Com és millor plantejar l’economia domèstica en parella? Compte corrent conjunt i diners compartits? Cadascú manté apart el que és seu (separació financera)? Aquest és un tema recurrent en alguns clients. I també en l’àmbit dels mitjans de comunicació. En una darrera col·laboració amb Radio Euskadi es va tornar a posar de manifest. Per a mi el millor és el que més ajudi a mantenir un ordre amb els diners de casa.
Certament, aquesta emissora va decidir abordar l’assumpte amb un toc d’humor. I està molt bé que ho fes així. Però més enllà d’això m’agradaria aprofitar per a fer una anàlisi més profunda. La meva experiència és que un compte conjunt on va a parar tot acostuma a ser la punta d’iceberg d’un cert descontrol econòmic.
El que és meu és teu
Qui no ha escoltat la frase que encapçala aquest apartat. La idea de base és molt romàntica. I també és veritat que la manca de separació financera comporta algun avantatge. Per exemple, pot estalviar les comissions que alguns bancs cobren per tenir més d’un compte.
Ara bé. Suposem que jo sóc un dels membres d’una parella que té els diners compartits. Quina informació tinc sobre la meva economia personal? Com puc saber si estic vivint per sobre de les possibilitats que em dóna el meu sou? Quan es barreja tot i no es porta un control paral·lel del que hi ha, qualsevol anàlisi es complica molt. Em trobo que molt poques famílies disposen d’aquest detall.
Com estructurar la separació financera
Partirem del supòsit que no es porta al dia un bon full Excel amb les finances familiars. Si és així, no hi ha res que ens faciliti la visió del que ingressa i gasta cada component de la parella. En aquest escenari, la meva recomanació és comptar amb l’ajuda de la separació financera que aporta disposar de tres comptes. En primer lloc, convindrà disposar d’un en comú per a pagar les despeses dels dos. I, paral·lelament, serà bo tenir-ne un parell més, un per a cada membre. Així cadascú podrà analitzar les seves entrades i sortides d’efectiu.
Sobre aquesta base, hi ha moltes possibles variacions. Es pot determinar, per exemple, que les aportacions que es facin al compte conjunt es facin en proporció al sou de cadascú. O, salomònicament, els dos igual. Es tracta de trobar una manera acordada que tothom es senti còmode.
També hi ha altres solucions. M’agraden especialment les que obliguen a dur un control del que passa. Així, pot estar molt bé que un ho pagui tot i que, periòdicament, es passin comptes. L’avantatge del sistema és evident, i va en línia amb el que pregono. Tot el que sigui parar-se cada un cert temps per a veure com es va és molt recomanable. I si el sistema obliga a fer-ho, benvingut sigui.
Separació financera per a una economia més endreçada
Seguiré una mica més en la línia de l’anterior apartat. Tu poses la rentadora i jo frego els plats. O a la inversa. Sovint aquests petits acords fan que la vida en parella sigui més senzilla. De la mateixa manera es pot decidir que un pagui la factura de la llum, l’aigua, el gas i el telèfon, i l’altre el lloguer. Tot això obliga a constatar quines despeses cal atendre i quina és la forma més justa d’afrontar-les.
I un cop ja entrem en matèria, per què no plantejar objectius individuals o en comú? Quan els comptes estan ben endreçats, les decisions sobre el que ens podem permetre (o no) són força més senzilles. Es pot pagar un lloguer més elevat? O fer front a la compra d’un pis? Jo em puc apuntar a un gimnàs sense desatendre els diners que he d’aportar mensualment al compte conjunt? O quina és la meva capacitat d’estalvi?
El valor de l’experiència
El servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a donar-te suport en la separació financera que aborda aquesta entrada i molts altres temes relatius a l’economia domèstica.
I, per a acabar, tanquem l’article amb alguns enllaços. El primer ens porta a l’enregistrament del programa de Radio Euskadi. I el segon ens condueix a una altra entrada del blog relativa a les finances en parella. És una lectura que complementa molt bé les línies anteriors.
Imatge d’Alexandra A life without animals is not worth living a Pixabay