Discussions financeres: pressupostos per a mantenir el bon ambient (de parella)

Com ja ha passat altres cops, un rotatiu d’abast nacional ens va demanar fa uns dies una col·laboració. El tema proposat m’ha inspirat per a ampliar-ne continguts en una nova entrada. Al cap i a la fi, qui no ha tingut algun cop discussions financeres amb la parella? O amb el soci? O amb el company de feina? Quan l’economia està controlada, tot rutlla millor. Per tant, us vull convèncer que per a facilitar el bon ambient no hi ha res com un bon pressupost.

Ho explicàvem fa uns mesos en un dels nostres articles. Preparar un pressupost és molt més que concretar en un paper o un full de càlcul tota una sèrie de xifres. En una empresa, el pressupost és d’entrada la guia per a donar forma uns determinats valors. I, en segon lloc, permet aconseguir uns objectius coherents amb aquests. El mateix passa en l’àmbit de la parella.

Evitar discussions financeres: valors i acords com a primer pas

Partim de la base que en una parella es comparteixen uns valors. Si això no és així, la pregunta que potser cal formular és com s’ho fan per a ser parella. De fet, podríem substituir la paraula “parella” per “empresa” i seguiria sent una afirmació igual de vàlida.

Per tant, donem això per bo. Llavors, el primer pas per a evitar discussions financeres en parella és traduir aquests valors en acords.

Uns acords en l’àmbit de l’economia domèstica posaran de manifest unes prioritats. En cada cas n’hi haurà unes de diferents. I no n’hi ha de millors o de pitjors. La qüestió és que estiguin clares.

Per exemple, una determinada parella pot encapçalar la seva llista de prioritats amb l’educació dels fills, seguida de viure en una llar confortable, gaudir d’un sopar fora de casa al mes i amb unes vacances de platja i càmping en un lloc proper. I una altra es sentirà millor si poden assegurar-se una bona jubilació, algunes escapades en avió durant l’any, un petit coixí de diners i un habitatge més bé modest. El més important és que ambdós membres se sentin còmodes amb això.

Segon pas per a oblidar discussions financeres: pressupost i seguiment

A partir dels acords i prioritats anteriors, podem assignar diners a cada partida de despesa. Per coherència, els punts de la llista que figurin més amunt haurien d’endur-se més recursos.

I quin és el límit dels recursos que s’hi poden destinar? La suma de totes les despeses no hauria de superar en cap cas els ingressos. És més: seria aconsellable que hi hagués un marge d’estalvi que permetés reaccionar sense necessitat de recórrer a crèdits.

Un cop establert tot això, només queda fer-ne seguiment per a que esdevingui realitat. Si el pressupost és coherent amb prioritats i ingressos, ha de permetre dur a terme tot allò que la parella vol durant l’any. Quan és així i aconseguim que no hi hagi desviacions, no hi ha espai per a discussions financeres.

Més enllà de les discussions financeres: baixem el ritme?

No voldria acabar aquesta entrada sense una reflexió una mica més filosòfica. En una parella, considero que és molt important parlar des de les necessitats de cadascú i de quina manera poden quedar cobertes. És obvi que en tot això els diners jugaran un paper prou important. Però no heu tingut mai la sensació que potser ens compliquem massa la vida? Quantes coses de les que gaudim són realment imprescindibles? Pot ser que en alguns casos determinades despeses dissimulin altres carències? No perdem de vista que donar amor (de veritat) no representa cap sortida de diners.

I, dit això…

… us ajudem a evitar discussions financeres?

Tags: , , , , , , , , , ,

Comments are closed.