De fet, la gran majoria dels qui llegiu aquestes línies no heu viscut mai amb alta inflació. Semblava que no tornaríem a experimentar el mateix que els nostres pares o avis durant els anys setanta del segle passat. Però la pandèmia té una ombra allargada, i possiblement aquest n’és un altre capítol.

Una alta inflació redueix el poder adquisitiu

Segons informa l’OCDE, els salaris reals a Espanya baixaran un 4’4% a conseqüència de la inflació. Això és pel fet que els salaris augmentaran per sota del que pugen els preus en general.

I no sembla que un increment dels sous o pensions ajudin a resoldre el problema en l’àmbit macroeconòmic. Per tant, seria bo fer-se a la idea que serem més pobres. O menys rics, segons com ens ho vulguem mirar.

En aquest entorn, pren més força que mai la necessitat de fer pressupostos. I, és clar, controlar sobre aquesta base on van els diners que guanyem.

I convé no oblidar que gairebé sempre hi ha opcions més barates que poden ajudar a quadrar un pressupost domèstic. Des de les marques blanques dels supermercats fins a abstenir-se de fer despeses supèrflues.

Implicacions de cara a l’estalvi

Si el poder adquisitiu baixa en una situació d’alta inflació, és evident que costarà més estalviar. Tot i això, la meva recomanació és que no deixem de banda allò que desitgem aconseguir a llarg termini. Per poc que es pugui, val la pena esforçar-nos per a continuar dedicant recursos als nostres somnis.

Centrant-nos en els diners que ja tinguem estalviats, l’objectiu hauria de ser sempre una rendibilitat per damunt de la inflació. Això ara mateix no és fàcil. I més quan aquesta situació està afectant tan negativament a les borses.

Afortunadament, tal com es pot trobar en altres entrades d’aquest blog, les possibilitats d’inversió actuals són molt més variades que fa uns anys. És convenient cercar les alternatives més adequades. Aquelles que estan en línia amb als propòsits que ens hàgim marcat. Recordem que els diners només són un mitjà per a assolir les fites que cadascú determini.

Hipoteques i alta inflació

Es deia durant la crisi dels setanta que la inflació afavoreix la gent endeutada i perjudica qui té diners. Això és especialment aplicable en préstecs a un tipus que estigui per sota de la inflació. De fet, les hipoteques amb interès fix de menys de l’1% ara són un tresor. És probable que es trigui molt de temps a gaudir d’un Euríbor negatiu de nou. Si és que mai el tornem a veure a aquests nivells.

En aquesta línia, per a qui tingui una hipoteca a tipus variable és recomanable preguntar per una modificació de condicions. Això es pot fer dins la mateixa entitat amb la qual s’hagi contractat. En aquest cas parlaríem de novació. Però també es poden fer números per a avaluar si val la pena fer un canvi de banc. I llavors estaríem plantejant una subrogació.

Com adaptar-nos a una situació d’alta inflació

El nostre servei de Coaching en economia domèstica està pensat per a acompanyar-te en l’anàlisi de les teves finances. Totes les crisis tenen un component positiu perquè poden obligar a fer canvis que ens millorin. En el cas que ens ocupa, en l’àmbit financer.

I, per a acabar, tanquem la publicació amb alguns enllaços. Em va cridar l’atenció fa un temps un article de la Diane Coel sobre la cicatriu emocional de la inflació. Aporta un enfocament interessant. I, addicionalment, em referiré també a una de les tres entrades publicades consecutivament al nostre blog sobre noves opcions d’inversió.

Imatge de Timur Kozmenko a Pixabay

La intervenció que se’m va sol·licitar es va concretar en una conversa amb l’autor. Val a dir que l’enfocament de l’article que en va resultar és força interessant. És més, agraeixo que s’allunyi del tòpic de la costa de gener. I celebro especialment que adopti una perspectiva més àmplia.

Pagar a crèdit com a la primera de les errades financeres

Cal tenir-ho ben present. Les targetes de crèdit són una anestèsia al mal que fa pagar. Obrir la cartera i veure com en surten els bitllets resulta molt més efectiu de cara a prendre consciència. Em remeto a l’entrada d’aquest blog relativa a paranys financers.

D’altra banda, és fonamental no perdre de vista els interessos que ens poden cobrar. Si ajornem el pagament del saldo pendent de la targeta aquests poden ser molt alts.

El desconeixement de què es fa amb els diners

Segurament ho heu sentit molts cops. Per a saber on anem cal conèixer d’on venim. També trobareu a aquest blog diverses referències a la importància de comptar amb un pressupost. Però és molt complicat fer-ne un sense unes dades de partida. I una de les errades financeres més habituals és desconèixer on han anat a parar els nostres diners.

Com a mínim, convé disposar d’informació del darrer any. I, per una vegada, els bancs són un gran aliat en aquesta tasca. La majoria de sortides queden reflectides als extractes del compte corrent o la targeta de crèdit. I, pel que fa als pagaments en efectiu, només cal perdre uns minuts en arribar a casa. Si hem sortit amb uns diners a la cartera i tornem amb menys, es tracta de fer memòria de què hem gastat. I dedicar un moment a anotar-ho a un paper. O, millor encara, a un full Excel.

Errades financeres associades al mereixement (i succedanis)

L’article de RAC 1 afegeix quatre tipus d’errades financeres a les dues anteriors. No obstant això, des del meu punt de vista totes quatre són variacions del mateix. La societat de consum ha aconseguit que interioritzem un concepte de mereixement que ens perjudica. No hi ha dubte que tota persona és mereixedora, a priori, del millor per a ella mateixa. Ara bé, per sobre de tot, tothom mereix una tranquil·litat financera. I determinades decisions de compres “perquè jo m’ho mereixo” la poden malmetre.

Hi ha un patró que es repeteix dins la societat actual. Treballem moltes hores, i sovint en condicions estressants. Quan ens prenem un respir de la feina, necessitem sobreposar-nos a aquesta situació. Llavors, dotzenes de reclams publicitaris ens relaten una vida més feliç. Curiosament, aquesta sempre va associada a un producte o servei. I, àvids com anem de  felicitat, acabem adquirint allò que ens han ofert. Fins i tot, depenent de què es tracti, com a conseqüència podem arribar a endeutar-nos. Resultat: necessitem treballar encara més hores per a incrementar ingressos. És una roda de hàmster que ens deixa sempre al mateix lloc, malgrat l’extenuació que porta associada.

Si ens parem a pensar, anar de rebaixes hauria de servir per a reposar allò que ens faci falta a l’armari a un preu més econòmic. O les despeses en aficions mai haurien de superar un límit que ens puguem permetre. Compres compulsives obeeixen a cobrir unes suposades necessitats que no tenen res a veure amb el que materialment ens fa falta.

Com enfrontar-nos a errades financeres

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la detecció d’errades financeres. I, és clar, també t’ajudem a posar-hi remei.

I, com acostumem a fer, tanquem aquesta entrada amb alguns enllaços. El primer ens mostra el contingut de l’article de RAC 1. I el segon ens condueix a una altra entrada del blog relativa als paranys financers. La seva lectura és molt recomanable.

Imatge de saulhm a Pixabay

Aquesta crisi econòmica és diferent a d’altres anteriors

Hi ha gairebé completa unanimitat que aquesta situació mai l’havíem viscuda. Jo mateix ho comentava al blog fa alguns dies. Durant setmanes hem tingut el gruix dels comerços tancats. La crisi ha estat sanitària, però les conseqüències seran econòmiques.

A més, ja estem veient com la tornada a la “normalitat” serà lenta. Fins que no hi hagi una vacuna, costarà que vivim i consumim com abans. I, sense entrar en si el model anterior de consum era o no sostenible, això alentirà la recuperació. Tot plegat tindrà força damnificats, convé estar alerta.

És temps de ser proactius (i no reactius)

Potser heu patit un ERTE (o pitjor encara, un ERE). O sospiteu que l’empresa on treballeu potser tindrà problemes. O sou autònoms amb una forta baixada d’ingressos. Convé preparar-nos per al pitjor dels escenaris. Això ajudarà, arribat el cas, que no siguin la por o les emocions les que decideixin. Més bé hauríem de guiar-nos per reflexions des d’un cap fred. Proposo que ens fem preguntes del tipus:

• Quines són les sortides de diners mínimes que cal seguir atenent?
• De quins recursos puc viure en cas de necessitat durant la crisi econòmica?
• Quines habilitats meves puc explotar, què puc oferir que interessi a la societat?
• Com es mouen (entren i surten) els diners a casa meva?
• Què podria retallar si és menester? Quines són aquelles despeses que ni tan sols sé per què les tinc? (per exemple, cobertures duplicades de pòlisses, gigues de mòbil que mai arribo a consumir, potències elèctriques excessives, etc.)
• A quines ajudes tindria dret si acabés en una situació econòmica molt precària?

El pressupost és especialment útil en una crisi econòmica

Resulta reconfortant observar que a l’article de Clara també apareix la necessitat de treballar amb un pressupost. I encara més si qui ho afirma és una membre del Pla d’Educació Financera que promouen la CNMV i el Banc d’Espanya.

En línia amb el que jo mateix he escrit un munt de cops, és recomanable:

• Identificar a què destinem els ingressos. La finalitat és poder fer ajustaments per a aconseguir objectius d’estalvi a llarg termini. Un seguit de petites retallades poden dur-nos a arreplegar uns bons diners.
• Adoptar l’hàbit de controlar el pressupost regularment i ajustar-lo, si s’escau.

Oportunitats que pot oferir la crisi econòmica

Sovint es fa referència que dins el doble símbol xinès que defineix “crisi” hi ha també el que equival a “oportunitat”. Qui n’estigui patint en primera persona costarà que ho vegin. Però les possibilitats positives que aporta tot canvi hi són. La crisi econòmica pot oferir-nos que en traiem algun profit. I encara més si tenim la sort que no ens ha afectat directament. Per exemple:

• Es comença a detectar una important caiguda dels preus immobiliaris. Tant a nivell de compra com de lloguer.
• La borsa ha experimentat una forta correcció que ha abaratit preus.
•  La crisi econòmica ens aporta aprenentatges que poden servir per a estar més preparats per a quan en vingui una altra.
• Hi ha diners disponibles en forma de préstec (només recomanables si en podem treure un rendiment més alt que els que ens cobrin d’interessos).

Potser aquesta crisi econòmica ens empeny cap a un consum sostenible

De nou, proposo que ens fem algunes preguntes:

•  A quines empreses o autònoms van a parar els diners que surten de la meva butxaca?
• Ajudo amb les meves compres a persones del meu voltant (consum de proximitat)?
• Compro a companyies que paguen els impostos i creen llocs de treball al meu país?
• Se’n beneficien empreses amb un enfocament productiu sostenible?

I si tot això acaba per ser útil?

Recorda que el servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar en la revisió de les teves finances personals o familiars. En moments com aquests és quan és més recomanable aprofundir en com destinem els recursos dels què disposem. Donar la volta a la crisi econòmica també és a les nostre mans.

Com és habitual acabo amb algun link. El primer et durà a la revista Clara. Espero que ben aviat pugui disposar de l’article en format web. I el segon et permetrà repassar l’entrada de fa uns dies sobre resiliència en aquests temps de crisi econòmica.

Imatge de PIRO4D a Pixabay

En primer lloc, us presento un vídeo curt amb tres consells financers ràpids. Aquest s’estructura a través de tres eixos: el pressupost, la despesa i les comparacions que cal evitar. I, en segon lloc, podeu trobar un vídeo llarg que amplia alguns aspectes de l’anterior i aporta un seguit de consells financers complementaris.

A continuació desenvolupo els eixos als quals faig referència.

El primer dels consells financers: definir què voleu al pressupost

Ho explico molt clar als vídeos:

• Determineu quin tipus de vida desitgeu.
• Esbrineu en quin punt esteu.
• Traceu un pla en forma de pressupost per aconseguir els objectius.
• No us n’aparteu.

De fet, la importància del pressupost és un clàssic al blog. Per a preparar-lo, primer cal saber on som a quatre nivells. Aquests són béns, deutes, ingressos i sortides de diners. I sobre aquesta base pot preparar un pressupost de com us agradaria destinar els diners que guanyeu. Es tracta d’assegurar-nos que, si es compleix, les nostres prioritats es facin realitat. I, llavors, anar seguint-lo per a que no ens en desviem.

El segon dels consells financers: cal que dolgui gastar

També queda clar als vídeos. Si voleu menys despeses, feu que us faci mal pagar. Sense anestèsia. Feu les compres bitllet a bitllet, en efectiu. Observeu com surten de la cartera i tingueu present les hores que heu treballat per aconseguir aquests diners.

Per contra, desvieu diners cap a l’estalvi com si es tractés d’un rebut més que cal pagar cada principi de mes. Convé recordar que en una vida labora de 40 anys i, posem, 25.000 EUR anuals de mitjana d’ingressos, s’acumula un milió d’euros. Què us semblaria retenir una bona part d’això?

Per a motivar-vos, un dels meus consells financers preferits és mantenir una xerrada amb el vostre “jo futur”. Estarà content de com li deixareu els comptes en 10, 20 o 30 anys. O us maleirà els ossos degut a tots els deutes que heretarà de vosaltres?

I recordeu que estem envoltats de paranys (com podeu veure al link final). Per exemple, les botigues (físiques o virtuals) o la carta d’un restaurant estan dissenyades per a que consumim el que els interessa, no el que voldríem comprar amb el pressupost que hi havíem assignat.

També convé desterrar el “perquè jo m’ho mereixo”, i substituir-lo per la norma de les 4 setmanes. Abans d’adquirir res que sigui car, deixeu passar aquest temps i una vegada transcorregut avalueu si us segueix fent tanta falta. En la majoria de casos no serà així.

El darrer dels consells financers: oblideu comparar-vos amb ningú

En paraules que també podeu escoltar als vídeos, eviteu comparar-vos. No teniu ni idea de com estan les finances de ningú que no sigueu vosaltres mateixos. Recordeu la frase de Tim Jackson: “Gastem el que no tenim per comprar el que no necessitem i causar impressions que no importen”. Gaudiu del que ja teniu i de les petites coses que són gratis o costen molt poc.

Et poses en ruta?

Acabarem amb l’enllaç que s’esmenta més amunt relatiu als diversos paranys financers amb què ens podem trobar.

Finalment, el nostre servei de Coaching en economia domèstica et pot acompanyar, amb l’ajuda de diversos consells financers, en la preparació d’un pressupost, en la presa de consciència necessària per a estalviar més i, en definitiva, en el procés de poder gaudir de la vida que vols.

El detonant de tot plegat, com a tantes coses de la vida, va ser una casualitat. Qui faci algunes setmanes que llegeix el blog coneix la nostra recent relació amb l’AECC. Des de l’Associació Espanyola Contra el Càncer ens varen contactar fa un temps per a donar una xerrada. Ara la trobada amb malalts de l’associació ha esdevingut mensual.

Vista la bona acollida de les esmentades reunions, Provokarte ens va proposar repetir en format obert a tothom fa menys d’un mes. I a partir d’aquí n’han sortit d’altres.

El sentit dels tallers financers

Ens hem referit sovint a la necessitat d’automatitzar determinades decisions relacionades amb l’economia personal, familiar o professional. Em vaig apuntar fa temps una cita d’Alfred North Whitehead. “La civilització avança en proporció al nombre d’operacions que la gent pot fer sense pensar en elles”. També aplicable a l’àmbit que ens ocupa.

Malauradament, l’entorn no ajuda. S’ha parlat força de l’acrònim VUCA. Volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat. Tota una definició del món actual. Si estem d’acord que el que ens envolta és així, val la pena procurar tenir sota control el que estigui al nostre abast. I les finances del dia a dia ho estan malgrat que pugui semblar que no és així.

Contingut dels tallers financers per a grups

Les reunions segueixen l’esquema que segueix:

1. La manera de gaudir de tranquil·litat econòmica i assolir fites relatives als diners sempre comença amb una presa de consciència. I per a que aquesta sigui efectiva res millor que una bona foto de la situació de partida. És fonamental conèixer ingressos, on van a parar aquests, béns i deutes.

2. El següent tema que toquem als tallers financers és un clàssic a acOnseguir. Per a prendre decisions encertades de despesa sense haver-hi de pensar massa convé recórrer al pressupost. Cal preparar un quadre que reculli futurs ingressos i sortides de diners amb dues característiques:

• que contingui allò que ens fa feliços, que ens impulsa a viure
• que els ingressos superin les despeses, deixant marge per a la generació d’aquell estalvi amb què ens sentim còmodes

3. Continuem el recorregut amb un repàs d’alguns àmbits en els què acostumem a resoldre dubtes de clients:

• Endeutament, enfocat en donar una sèrie d’eines per a ajudar a reduir deute. La finalitat és acostar-nos a la independència financera, que abordem en el següent punt.
• Estalvi, en base als objectius que ens marquem. Diferenciem entre curt i llarg termini, i proposem algunes pautes per a facilitar que es produeixi.
• Assegurances, amb suggeriments per a aconseguir treure el màxim partit als diners que hi destinem.
• Consells varis sobre l’ús de la targeta de crèdit, quan és millor comprar o llogar habitatge, què cal tenir en compte en rebaixes o ofertes, i altres temes que també es tracten en aquest blog.

4. Finalment, es proposa algun exercici de motivació. Un que sovint es fa serveix per a donar valor en hores de feina a les compres que fem.

T’interessa afegir-te a algun dels tallers financers?

Alternativament, recorda que també disposes del servei específic per a particulars:  Coaching en economia domèstica. Comença a controlar les teves finances.

• Podràs prendre consciència d’on van a parar els diners que entren a casa.
• I, amb l’ajuda d’un pressupost, tindràs clar què pots gastar i què no si vols aconseguir les fites econòmiques que et proposis.

Des de sempre, m’ha encantat tot allò que sigui “de butxaca”. Quan l’apliquem a un llibre, s’associa amb un format més manejable i assequible que el tradicional. És un concepte perfectament aplicable al que vull transmetre. Comentàvem a l’anterior paràgraf que el gruix dels negocis no es pot permetre pagar un Director Financer. Cert. Però això no vol dir que la necessitat no existeixi. I potser s’hi pot donar cobertura d’alguna altra manera.

Per què un negoci o autònom necessita una direcció financera?

Un treballador per compte aliena qui prengui una mala decisió a nivell econòmic podrà passar-ho malament. No obstant, en la majoria de casos això no afectarà els seus ingressos. Si pot seguir fent la seva feina, cada mes comptarà amb una nova nòmina al seu banc. I això dóna molta seguretat a l’hora de planificar com redreçar qualsevol situació. Per dolenta que sigui.

Una mala gestió econòmica a nivell professional sí pot comprometre seriosament el futur. Un negoci o autònom necessita disposar de diners. Són com la benzina d’un cotxe. I aquesta liquiditat no sempre està associada amb els beneficis. Em referia precisament això en un post sobre el flux financer. Hi intervenen molts altres factors.

En el moment que no es poden pagar proveïdors, lloguers, préstecs o treballadors es travessa una línia vermella. Passa el mateix si no es pot atendre als clients. Costa molt reconduir la situació en aquests casos. Els proveïdors endureixen les condicions per a servir materials. Els bancs poden deixar de renovar línies. Els empleats es desmotiven. Els clients cerquen altres professionals o empreses que no fallin. La confiança és fonamental, es genera lentament i costa poc perdre-la.

És època d’especialistes

Qualsevol persona que m’estigui llegint estarà especialitzada en alguna matèria. Un metge pot receptar. O potser operar. Darrerament, fins i tot els cirurgians es centren en determinades parts del cos. Hi ha professors per a cada branca del coneixement. Persones que es dediquen a aspectes molt concrets del màrqueting. Artesans qui només reparen rellotges antics. El ventall de professions és infinit.

És impossible saber de tot. La gran majoria d’autònoms i petits empresaris confien en un gestor per a atendre les seves obligacions tributàries. Les gestories fan molt bé la seva feina, però n’hi ha poques que a més ajudin en la planificació financera. Fa falta quelcom més.

Començar l’any amb el suport d’una bona direcció financera

Tots encetem l’any amb bons propòsits. Els qui som autònoms o tenim un negoci encara més. La majoria de vegades, els nostres ingressos i benestar depenen del fet que aquestes bones intencions esdevinguin realitats.

Paral·lelament, aquests dies són bons per a fer balanç del que ha passat en els darrers dotze mesos. Si quan es mira enrere queda la sensació d’haver anat molt justos a nivell econòmic, o d’haver estat apagant petits incendis financers massa sovint, potser va sent hora de posar-hi remei.

Una bona direcció financera és com una brúixola o una carta de navegació. Permet preveure quins esculls de tresoreria es trobaran en perseguir una determinada fita. Quan sabem amb temps què ens trobarem, reaccionar és més fàcil. La perspectiva temporal permet avaluar diferents opcions i escollir-ne la més adequada.

En el moment que s’observa des d’una perspectiva econòmica, el que descobrim és molt enriquidor. Ho deia Mario Benedetti “D’això és tracta, de coincidir amb gent que et faci veure coses que tu no veus. Que t’ensenyin a mirar amb uns altres ulls”.

A acOnseguir portem gairebé deu anys ajudant a particulars i empreses en la seva planificació. I et podem donar serveis de direcció financera de butxaca. Manejables i assequibles.

Contractes la nostra direcció financera?

L’aparició de les apps financeres

Les apps financeres, de fet, existeixen des de fa uns anys. No m’agrada citar noms, però n’hi ha prou amb cercar a Internet per a trobar-ne un munt (veiem un exemple). Moltes agrupen informació dels diversos bancs amb qui treballem. També disposen d’alarmes que ens avisen quan superem determinats paràmetres de despesa o saldo.

Possiblement l’empenta definitiva per a l’ús d’aquestes aplicacions l’ha donada darrerament algun banc de primera línia. I, evidentment, la capacitat de comunicació d’una gran entitat financera marca algunes diferències. Els qui aneu llegint les entrades d’aquest blog ja sabeu que no sóc gens fan de la banca. Crec que tots tenim al cap la seva part de responsabilitat a la darrera crisi. No obstant això, és de justícia esmentar també els seus encerts. I aquest ho és, si més no en termes generals.

Les apps financeres només poden ser una part del camí

Des del meu punt de vista, les apps financeres ens poden donar un cop de mà, però no fan tota la feina. Hi ha tot un seguit de motius per a que opini això.

• En moltes ocasions, no recullen el destí dels pagaments en efectiu. I hi ha multitud de particulars o famílies que encara fan un bon nombre de pagaments amb aquest mitja. Són sortides de diners que convé tenir presents també a qualsevol anàlisi.
• Algunes apps financeres generalitzen en excés. Si seguiu els mitjans de comunicació, és probable que hagueu vist com una de les aplicacions més promocionades estableix una regla 50-30-20. És a dir: recomana que un 50% dels ingressos es destinin a despeses fixes, un altre 30% a variables, i el 20% restant a estalvi. Totes aquestes pautes poden donar una guia, però en cada cas hi ha uns objectius diferents. Sempre és més aconsellable una anàlisi específica.
• I, finalment, no hi ha res com treballar sobre unes dades per a prendre’n consciència i dominar-les. Tots els que estem en relació amb el món acadèmic ho sabem. No és el mateix llegir l’anàlisi d’una empresa que ha preparat un tercer que fer-la tu mateix. I passa quelcom similar si es tracta de les finances pròpies. Quan et submergeixes en les dades i les vas classificant prens molta més consciència de quina és la realitat.

El complement a les apps financeres: un bon full de càlcul

A acOnseguir seguim defensant l’ús del nostre full de planificació en Excel. Depenent de com d’ordenades es tinguin les dades, es pot omplir en menys d’una tarda de cap de setmana. I durant el procés de recollida d’informació no hi ha client que no ens asseguri que només amb el sol fet de treballar-lo ja s’ha adonat de la bona decisió que ha estat contractar-nos.

L’arxiu Excel es pot descarregar fàcilment des del nostre web (link), i ens posem a la vostra disposició per a ajudar-vos que us sigui útil. Els passos a seguir serien:

1. Omplir-lo per a que reflecteixi la situació actual de les vostres finances
2. Fer-ne una bona anàlisi
3. Preparar amb vosaltres un pressupost que us porti a aconseguir els objectius futurs que us proposeu
4. Fer seguiment d’aquest pressupost, punt que us facilitaran moltes de les apps financeres que el mercat ofereix

Comprova què et podem aportar en paral·lel a les apps financeres

Anem a veure què ens podem trobar en cadascun dels dos àmbits.

La importància del flux financer per a autònoms

Comencem amb una obvietat. Si es ven per valor de 30 i el conjunt de les despeses és de 10, el guany és de 20. Vol dir això que un cop acabi tot plegat es trobaran al banc aquests 20? Doncs depèn. No és tan senzill com això.

En una empresa, independent de la mida que tingui, hi ha molts elements que condicionen el flux financer. Sovint aquests es tenen presents en el moment de muntar un negoci. De fet, la majoria d’entitats que donen suport a emprenedors disposen de plantilles de càlcul que determinen amb certa precisió quin flux financer hi haurà en els mesos de la posta en marxa. I, sovint també, em trobo amb clients que superada la fase inicial no tenen en compte tots aquests factors, i acaben tenint fortes tensions de tresoreria.

Repassem quins són aquestes variables que no convé perdre mai de vista en la fórmula d’un negoci.

Condicionants del flux financer empresarial

• Hi afectaran els terminis de pagament que s’ofereixen als clients. Com més es trigui a cobrar, més diners faran falta. Per contra, si s’aconsegueix ingressar per avançat, els clients ajudaran a disposar d’un extra d’efectiu.
• Influirà també en el flux financer com paguem als proveïdors. Com més es tard es liquidin, de més diners es disposarà.
• Si es treballa amb productes físics, potser caldrà un stock. Es necessitaran uns diners per a finançar-lo.
• Cas que es precisin inversions (ordinadors, mobles, condicionament d’un local), el que es destini a aquestes quedarà bloquejat fins que, poc a poc, es vagi recuperant amb els beneficis. L’entrada d’aquest blog sobre amortitzacions dóna més detalls al respecte.
• Quan hi ha mesos que es ven més que altres (estacionalitat), o hi ha pagaments que es concentren en determinats moments, convindrà adequar el flux financer a aquest fet.
• Caldrà no perdre de vista si l’endeutament puja o baixa. El flux financer positiu o negatiu que s’origini en préstecs no incrementarà o disminuirà els beneficis, però sí pot fer anar més o menys curts de diners. I, és clar, tot deute té un cost en forma d’interessos que provoca una pèrdua.

En determinades condicions, el deute pot ser bo per a una activitat empresarial. Però convé no oblidar que el flux financer de pagaments del préstec haurà de quedar cobert pels guanys previstos.

En definitiva, lligar que les entrades de diners quadrin amb les sortides en un pressupost futur és imprescindible per a gaudir d’una certa tranquil·litat. I més si és un negoci propi.

El flux financer a l’economia domèstica

Un particular o família què guanyi més que no pas gasta no hauria de tenir problemes amb el flux financer. Com a molt, caldrà planificar adequadament aquells pagaments puntuals al llarg de l’any, com ara assegurances, vacances, manteniment del cotxe, etc. Si aconseguim que al compte corrent hi hagi un saldo de seguretat suficient, aquest problema desapareix. Sovint les pagues extra, qui les tingui, ajuden.

Convé dedicar atenció al deute, i com es planifica el seu pagament. Qui hagi seguit aquest blog des de fa temps ja sap que només admetem els préstecs per a finançar un habitatge o, millor encara, una inversió que generi un rendiment. Però les quotes mensuals que en resultin s’hauran de poder pagar amb el flux financer positiu que aporti la inversió. O, si es tracta d’una hipoteca, amb el que quedi dels ingressos familiars un cop descomptades despeses i un cert marge de seguretat. Si no és així, arribaran els problemes, com es va poder comprovar durant els pitjors anys de la darrera crisi.

D’altra banda, anar venent patrimoni (desfer inversions) per a cobrir despeses és desplaçar al futur un problema que ja tenim ara. Quan comprovem que mes a mes, durant tot l’any, els estalvis baixen és un clar senyal d’alarma que hi ha quelcom que no rutlla prou bé.

Necessites el nostre suport per a gestionar el teu flux financer?
Consulta els nostres serveis:

• Servei específic per a particulars: coaching en economia domèstica.
• Si ets autònom / empresa: assessorament financer per autònoms.