La conclusió a la que arribo després d’haver parlat amb molts clients és que, per molt que desitgem assolir una determinada fita econòmica, si no adoptem un mètode que ens hi porti, difícilment hi arribarem. Ens cal automatitzar l’estalvi mensual que ens permeti aconseguir l’objectiu.
Totes les coses acostumen a funcionar millor si estan interioritzades i automatitzades. Quan conduïm a un cotxe (i ja fa un temps que tenim el permís de conduir, és clar) no estem tota l’estona pensant si trepitgem l’embragatge abans de canviar de marxa, és automàtic. Senzillament, ens posem en “mode conducció” i conduïm.
En finances passa una mica el mateix. El cap de compres d’una empresa sap què pot comprar o no perquè té un pressupost que el guia. Si s’han seguit els procediments adequats, aquest pressupost va estar aprovat en el seu dia per la direcció de l’empresa i, per tant, tots són conscients que si les compres s’ajusten al que hi ha previst, els números sortiran com s’espera. Està automatitzat.
Fa uns mesos deia en un post que tots som la nostra empresa. Si a nivell d’economia personal o familiar som capaços d’establir un pressupost i seguir-lo, el que en aquest document estigui previst acabarà passant. Cas que vulguem fer qualsevol projecte sense endeutar-nos, els diners per a portar-lo a terme estaran disponibles en la data prevista. Podem estar tranquils.
I aquesta automatització de l’economia domèstica té altres avantatges. Per exemple, quan anem de rebaixes, quants cops ens hem preguntat el que ens podem gastar?. Amb un pressupost a la mà, la resposta és immediata: el que hi digui. Si el que hem previst per a roba durant tot l’any és de 300 EUR, 600 EUR o 2.000 EUR, ja sabem quin és el límit (i, és clar, cal recordar que normalment hi ha dos períodes de rebaixes, així que no sembla prudent gastar-ho tot en el primer). No cal pensar-hi més.
A més, si fem les coses d’aquesta manera, ens podrem atrevir a prendre una decisió molt interessant: podrem planificar l’estalvi, i destinar diners a despeses futures que ja tinguem també previstes. A curt i mig termini (màxim 10 anys), és molt recomanable anar dotant un fons per a emergències o compres d’import elevat que es produeixen cada força temps: l’entrada per a un pis, la reforma de la cuina, el canvi de cotxe, etc. I, a llarg termini (a més de 10 anys vista), pot ser molt convenient tenir un estalvi per a la universitat dels fills, o per a gaudir d’una jubilació millor.
Si, de manera recurrent, i d’acord amb una previsió que quadri, cada mes retirem del compte corrent uns diners destinats a estalvi, estem donant cobertura no només a les nostres necessitats actuals, sinó també a les futures. Això és el que s’anomena una bona planificació financera.