Sovint responem als problemes econòmics des de dues perspectives que no aporten gairebé res de bo. En primer lloc, tenim tendència a culpar-nos. I, de manera alternativa o paral·lela, ens queixem. En realitat, en ambdós casos busquem culpables. I ho fem en nosaltres mateixos, o a l’entorn. Tot això ens allunya de la nostra pròpia responsabilitat financera.
En relació amb això, esmentaré a Claudio Naranjo. Aquest psiquiatre i escriptor xilè ens va deixar fa uns dies. Em permeto retre’l un modest recordatori des d’aquestes línies. I és ben cert que les finances no van ser pas una matèria que tractés. No obstant això, algun dels seus molts textos és d’allò més adient.
Tot recordant la responsabilitat, segons Claudio Naranjo
Escrivia aquest autor: “La responsabilitat no és un deure sinó un fet inevitable. Som els actors responsables de qualsevol cosa que fem. La nostra única alternativa és reconèixer tal responsabilitat o negar-la. I adonar-se de la veritat, ens cura de les nostres mentides.”
Efectivament, la responsabilitat és un fet, no pas una obligació. A diari portem a terme tota una sèrie d’accions, i en som responsables vulguem o no. Des d’una òptica econòmica, la nostra responsabilitat financera és evident. La relació que tenim amb els diners és per a tota la vida.
Partint d’aquesta base, es tracta de transitar en un ambient econòmic que potser no dominem i d’aprendre a fer-nos-en càrrec. Ens podem haver equivocat i és possible que tornem a caure. L’objectiu és treure conclusions de les errades i responsabilitzar-nos-en. No pas culpar-nos.
La responsabilitat financera no té res a veure amb la culpa
El temps que cal dedicar a les errades només hauria de ser el suficient per a obtenir-ne un aprenentatge. Les decisions que prenem responen al grau de coneixement del què disposem en aquell moment. Torturar-nos amb la culpa pel que hem fet només és una excusa per a no avançar.
D’altra banda, per desgràcia el sentiment de culpabilitat pot anar força més enllà dels nostres actes. Algunes creences de la cultura en la què ens movem són:
- Els diners són bruts
- Ens hem de guanyar el pa amb la suor del front
- Benaventurats els pobres
- Els diners no donen la felicitat
Potser molts de nosaltres ja veiem que tot això no és cert. No obstant, costa arrancar de l’inconscient segles i segles d’aquesta mena d’afirmacions.
Les queixes també ens distreuen de la responsabilitat financera
Proposo un petit exercici. I adverteixo que pot costar una mica. Durant els propers dies, es tracta de no queixar-se per temes de diners. En el moment que deixes de fer-ho connectes amb la teva responsabilitat financera.
Efectivament, la queixa, com la culpa, no deixa de ser una pèrdua de temps. Resulta molt més útil escollir una de les següents opcions alternatives:
- Acceptar el que hi ha i treballar sobre aquesta base. Per exemple, si es perd una font d’ingressos, una solució és introduir al pressupost els canvis necessaris per a que torni a quadrar. Això seria una resposta reactiva.
- Decidir dur a terme les accions necessàries per a posar-hi remei. Per a solucionar l’anterior situació de la pèrdua d’ingressos, una resposta proactiva seria començar a pensar de quina manera generar més ingressos. Un autònom ho pot fer amb un nou producte o servei. Per a un assalariat, una opció seria lluitar per a millorar la pròpia valoració. I això pot suposar fins i tot canviar d’empresa.
El coaching treballa consciència i responsabilitat financera
Com ja és habitual a les darreres entrades, completaré el que he escrit amb alguns enllaços. Si no coneixes l’obra de Claudio Naranjo, només cal que cliquis sobre el seu nom. I també et proposo llegir una mica més sobre la culpa en aquest mateix blog.
Acabaré recordant-te que el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot ajudar en el camí que et dugui a assumir la teva pròpia responsabilitat financera. Al cap i a la fi, portem des de 2010 acompanyant clients.