Una clienta em recordava fa unes hores una frase que vaig llegir al diari mesos enrere. Curiosament, visualitzar de nou aquest article enllaçava molt bé amb el post que em disposava a escriure sobre mereixement financer. Considero que només pel fet de néixer hauríem de tenir accés a un munt de coses bones. El problema el tenim quan ens fan creure que ens mereixem allò que no podem pagar i que, a més, tampoc ens fa falta. I, sobretot, quan ens ofereixen endeutar-nos per a aconseguir-ho.
Reprenem un moment l’article. Diu més o menys que la felicitat és la diferència entre la manera que un individu veu els esdeveniments de la seva vida i la seva expectativa de com hauria de ser aquesta. Quan no es compleixen les expectatives, hi ha un sentiment d’infelicitat. Et sona?
El problema de les altes expectatives i el mereixement financer
En feia referència a una entrada del blog de fa mesos. Els humans som molt manipulables. El màrqueting ens fa creure que és imprescindible comptar amb tot un seguit de béns i serveis que, en realitat, no ens calen. Posem expectatives en gaudir de tot això. Mesurem el fracàs en funció del que no tenim.
En alguna banda vaig llegir sobre una prova molt interessant que podem fer quan tenim un impuls de compra. És especialment útil si allò que volem comprar és prou car com per a provocar-nos problemes financers. I ja no diguem si estem plantejant-nos endeutar-nos per a aconseguir-ho.
Es tracta de posposar l’adquisició uns dies. Posem per cas durant un mes. El més probable és que passat aquest temps tinguem una visió molt diferent de la necessitat de fer-ne la compra.
Quan arriba el mereixement financer
“Fes-ho, tu t’ho mereixes”. En aquest format o en un de similar, és molt probable que haguem sentit això molts cops. En molts casos, considero que se’n fa un ús abusiu. Tots ens mereixem petits regals que ens nodreixen. Una passejada per la platja. Una estona de lectura amb la nostra beguda preferida al costat. Una bona conversa amb un amic o amiga.
Però el que diré a continuació igual no agradarà a tothom qui ho llegeixi. Potser no ens mereixem anar de vacances a l’estranger. O gaudir d’un cotxe nou. O viure en un habitatge de més de 100 metres quadrats. Depèn. Sobre tot, el mereixement financer estarà en funció de si hem estat capaços de generar prou valor per a la societat. Si ho hem fet i se’ns ha remunerat convenientment, mereixerem gaudir-ne. I, en cas contrari, no. I sempre quedarà una llista inacabable de petits i assequibles plaers que seguiran al nostre abast per a ser feliços igualment. Només es tracta d’abaixar les nostres expectatives. O trobar la manera d’oferir prou dins l’àmbit en el què en movem per a que realment en siguem mereixedors.
Mereixement financer i préstecs
Possiblement hi haurà algun lector que estarà pensant que per a gaudir de tot allò que no podem pagar hi ha els préstecs. És cert. Demanar diners per a comprar quelcom lluny del nostre abast pot ser la solució. Però té un cost. Depenent de l’interès i el termini, podem acabar pagant per un cotxe el doble quan el financem. Si ens veiem capaços de fer-ho, no és millor esperar un temps, estalviar l’import que hauríem desemborsat en quotes i pagar el vehicle amb diners de la nostra butxaca?
La felicitat depèn en una bona part de l’actitud. Et proposem mesurar fins on arriba el teu mereixement financer. Si no pots aconseguir amb diners tot allò que voldries, potser és el moment d’abaixar expectatives per a poder ser més feliç. O idear la manera d’incrementar ingressos. El que és segur és que tots ens mereixem viure financerament tranquils.