vegada. Si ens veiem obligats a desfer un estalvi per a una finalitat que no és la que havíem planificat, serà un senyal que hi ha quelcom que no estem fent prou bé.
Una altra possible ajuda de camí a l’apoderament financer és fer-nos fàcil la posta en marxa de les decisions d’estalvi que prenem. Es tracta de crear mecanismes automàtics. Per exemple, és bona idea contractar un producte financer que separi un import cada principi de mes com si d’un altre rebut es tractés. Un cop signat, la nostra pròpia inèrcia passa a jugar a favor nostre, atès que només intentarem recuperar aquests estalvis en cas de veritable necessitat.
En un àmbit més emocional encara, em referiré a una eina que utilitzen els terapeutes Gestalt. Imaginem que podem conversar amb el nostre “jo futur”. Quina mena de diàleg tindríem amb ell? Potser si el coneguéssim faríem quelcom més per a que gaudeixi d’una vida millor. Creieu que redactar una carta del nostre “jo futur” al “jo present” donaria suport a la nostra força de voluntat?
Presència i valors per a l’apoderament financer
Pot ajudar també posar a la vista o portar al damunt algun objecte que ens recordi quins són els objectius que ens proposem. Aquest pot ser un contrapès a les diferents manipulacions a les que ens sotmet la societat de consum. Per exemple, podem enganxar a la nevera un full amb un gerro dibuixat on anirem pintant flors a mesura que anem aconseguint les fites que ens marquem. O posar una foto amb el motiu pel qual estalviem ben visible a la cartera. Si quan l’obrim per a fer un pagament ens trobem la imatge potser decidirem no fer aquella compra.
En tot cas, donem massa importància a les possessions. Mesurem l’èxit en funció del patrimoni. No s’acostuma a calibrar en base al temps lliure. Quins són els nostres valors? Podem reformular el que entenem per qualitat de vida?
Analitzar on som i on volem anar com a primer pas
La majoria de nosaltres tenim el principal enemic a casa. Així, convé aturar-nos a pensar, a mirar el que fem des d’una perspectiva de consciència. El primer pas, com sempre, és saber financerament on som. I, a continuació, ens caldrà determinar quins objectius perseguim. Amb això ben clar, totes les eines anteriors seran molt més efectives.
Com a elements addicionals, recomano la lectura de la definició d’apoderament que trobem a Viquipèdia. És una injecció d’energia. També podeu fer una ullada al seguit de paranys que detectàvem a les entrades prèvies (darrera i penúltima) del blog.
Per últim, tot seguit teniu l’enllaç a un exercici de presa de consciència que us canviarà totalment la perspectiva del que us costen les compres que feu.