Petites despeses que ens desvien dels nostres objectius

El que explicaré ara passa molt sovint quan estic amb un client que es posa en contacte amb acOnseguir perquè no arriba a estalviar o a assolir una determinada fita, tot i que aparentment compta amb ingressos més que suficients per a fer-ho. Una cop enllestida la corresponent anàlisi, trobem l’origen del problema en el que jo anomeno les petites despeses que ens desvien dels nostres objectius.

Efectivament, en el procés d’anàlisi esmentat a l’anterior paràgraf mirem els ingressos (si és un treballador amb nòmina, acabem ràpid), i les despeses. En aquest capítol, les més significatives gairebé sempre estan molt clares, sobre tot quan passen pel banc: lloguer o hipoteca, alimentació, subministraments, escoles, manteniment del cotxe, benzina, les principals assegurances, etc. I arriba un punt en el qual dóna la sensació que els ingressos superen de llarg les despeses, però els comptes bancaris deixen ben a la vista que no hi ha estalvi. On són aquests diners que falten?.

És relativament habitual que siguem molt reflexius quan ens comprem un electrodomèstic, o fem unes reformes, o decidim cursar uns estudis, o fins i tot quan anem a comprar roba, i ja no diem en el moment d’adquirir (o llogar) un pis o un cotxe. Però hi ha tota una sèrie de petits imports, amb freqüència recurrents, que com són de poca importància creiem que no mereixen la nostra atenció, i passen el filtre. La frase habitual seria “amb els diners que entren a casa, como no he de poder pagar això?”. Us sona?

Exemples d’aquestes petites despeses que ens desvien

  • Subscripcions. Qui no té alguna subscripció de la qual, ben mirat, no en traiem tot el suc que esperàvem obtenir-ne quan la vàrem contractar? Val la pena fer una ullada a les relatives a revistes, col·leccionables, música on-line…
  • Ampliacions de serveis. Truquem a la nostra companyia de telèfons, o de gas, o de llum, i en acabar ens ofereixen sovint algun producte: un contracte amb més dades, o un manteniment de la caldera… ho necessitem?
  • Assegurances. Em refereixo a aquelles que vàrem contractar arrel d’una trucada telefònica o una conversa a l’oficina de la nostra entitat financera. Es tracta de productes de poc import, que signem de manera impulsiva sense analitzar si són necessàries o si dupliquen cobertures que ja tenim: n’hi ha d’electrodomèstics, de vida, jurídiques… fan falta? les hem fetes servir?
  • El cafè, el diari, la canya, el tabac, i moltes altres petites despeses del dia a dia. Suposo que més d’un dels qui m’esteu llegint penseu que si ja no podem gastar ni això, per a que treballem?. Realment, és així?. És una qüestió de prioritats: si aquestes despeses ens impedeixen fer altres coses, podem prendre’n consciència i decidir què és més important.
  • Comissions bancàries. Si no estem lligats a una entitat financera per culpa de la hipoteca i encara podem decidir lliurement on cobrem la nòmina, estem en disposició de negociar substancioses rebaixes de comissions que el banc potser ens està cobrant, i totes sumades representen un bon calaix de diners al cap de l’any. I fins i tot quan estem lligats hi ha la possibilitat de fer-ho.

Podem afegir a totes les anteriors una infinitat. De fet, l’experiència demostra que cada persona o família té les seves, i només es tracta d’aprofundir una mica per a descobrir-les.

Com sempre, no hi ha cap despesa que sigui bona o dolenta per si mateixa: tot passa per avaluar si aquella despesa està en línia amb el model de vida que volem, o si tenim massa petites despeses que ens desvien de l’estalvi o de qualsevol altre objectiu que ens haguem proposat.

Analitzem junts les petites despeses que ens desvien?

Tags: , , , , , , , , ,

Comments are closed.

Els nostres serveis financers personals

Subscriu-te al nostre butlletí