A acOnseguir ens encanta ajudar que els nostres clients siguin financerament independents. Això implica menys deute i més estalvi. Quan disposem d’uns diners, sovint ens plantegem invertir-ne una part. I, en aquest punt, convé preguntar-nos quin nivell de risc financer volem assumir.
Una lectura clàssica que ha inspirat a milers d’estalviadors és “L’inversor intel·ligent” de Benjamin Graham. En aquesta entrada del blog em dedicaré a repassar alguns aspectes que en el seu dia em van cridar l’atenció. I, en especial, un “ni ho sé ni m’importa” que se’m va quedar gravat.
Preguntes clau per a decidir sobre risc financer
L’autor ajuda a fer un repàs de quina és la situació personal abans de prendre qualsevol decisió relativa a risc financer. Proposa fer-se preguntes com les que segueixen:
- Tinc parella amb ingressos, i, en cas afirmatiu, de quin tipus són aquests?
- M’he de fer càrrec de fills i les despeses que comporten, sobre tot pel que fa a estudis superiors?
- Heretaré diners?
- M’hauré d’ocupar en el futur de familiars malalts o vells?
- Quins factors poden afectar negativament la meva carrera professional i els meus ingressos?
- Si tinc un negoci, quant de temps acostumen a sobreviure empreses similars a la meva?
- Necessito que les inversions siguin un complement als meus ingressos ordinaris?
- Tenint en compte ingressos i despeses, quants diners em puc permetre perdre amb les meves inversions?
En definitiva, totes aquestes preguntes ens donen pistes sobre quina part de l’estalvi cal mantenir líquida, i quina altra part realment es pot invertir.
“Ni ho sé ni m’importa” com a mostra de baix risc financer
En Benjamin Graham posa molt èmfasi en deixar clara la diferència entre un inversor i un especulador. Aquest darrer vol treure profit de les fluctuacions del mercat. L’inversor vol adquirir i mantenir valors adequats a preus adequats: no es preocupa per les caigudes ni s’emociona amb les pujades a les cotitzacions, perquè es mou a llarg termini. De fet, les paraules “inversor” i “llarg termini” per a ell s’haurien de considerar redundants.
D’altra banda, la majoria dels inversors no compten ni amb el temps ni amb els coneixements necessaris per a preveure què passarà amb els mercats. Posem per cas la pregunta “què passarà amb les accions de tal empresa?”. O “quina serà la tendència de la borsa en els propers dos anys?”: La resposta contundent que l’autor considera que la majoria dels inversors haurien de donar és “ni ho sé ni m’importa”.
El llibre justifica aquesta (aparentment impertinent) resposta amb la tècnica del “promig del cost monetari”. Quan la seguim, renunciem a tenir capacitat per a anticipar qualsevol comportament futur dels mercats i posem totes les decisions en pilot automàtic. Es tracta de fer inversions periòdicament en un producte financer que estigui prou diversificat. I amb independència del que estiguin fent els mercats. Això assegura que no invertirem més (o reduirem inversions) quan creiem que val més la pena fer-ho. Al cap i a la fi, és possible que en segons quines decisions estiguem equivocats.
Principis empresarials aplicats a l’alt risc financer
Potser hi ha qui cregui disposar de temps i coneixements per a invertir agressivament. L’autor considera que prendre’s la inversió d’aquesta manera ve a ser com una activitat empresarial. Com a tal, hauria d’estar sotmesa als següents principis:
- Conèixer el negoci (o inversions).
- No permetre que ningú dirigeixi el negoci (o inversions) sense que es puguin supervisar els resultats entenent què s’ha fet (a no ser que per algun motiu es tingui confiança cega en el gestor).
- No efectuar cap operació on matemàticament hi hagi poc a guanyar i molt a perdre.
- Reconèixer els propis coneixements i experiència per a dur a terme una acció encara que la resta del món opini diferent.
“L’inversor intel·ligent” ha inspirat a molts inversors des de 1949. Tot i els gairebé 70 anys des de la primera edició, les lliçons que ens dóna són plenament vigents avui en dia. Només cal fer un repàs a les darreres crisi financeres per a adonar-se’n. Vols aplicar les seves ensenyances als teus estalvis? T’ajudem a fer-ho?