Les dificultats que travessa la banca que hem conegut

Possiblement molts de vosaltres coneixereu algun antic treballador de banca prejubilat molt abans de fer els 60 anys. Aquelles sucursals bancàries plenes de clients només són un record. Ara tots fem el gruix d’operacions financeres telemàticament.

Les immenses xarxes d’oficines eren el gran avantatge competitiu d’aquell model. Fins i tot les havien fetes servir per a vendre altres productes. Qui no recorda trobar-hi, sorprenentment, un mòbil o un electrodomèstic en oferta. Ara aquestes mateixes xarxes són la seva debilitat. Arrosseguen grans estructures que altres alternatives financeres no tenen. Tot i això, un bon nombre d’entitats fintech estan participades per la banca tradicional. La necessitat d’aquesta d’adaptar-se als nous temps és imperiosa.

Alternatives financeres bancàries per a tots els usuaris

En general, i probablement degut que la nova banca no suporta tanta despesa estructural, ofereix força serveis gratuïts. Estem parlant de menys comissions, targetes de dèbit a cost zero, transferències sense càrrec, etc. Podem diferenciar entre Challenge Banks i Neobancs.

Challenge banks

Els Challenge Banks tenen una llicència bancària com qualsevol banc dels de sempre. Per tant, les garanties són les mateixes, via Fons de Garantia de Dipòsits. La principal diferència és que difícilment ofereixen cap oficina física. Però poden donar gairebé idèntics serveis. Ens podem trobar, no obstant, que l’entitat supervisora no sigui el Banc d’Espanya. O que no ens puguin facilitar un compte corrent amb un IBAN espanyol. Això pot dificultar domiciliar rebuts o rebre la nòmina, segons com.

Neobancs

Per la seva banda, els Neobancs no tenen llicència bancària. Necessiten ser Entitat de Diner Electrònic (EDE) o associar-se’n amb una. Dono més detalls sobre aquestes EDEs al següent paràgraf. Puntualment, en aquestes entitats no podrem disposar d’un compte corrent tradicional. Per exemple, pot passar que la nostra aportació de fons s’hagi de fer a un compte corrent comunitari. D’aquí el diners passarien a estar a la nostra disposició via, posem per cas, targeta de crèdit o saldo al mòbil. Això limita la possibilitat de fer transferències a altres entitats, domiciliar rebuts, cobrar-hi el sou, etc.

A la vegada, les EDEs són entitats que transformen diners en diners electrònics. Aquests es poden utilitzar en transaccions segures per a l’usuari cap a negocis online. L’esmentada seguretat rau en bona part en el fet que per a pagar no cal informar del propi número de targeta o compte bancari al venedor. Les EDEs estan supervisades per un banc central, i tenen les seves obligacions. Els cal dipositar els diners que reben en comptes a entitats bancàries, invertir-los a termini, o comptar amb una assegurança que garanteixi els diners. Per tant, hi ha garanties, però sota unes altres normes. El supervisor pot ser el Banc d’Espanya, però també d’altres, com la FCA (Autoritat de Conducta Financera) del Regne Unit. No poden oferir dipòsits ni, és clar, remunerar-los. Paypal seria un exemple molt conegut d’EDE. Qui hagi fet alguna compra per Internet segur que li sonarà.

Alternatives financeres més enfocades a empreses

En un altre nivell, tenim els BaaS, o Banking as Service. Aquests són com una mena de banca de serveis. Per aquesta via qualsevol empresa pot oferir productes financers als seus clients sense necessitat d’entrar en el negoci bancari. Només cal que utilitzin APIs d’una entitat que sí tingui llicència. I una API és un conjunt de comandaments o instruccions que permeten que dos programes diferents es comuniquin entre sí. Pot ser interessant per a empreses que vulguin incorporar serveis bancaris a la seva oferta. Només farà falta que el seu software i el del BaaS es coordinin. No obstant, un usuari final només en treu benefici si una empresa de la qual sigui client integra aquests serveis.

Les pròpies necessitats determinen les millors alternatives financeres

Per a qui li vingui de nou, tota aquest concentrat d’informació sobre opcions de banca fintech pot generar força dubtes. La meva recomanació és que cadascú es centri en necessitats que consideri mal cobertes. I, llavors, preguntar-se si alguna de les anteriors alternatives financeres omple aquest buit.

Per exemple, pot passar que no trobem cap producte bancari tradicional que ens remuneri com desitgem uns diners que volem mantenir disponibles. O que estem pagant unes comissions que considerem exagerades. O que ens agradaria que una App al mòbil ens facilités l’estalvi o un millor control de les pròpies finances. Si dins la banca tradicional no trobem respostes, potser les entitats fintech sí que ho fan.

A acOnseguir t’oferim el nostre servei de Coaching en economia domèstica per a acompanyar-te en la presa de decisions. No et recomanarem cap entitat en especial. Per contra, sí t’ajudarem a analitzar quines de les teves necessitats queden millor cobertes via alternatives financeres fintech.

I acabem, com fem habitualment, amb algun link. Així, el primer enllaça amb la definició de fintech que podem trobar a Viquipèdia. I el segon ens porta a la darrera entrada d’aquest blog. Aquesta servia per a introduir-nos les diverses opcions financeres per a l’estalvi.

Imatge de TheDigitalWay a Pixabay

El detonant de tot plegat, com a tantes coses de la vida, va ser una casualitat. Qui faci algunes setmanes que llegeix el blog coneix la nostra recent relació amb l’AECC. Des de l’Associació Espanyola Contra el Càncer ens varen contactar fa un temps per a donar una xerrada. Ara la trobada amb malalts de l’associació ha esdevingut mensual.

Vista la bona acollida de les esmentades reunions, Provokarte ens va proposar repetir en format obert a tothom fa menys d’un mes. I a partir d’aquí n’han sortit d’altres.

El sentit dels tallers financers

Ens hem referit sovint a la necessitat d’automatitzar determinades decisions relacionades amb l’economia personal, familiar o professional. Em vaig apuntar fa temps una cita d’Alfred North Whitehead. “La civilització avança en proporció al nombre d’operacions que la gent pot fer sense pensar en elles”. També aplicable a l’àmbit que ens ocupa.

Malauradament, l’entorn no ajuda. S’ha parlat força de l’acrònim VUCA. Volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat. Tota una definició del món actual. Si estem d’acord que el que ens envolta és així, val la pena procurar tenir sota control el que estigui al nostre abast. I les finances del dia a dia ho estan malgrat que pugui semblar que no és així.

Contingut dels tallers financers per a grups

Les reunions segueixen l’esquema que segueix:

1. La manera de gaudir de tranquil·litat econòmica i assolir fites relatives als diners sempre comença amb una presa de consciència. I per a que aquesta sigui efectiva res millor que una bona foto de la situació de partida. És fonamental conèixer ingressos, on van a parar aquests, béns i deutes.

2. El següent tema que toquem als tallers financers és un clàssic a acOnseguir. Per a prendre decisions encertades de despesa sense haver-hi de pensar massa convé recórrer al pressupost. Cal preparar un quadre que reculli futurs ingressos i sortides de diners amb dues característiques:

• que contingui allò que ens fa feliços, que ens impulsa a viure
• que els ingressos superin les despeses, deixant marge per a la generació d’aquell estalvi amb què ens sentim còmodes

3. Continuem el recorregut amb un repàs d’alguns àmbits en els què acostumem a resoldre dubtes de clients:

• Endeutament, enfocat en donar una sèrie d’eines per a ajudar a reduir deute. La finalitat és acostar-nos a la independència financera, que abordem en el següent punt.
• Estalvi, en base als objectius que ens marquem. Diferenciem entre curt i llarg termini, i proposem algunes pautes per a facilitar que es produeixi.
• Assegurances, amb suggeriments per a aconseguir treure el màxim partit als diners que hi destinem.
• Consells varis sobre l’ús de la targeta de crèdit, quan és millor comprar o llogar habitatge, què cal tenir en compte en rebaixes o ofertes, i altres temes que també es tracten en aquest blog.

4. Finalment, es proposa algun exercici de motivació. Un que sovint es fa serveix per a donar valor en hores de feina a les compres que fem.

T’interessa afegir-te a algun dels tallers financers?

Alternativament, recorda que també disposes del servei específic per a particulars:  Coaching en economia domèstica. Comença a controlar les teves finances.

• Podràs prendre consciència d’on van a parar els diners que entren a casa.
• I, amb l’ajuda d’un pressupost, tindràs clar què pots gastar i què no si vols aconseguir les fites econòmiques que et proposis.

Des de sempre, m’ha encantat tot allò que sigui “de butxaca”. Quan l’apliquem a un llibre, s’associa amb un format més manejable i assequible que el tradicional. És un concepte perfectament aplicable al que vull transmetre. Comentàvem a l’anterior paràgraf que el gruix dels negocis no es pot permetre pagar un Director Financer. Cert. Però això no vol dir que la necessitat no existeixi. I potser s’hi pot donar cobertura d’alguna altra manera.

Per què un negoci o autònom necessita una direcció financera?

Un treballador per compte aliena qui prengui una mala decisió a nivell econòmic podrà passar-ho malament. No obstant, en la majoria de casos això no afectarà els seus ingressos. Si pot seguir fent la seva feina, cada mes comptarà amb una nova nòmina al seu banc. I això dóna molta seguretat a l’hora de planificar com redreçar qualsevol situació. Per dolenta que sigui.

Una mala gestió econòmica a nivell professional sí pot comprometre seriosament el futur. Un negoci o autònom necessita disposar de diners. Són com la benzina d’un cotxe. I aquesta liquiditat no sempre està associada amb els beneficis. Em referia precisament això en un post sobre el flux financer. Hi intervenen molts altres factors.

En el moment que no es poden pagar proveïdors, lloguers, préstecs o treballadors es travessa una línia vermella. Passa el mateix si no es pot atendre als clients. Costa molt reconduir la situació en aquests casos. Els proveïdors endureixen les condicions per a servir materials. Els bancs poden deixar de renovar línies. Els empleats es desmotiven. Els clients cerquen altres professionals o empreses que no fallin. La confiança és fonamental, es genera lentament i costa poc perdre-la.

És època d’especialistes

Qualsevol persona que m’estigui llegint estarà especialitzada en alguna matèria. Un metge pot receptar. O potser operar. Darrerament, fins i tot els cirurgians es centren en determinades parts del cos. Hi ha professors per a cada branca del coneixement. Persones que es dediquen a aspectes molt concrets del màrqueting. Artesans qui només reparen rellotges antics. El ventall de professions és infinit.

És impossible saber de tot. La gran majoria d’autònoms i petits empresaris confien en un gestor per a atendre les seves obligacions tributàries. Les gestories fan molt bé la seva feina, però n’hi ha poques que a més ajudin en la planificació financera. Fa falta quelcom més.

Començar l’any amb el suport d’una bona direcció financera

Tots encetem l’any amb bons propòsits. Els qui som autònoms o tenim un negoci encara més. La majoria de vegades, els nostres ingressos i benestar depenen del fet que aquestes bones intencions esdevinguin realitats.

Paral·lelament, aquests dies són bons per a fer balanç del que ha passat en els darrers dotze mesos. Si quan es mira enrere queda la sensació d’haver anat molt justos a nivell econòmic, o d’haver estat apagant petits incendis financers massa sovint, potser va sent hora de posar-hi remei.

Una bona direcció financera és com una brúixola o una carta de navegació. Permet preveure quins esculls de tresoreria es trobaran en perseguir una determinada fita. Quan sabem amb temps què ens trobarem, reaccionar és més fàcil. La perspectiva temporal permet avaluar diferents opcions i escollir-ne la més adequada.

En el moment que s’observa des d’una perspectiva econòmica, el que descobrim és molt enriquidor. Ho deia Mario Benedetti “D’això és tracta, de coincidir amb gent que et faci veure coses que tu no veus. Que t’ensenyin a mirar amb uns altres ulls”.

A acOnseguir portem gairebé deu anys ajudant a particulars i empreses en la seva planificació. I et podem donar serveis de direcció financera de butxaca. Manejables i assequibles.

Contractes la nostra direcció financera?

D’alguna manera, aquesta entrada del blog és la continuació natural de la de fa unes setmanes, relativa als fluxos financers. En el nostre dia a dia personal, familiar o professional no parem de finançar béns o serveis. El que ens interessa molt és prendre bones decisions sobre com ho fem. Aprofundim-hi una mica més.

Què és evident que hauríem de finançar a llarg termini?

Comencem per allò més obvi. Difícilment pagarem un pis amb una hipoteca a un any. Possibles excepcions serien que siguem esportistes d’elit amb una nòmina espectacular o disposem dels diners d’alguna herència. Per a la majoria de mortals, la hipoteca serà a força anys. I l’anirem pagant amb els diners que guanyem mensualment.

De manera similar, quan una empresa compra una màquina, sap que aquesta durarà un cert nombre d’exercicis. Si no disposa d’efectiu suficient s’endeutarà per a adquirir-la. La intuïció ens diu que el finançament s’hauria de poder retornar amb el que la pròpia màquina produeixi. I el termini hauria de ser, com a molt, el temps que la màquina estigui en servei. No tindria sentit anar pagant una màquina que ja no tenim.

Perdem l’harmonia financera quan no tenim en compte aquesta coordinació de terminis. Grinyola pagar un viatge de vacances amb un préstec personal. És un exemple que poso sovint. Del viatge, un cop fet, no en queda res (a excepció, potser, d’un munt de selfies). El crèdit ens l‘aniran carregant al compte corrent durant molt de temps. Tampoc quadra finançar un cotxe dins la hipoteca. Possiblement encara l’estiguem pagant quan ja ens convingui comprar-ne un de nou.

Què costa més de veure que cal finançar permanentment?

Torno a recórrer a un exemple domèstic. Tots mengem cada dia, però molts de nosaltres comprem setmanalment o, fins i tot, mensualment. En el moment d’aprovisionar-nos, estem bloquejant uns diners que anirem consumint poc a poc. Si ens parem a pensar, potser aquest import no el tenim disponible en efectiu mai. Cobrem la nòmina. Anem al supermercat. Omplim el congelador per a tot el mes. Ens ho anem menjant. I tornem a començar.

Els qui com a autònoms tinguem un negoci hi ha força possibilitats que ens trobem amb quelcom similar. Però a gran escala. Així, per a poder vendre un producte, potser cal comprar una sèrie de materials, fabricar, tenir l’article acabat uns dies al magatzem i, finalment, concedir un cert termini de pagament al client. Si els proveïdors no ens ajuden a finançar-ho, el cost de tot això són recursos dels quals no podrem disposar mai. Fins el dia que liquidem el negoci. Tècnicament, estem parlant de necessitats degudes al cicle de caixa.

Sovint ens passa amb clients que tenen molt clar que caldrà finançar els béns (màquines, instal·lacions, decoració, etc.). Però costa més adonar-se que l’anterior cicle de caixa també requereix d’una bona inversió.

Aconseguir l’harmonia financera

De manera òptima, tot el que hem esmentat als apartats anteriors hauria de quedar cobert de manera permanent. El que pot passar és que si esperem a disposar de l’efectiu suficient per a muntar un negoci o comprar un pis aquests arribin molt més tard del que voldríem.

Per tant, per a tot allò que no arribem només ens haurem d’assegurar que amb els diners que guanyem (en nòmina o professionalment) puguem anar pagant les corresponents quotes dels préstecs. En cas contrari, anirem amb la llengua fora i ens preguntarem com és possible que això passi.

D’altra banda, ja coneixeu una màxima d’acOnseguir. Tot el què ens en puguem estar de tenir, millor no demanar préstecs per a comprar-ho. Recordem que un vehicle finançat pot costar el doble que pagat d’una vegada.

I, per a acabar, pot ser que un negoci tingui una certa estacionalitat de vendes al llarg de l’any. En aquests casos, caldrà calcular quin és el mínim que ens cal per a donar cobertura a stocks, clients i demés durant l’exercici, i finançar les necessitats puntuals amb, per exemple, una pòlissa.

Vols que donem harmonia financera a la teva economia domèstica o professional?

L’aparició de les apps financeres

Les apps financeres, de fet, existeixen des de fa uns anys. No m’agrada citar noms, però n’hi ha prou amb cercar a Internet per a trobar-ne un munt (veiem un exemple). Moltes agrupen informació dels diversos bancs amb qui treballem. També disposen d’alarmes que ens avisen quan superem determinats paràmetres de despesa o saldo.

Possiblement l’empenta definitiva per a l’ús d’aquestes aplicacions l’ha donada darrerament algun banc de primera línia. I, evidentment, la capacitat de comunicació d’una gran entitat financera marca algunes diferències. Els qui aneu llegint les entrades d’aquest blog ja sabeu que no sóc gens fan de la banca. Crec que tots tenim al cap la seva part de responsabilitat a la darrera crisi. No obstant això, és de justícia esmentar també els seus encerts. I aquest ho és, si més no en termes generals.

Les apps financeres només poden ser una part del camí

Des del meu punt de vista, les apps financeres ens poden donar un cop de mà, però no fan tota la feina. Hi ha tot un seguit de motius per a que opini això.

• En moltes ocasions, no recullen el destí dels pagaments en efectiu. I hi ha multitud de particulars o famílies que encara fan un bon nombre de pagaments amb aquest mitja. Són sortides de diners que convé tenir presents també a qualsevol anàlisi.
• Algunes apps financeres generalitzen en excés. Si seguiu els mitjans de comunicació, és probable que hagueu vist com una de les aplicacions més promocionades estableix una regla 50-30-20. És a dir: recomana que un 50% dels ingressos es destinin a despeses fixes, un altre 30% a variables, i el 20% restant a estalvi. Totes aquestes pautes poden donar una guia, però en cada cas hi ha uns objectius diferents. Sempre és més aconsellable una anàlisi específica.
• I, finalment, no hi ha res com treballar sobre unes dades per a prendre’n consciència i dominar-les. Tots els que estem en relació amb el món acadèmic ho sabem. No és el mateix llegir l’anàlisi d’una empresa que ha preparat un tercer que fer-la tu mateix. I passa quelcom similar si es tracta de les finances pròpies. Quan et submergeixes en les dades i les vas classificant prens molta més consciència de quina és la realitat.

El complement a les apps financeres: un bon full de càlcul

A acOnseguir seguim defensant l’ús del nostre full de planificació en Excel. Depenent de com d’ordenades es tinguin les dades, es pot omplir en menys d’una tarda de cap de setmana. I durant el procés de recollida d’informació no hi ha client que no ens asseguri que només amb el sol fet de treballar-lo ja s’ha adonat de la bona decisió que ha estat contractar-nos.

L’arxiu Excel es pot descarregar fàcilment des del nostre web (link), i ens posem a la vostra disposició per a ajudar-vos que us sigui útil. Els passos a seguir serien:

1. Omplir-lo per a que reflecteixi la situació actual de les vostres finances
2. Fer-ne una bona anàlisi
3. Preparar amb vosaltres un pressupost que us porti a aconseguir els objectius futurs que us proposeu
4. Fer seguiment d’aquest pressupost, punt que us facilitaran moltes de les apps financeres que el mercat ofereix

Comprova què et podem aportar en paral·lel a les apps financeres

Anem a veure què ens podem trobar en cadascun dels dos àmbits.

La importància del flux financer per a autònoms

Comencem amb una obvietat. Si es ven per valor de 30 i el conjunt de les despeses és de 10, el guany és de 20. Vol dir això que un cop acabi tot plegat es trobaran al banc aquests 20? Doncs depèn. No és tan senzill com això.

En una empresa, independent de la mida que tingui, hi ha molts elements que condicionen el flux financer. Sovint aquests es tenen presents en el moment de muntar un negoci. De fet, la majoria d’entitats que donen suport a emprenedors disposen de plantilles de càlcul que determinen amb certa precisió quin flux financer hi haurà en els mesos de la posta en marxa. I, sovint també, em trobo amb clients que superada la fase inicial no tenen en compte tots aquests factors, i acaben tenint fortes tensions de tresoreria.

Repassem quins són aquestes variables que no convé perdre mai de vista en la fórmula d’un negoci.

Condicionants del flux financer empresarial

• Hi afectaran els terminis de pagament que s’ofereixen als clients. Com més es trigui a cobrar, més diners faran falta. Per contra, si s’aconsegueix ingressar per avançat, els clients ajudaran a disposar d’un extra d’efectiu.
• Influirà també en el flux financer com paguem als proveïdors. Com més es tard es liquidin, de més diners es disposarà.
• Si es treballa amb productes físics, potser caldrà un stock. Es necessitaran uns diners per a finançar-lo.
• Cas que es precisin inversions (ordinadors, mobles, condicionament d’un local), el que es destini a aquestes quedarà bloquejat fins que, poc a poc, es vagi recuperant amb els beneficis. L’entrada d’aquest blog sobre amortitzacions dóna més detalls al respecte.
• Quan hi ha mesos que es ven més que altres (estacionalitat), o hi ha pagaments que es concentren en determinats moments, convindrà adequar el flux financer a aquest fet.
• Caldrà no perdre de vista si l’endeutament puja o baixa. El flux financer positiu o negatiu que s’origini en préstecs no incrementarà o disminuirà els beneficis, però sí pot fer anar més o menys curts de diners. I, és clar, tot deute té un cost en forma d’interessos que provoca una pèrdua.

En determinades condicions, el deute pot ser bo per a una activitat empresarial. Però convé no oblidar que el flux financer de pagaments del préstec haurà de quedar cobert pels guanys previstos.

En definitiva, lligar que les entrades de diners quadrin amb les sortides en un pressupost futur és imprescindible per a gaudir d’una certa tranquil·litat. I més si és un negoci propi.

El flux financer a l’economia domèstica

Un particular o família què guanyi més que no pas gasta no hauria de tenir problemes amb el flux financer. Com a molt, caldrà planificar adequadament aquells pagaments puntuals al llarg de l’any, com ara assegurances, vacances, manteniment del cotxe, etc. Si aconseguim que al compte corrent hi hagi un saldo de seguretat suficient, aquest problema desapareix. Sovint les pagues extra, qui les tingui, ajuden.

Convé dedicar atenció al deute, i com es planifica el seu pagament. Qui hagi seguit aquest blog des de fa temps ja sap que només admetem els préstecs per a finançar un habitatge o, millor encara, una inversió que generi un rendiment. Però les quotes mensuals que en resultin s’hauran de poder pagar amb el flux financer positiu que aporti la inversió. O, si es tracta d’una hipoteca, amb el que quedi dels ingressos familiars un cop descomptades despeses i un cert marge de seguretat. Si no és així, arribaran els problemes, com es va poder comprovar durant els pitjors anys de la darrera crisi.

D’altra banda, anar venent patrimoni (desfer inversions) per a cobrir despeses és desplaçar al futur un problema que ja tenim ara. Quan comprovem que mes a mes, durant tot l’any, els estalvis baixen és un clar senyal d’alarma que hi ha quelcom que no rutlla prou bé.

Necessites el nostre suport per a gestionar el teu flux financer?
Consulta els nostres serveis:

• Servei específic per a particulars: coaching en economia domèstica.
• Si ets autònom / empresa: assessorament financer per autònoms.